Ha arribat el final, i com tots els finals i acomiadaments ens envaeixen sentiments de tristesa pero d'alegria a la vegada.
Estem a Mumbai, fent mans i manigues per inquibir totes les coses acumulades a les maletes i, aixo si, que no passi de 20K, encara que el millor equipatge que ens emportem supera de molt qualsevol quantitat fisica imaginable de quilos. Els records, experiencies, vivencies, alegries i un llarg etcetera.
Des d'aqui volem donar-vos les gracies a totes i a tots els que ens heu seguit durant tot aquest viatget. Sapigueu que, encara que no us ho sembli, els vostres comentaris ens ajuden molt a tirar endavant, es com una petita connexio amb el nostre entorn estimat. MOLTES GRACIES! Alhora tambe volem agrair a totes aquelles persones que no fan comentaris pero que sabem del cert que ens segueixen igualment. MOLTES GRACIES TAMBE! Esperem poder-vos explicar mil coses (i mil fotos mes que no heu vist! jajaja!) quan tornem en directe. Aixi doncs, un adeu des d'aquest blog i fins l'any que be!
.
divendres, 31 d’octubre del 2008
dijous, 30 d’octubre del 2008
Ciutat sagrada de Varanasi.
Hola companys de penes, fatigues i alegries!
Varanasi es un lloc ben curios i magic a la vegada, d'aquests llocs dels quals odies i estimes de la mateixa manera. Ahir ens vam llevar a les 4 de la matinada per poder anar a veure els banys dels peregrins al riu Ganga Shi (Ganges) i per veure tambe les pires funeraries. Tot plegat va ser molt emotiu. Vam anar amb el guia, un santurron super conegut a la ciutat que ens va permetre interrelacionar-nos amb molta gent.
L'escena es brutal: riuades de peregrins que acudeixen al riu, als ghats, per tal de banyar-se a les aigues sagrades del riu, a la vegada fan l'oferiment de l'aigua al mateix riu. El riu es sagrat durant tot el dia, pero la millor hora per a fer els banys es el mati, en el moment de la sortida del sol. Nosaltres ho vam contemplar tot d'es d'una barca riu amunt i riu avall. Es en aquesta ciutat on realment hem la efervescencia de la fe que mou a aquests fidels. Molts d'ells acudeixen cada mati a banyar-se des de fa anys i d'altres venen des de llocs llunyans del pais.
Quant a les pires funeraries, que volem que us diguem, des de l'any 1990 es van construir uns crematoris electrics a la vora del riu, que en 45 minuts tens les cendres del cos del teu esser estimat, pero tot i aixi la gent continua utilitzant el metode tradicional, tot i aixi cada vegada menys i en ares de preservar la bona qualitat del riu.
El que mes ens va agrada i va ser molt curios, va ser que una vegada a l'any, les dones es reuneixen a la rivera del riu, fan uns cerimonials que demanen la salut per als seus germans tot cantant....per un dia a l'any les dones abandonen les cases dels seus marits i van a visitar els seus germans i els regales dolcos. Tot aixo, comn us podeu imaginar amb una explosio de colors de les dones, de cants i seguicis...molt bonic.
Avui ja marxem de Varanasi, ja ens dirigim cap a Mumbai on farem la ultima parada abans de retornar cap a terres catalanes. Fins dema...i abrigueu-vos del fred que nosaltres encara estem amb clima tropical! Petonassos per tots.
Varanasi es un lloc ben curios i magic a la vegada, d'aquests llocs dels quals odies i estimes de la mateixa manera. Ahir ens vam llevar a les 4 de la matinada per poder anar a veure els banys dels peregrins al riu Ganga Shi (Ganges) i per veure tambe les pires funeraries. Tot plegat va ser molt emotiu. Vam anar amb el guia, un santurron super conegut a la ciutat que ens va permetre interrelacionar-nos amb molta gent.
L'escena es brutal: riuades de peregrins que acudeixen al riu, als ghats, per tal de banyar-se a les aigues sagrades del riu, a la vegada fan l'oferiment de l'aigua al mateix riu. El riu es sagrat durant tot el dia, pero la millor hora per a fer els banys es el mati, en el moment de la sortida del sol. Nosaltres ho vam contemplar tot d'es d'una barca riu amunt i riu avall. Es en aquesta ciutat on realment hem la efervescencia de la fe que mou a aquests fidels. Molts d'ells acudeixen cada mati a banyar-se des de fa anys i d'altres venen des de llocs llunyans del pais.
Quant a les pires funeraries, que volem que us diguem, des de l'any 1990 es van construir uns crematoris electrics a la vora del riu, que en 45 minuts tens les cendres del cos del teu esser estimat, pero tot i aixi la gent continua utilitzant el metode tradicional, tot i aixi cada vegada menys i en ares de preservar la bona qualitat del riu.
El que mes ens va agrada i va ser molt curios, va ser que una vegada a l'any, les dones es reuneixen a la rivera del riu, fan uns cerimonials que demanen la salut per als seus germans tot cantant....per un dia a l'any les dones abandonen les cases dels seus marits i van a visitar els seus germans i els regales dolcos. Tot aixo, comn us podeu imaginar amb una explosio de colors de les dones, de cants i seguicis...molt bonic.
Avui ja marxem de Varanasi, ja ens dirigim cap a Mumbai on farem la ultima parada abans de retornar cap a terres catalanes. Fins dema...i abrigueu-vos del fred que nosaltres encara estem amb clima tropical! Petonassos per tots.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Arribada a Varanasi
Hola a tothom, si senyor ja som a Varanasi!
Ja tornem a anar sobre la marxa. El viatget amb tren, com us ho explicariem, dues paraules per resumir-ho: txucu-txucu. Hem arribat a la ciutat santa de Varanasi amb dues hores de retard, entre que hem anat a l'hotel, dutxa etc. No menjavem res fins a les tres de la tarda. Les parets de l'estomag se'ns enganxaven. Hem menjat i com nous. De seguida hem anat a l'oficina de turisme oficial de Varanasi i h em contractat una excursioneta per dema amb un guia, hem pensat que al tenir poc temps, valia la pena. Dema veurem les cremacions a les pires funeraries, els banys sagrats del fidels al ganges, i moltes coses mes.
L'acomiadada d'ahir d'Agra va ser molt emotiva i es que vam fer molta amistat amb el conductor de rickshaw, en Kasendra Sing, un paio que val el seu pes en or. Ens va regalar una caixa de dolcos tipics de Diwali i ja ens veieu a tots dos emocionats com mariamagdalenes. Li desitgem molta sort i salut a la vida! I diem lo de salut perque avui hem anat a fer un vol pel barri vell de la ciutat i la impressio es que potser es el lloc on hem vist mes miseria de tota l'India, de tullits i marginats per tots cantons demanant... forca trist i miserable, encara que en tenim la pell curtida. Ens veiem dema per acabar-vos d'explicar que tal Varanasi!
DEPARTAMENT DE CURIOSITATS.
1. Avui hem conegut un paio de Leon, periodista freelance que sol treballar per un diari suis i ben entrat en els seus seixanta, que havia hagut d'assistir a una infermera de BArcelona en un restaurant perque havia agafat una crisi d'histeria de veure tot lo que envolta aquesta aquesta ciutat.
2. En aquesta ciutat amb un cop de ma no mates un mosquit, en mates cinquanta de cop!
Ja tornem a anar sobre la marxa. El viatget amb tren, com us ho explicariem, dues paraules per resumir-ho: txucu-txucu. Hem arribat a la ciutat santa de Varanasi amb dues hores de retard, entre que hem anat a l'hotel, dutxa etc. No menjavem res fins a les tres de la tarda. Les parets de l'estomag se'ns enganxaven. Hem menjat i com nous. De seguida hem anat a l'oficina de turisme oficial de Varanasi i h em contractat una excursioneta per dema amb un guia, hem pensat que al tenir poc temps, valia la pena. Dema veurem les cremacions a les pires funeraries, els banys sagrats del fidels al ganges, i moltes coses mes.
L'acomiadada d'ahir d'Agra va ser molt emotiva i es que vam fer molta amistat amb el conductor de rickshaw, en Kasendra Sing, un paio que val el seu pes en or. Ens va regalar una caixa de dolcos tipics de Diwali i ja ens veieu a tots dos emocionats com mariamagdalenes. Li desitgem molta sort i salut a la vida! I diem lo de salut perque avui hem anat a fer un vol pel barri vell de la ciutat i la impressio es que potser es el lloc on hem vist mes miseria de tota l'India, de tullits i marginats per tots cantons demanant... forca trist i miserable, encara que en tenim la pell curtida. Ens veiem dema per acabar-vos d'explicar que tal Varanasi!
DEPARTAMENT DE CURIOSITATS.
1. Avui hem conegut un paio de Leon, periodista freelance que sol treballar per un diari suis i ben entrat en els seus seixanta, que havia hagut d'assistir a una infermera de BArcelona en un restaurant perque havia agafat una crisi d'histeria de veure tot lo que envolta aquesta aquesta ciutat.
2. En aquesta ciutat amb un cop de ma no mates un mosquit, en mates cinquanta de cop!
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Agra, Agra...fins a tenir coragre i HAPPY DIWALI!
Encara som a Agra! Un petit contratemps, un petit canvi de plans, un petit....merdaaaaaa! I es que haviem de sortir ahir amb el tren de nit cap a Varanasi. Haviem comprat el bitllet feia uns dies i estavem amb llista d'espera...unes llistes d'espera interminables pero que a la vegada has de pagar el bitllet, en fi un "cuento chino" que ja us explicarem algun dia perque es un rotllo el funcionament que tenen aqui amb els trens, les reserves, la compra de bitllets i les llistes d'espera, nomes us diem que vam coneixer un paio que tenia el numero 134 de llista d'espera per un tren que sortia l'endema...us ho podeu creure?
Doncs be, ahir a les 6 de la tarda vam saber que no ens havia tocat la primitiva i no teniem llitera ni seient ni res de res en el tren...es clar que viatjar al sostre del tren no estavem disposats...jajaja.
Aixi que a corre cuita vam entrar en una travel agency, amb un mafios per encarregat que ens va aconseguir dos bitllets per avui a la nit pagant un ronyo i part de l'altre....que hi farem, es el que te d'anar pel mon per lliure i no amb tour operator.
Aixi que torna a l'hotel, explical's-hi el que ha passat, desfes la maleta una altra vegada i alegria que no ha estat res!!!!
Avui aqui es la festa del DIWALI, com ja us hem explicat en posts anteriors es com el Nadal nostre barrejat amb el Sant Joan. Tota una festassa que estem molt contents de poder viure i compartir amb aquesta gent. Tot s'engalana, tot. Tot es ple d'aquests clavells de moro carbasses que els ajunten formant tires molt boniques, les cases, els cotxes, les motos, tot. Precios. A mes a mes, tiren petards, i dels forts eh? Que l'Albert1 ja esta dels nervis perque no li agraden!
Avui hem dedicat el temps a passejar i a contemplar la gent com va amunt i avall amb les seves millors gales de Diwali.
Fins dema i......HAPPY DIWALI A TOTHOM!
Doncs be, ahir a les 6 de la tarda vam saber que no ens havia tocat la primitiva i no teniem llitera ni seient ni res de res en el tren...es clar que viatjar al sostre del tren no estavem disposats...jajaja.
Aixi que a corre cuita vam entrar en una travel agency, amb un mafios per encarregat que ens va aconseguir dos bitllets per avui a la nit pagant un ronyo i part de l'altre....que hi farem, es el que te d'anar pel mon per lliure i no amb tour operator.
Aixi que torna a l'hotel, explical's-hi el que ha passat, desfes la maleta una altra vegada i alegria que no ha estat res!!!!
Avui aqui es la festa del DIWALI, com ja us hem explicat en posts anteriors es com el Nadal nostre barrejat amb el Sant Joan. Tota una festassa que estem molt contents de poder viure i compartir amb aquesta gent. Tot s'engalana, tot. Tot es ple d'aquests clavells de moro carbasses que els ajunten formant tires molt boniques, les cases, els cotxes, les motos, tot. Precios. A mes a mes, tiren petards, i dels forts eh? Que l'Albert1 ja esta dels nervis perque no li agraden!
Avui hem dedicat el temps a passejar i a contemplar la gent com va amunt i avall amb les seves millors gales de Diwali.
Fins dema i......HAPPY DIWALI A TOTHOM!
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Especial TAJ MAHAL, o com trobar el wuaw!
Segur que qui mes qui menys ha sentit a flor de pell sensacions incontrolables, escoltant una musica especial, contemplant un paisatge fabulos, menjant-se un gelat o fins i tot escoltant una sardana...Doncs be, aquesta sensacio inexplicable de plenitud i de gust l'hem experimentat avui contemplant aquesta meravellosa obra arquitectonica, i us prometem que no n'hi ha per menys!
A les 5:45 del mati ja erem a la porta est fent cua, hem estat els primers d'entrar davant una cua interminable de gent, estrangers la majoria, ben adormits com zombies. Hem fet fotos fins a la sacietat, ben rapid per tal que no hi sortissin guiris que efectivament poc despres s'ha omplert. Despres ens hem assegut a contemplar la sortida del sol reflectit en el marbre blanc d'aquest fabulos simbol de l'India. Esta fet de marbre blanc, d'aquest que al nostre pais teniem a la cuina antigament, que es tan car as casa nostra i que aqui va regalat!
El Taj Mahal es descrit com el monument mes extravagant de la historia contruit per amor, un sublim mausoleu mongol que es actualment la icona mes admirada de l'India. Un emperador va fer construir-lo en memoria de la seva segona esposa, que va morir en el moment de donar a llum al seu catorze fill l'any 1631. La mort d'aquesta segona esposa va destrossar el cor de l'emperador (explica la llegenda que el seu cabell es va tornar blanc en un sol dia). La contruccio del Taj Mahal va comencar aquell mateix any i no es va acabar fins al 1653, encara que no se sap amb certesa la data de la seva finalitzacio.
Aquest espectacular mausoleu va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1983 i el seu aspecte es tan immaculat com el primer dia, encara que va ser restaurat completament a principis del segle XX ja que es trobava molt abandonat i pres del bandalisme. Avui dia l'amenaca mes gran que pateix es la contaminacio atmosferica, sembla ser que la pluja acida ha comencat a decolorar el fabulos marbre blanc i a erosionar algunes talles i incrustacions. Fins i tot l'any 1994 es va prohibir l'establiment de noves industries a Agra i nomes esta permes el transit de vehicles no contaminants en un radi de 500m al seu voltant.
I aquesta es una mica de la historia i curiositats d'aquest maginific monument, que volem recordar va ser contruit com a mostra i senyal d'AMOR!
A les 5:45 del mati ja erem a la porta est fent cua, hem estat els primers d'entrar davant una cua interminable de gent, estrangers la majoria, ben adormits com zombies. Hem fet fotos fins a la sacietat, ben rapid per tal que no hi sortissin guiris que efectivament poc despres s'ha omplert. Despres ens hem assegut a contemplar la sortida del sol reflectit en el marbre blanc d'aquest fabulos simbol de l'India. Esta fet de marbre blanc, d'aquest que al nostre pais teniem a la cuina antigament, que es tan car as casa nostra i que aqui va regalat!
El Taj Mahal es descrit com el monument mes extravagant de la historia contruit per amor, un sublim mausoleu mongol que es actualment la icona mes admirada de l'India. Un emperador va fer construir-lo en memoria de la seva segona esposa, que va morir en el moment de donar a llum al seu catorze fill l'any 1631. La mort d'aquesta segona esposa va destrossar el cor de l'emperador (explica la llegenda que el seu cabell es va tornar blanc en un sol dia). La contruccio del Taj Mahal va comencar aquell mateix any i no es va acabar fins al 1653, encara que no se sap amb certesa la data de la seva finalitzacio.
Aquest espectacular mausoleu va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1983 i el seu aspecte es tan immaculat com el primer dia, encara que va ser restaurat completament a principis del segle XX ja que es trobava molt abandonat i pres del bandalisme. Avui dia l'amenaca mes gran que pateix es la contaminacio atmosferica, sembla ser que la pluja acida ha comencat a decolorar el fabulos marbre blanc i a erosionar algunes talles i incrustacions. Fins i tot l'any 1994 es va prohibir l'establiment de noves industries a Agra i nomes esta permes el transit de vehicles no contaminants en un radi de 500m al seu voltant.
I aquesta es una mica de la historia i curiositats d'aquest maginific monument, que volem recordar va ser contruit com a mostra i senyal d'AMOR!
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Ja som a Agra!! Histories del bus de nit.
Per fi, ja hem arribat, ens pensavem que no s'acabaria mai aquest mal son! jajaja. I es que des que vam arribar en aquest pais sempre hem anat veient busos apinyats de gent amb bracos i mans sortint per fora. Doncs be, aquesta vegada nosaltres hem estat a dins... Ben encongits, a la part posterior del bus, que no podiem ni posar els peus a terra perque tot estava ple de sacs de ves a saber que... I es que, com a tot arreu, omplen els busos al maxim per aprofitar el viatge, puja gent que no te bitllet pero que paga d'estranquis i aixi es va omplint, omplint, fins que quan te'n dones compte estas reduit a un espai que no pots ni moure't, i no pots ni baixar perque tot el passadis esta ple de gent per tot arreu. De sobte t'adones que de dins teu surt la part mes animal, i comences a defensar el teu espai a capa i espasa, perque si no...mica en mica...un peu per aqui una bosseta per alla..i et mengen viu. L'Albert2 se les ha tingut a sang freda amb un individu, "this is my space, right? Is it that clear!!!". El bo del cas es que segurament nosaltres hem pagat tres vegades mes que ells per bitllet, pero deuen pensar..."com que no els veurem mai mes a aquests..." Fins i tot ens han fet pagar per posar l'equipatge al maleter!!!
Definitivament, MAI MES, agafarem un bus, MAI MES, ha estat un error que ara ja coneixem i a base d'experiencia s'apren, no? Que ningu pensi que ens agrada anar com bestiar acinats a dins un bus, perque no es aixi, no sabiem el que ens trobariem... De fet, en ares de treure ferro a l'assumpte deiem, collons els porcs que van a l'escorxador de MAFRICA, van millor que nosaltres!!! I us prometem que aixi es.. Per ells deu ser una cosa ben normal pero per a nosaltres no ho es gens...
Be, despres de la tempesta ve la calma...una vegada ens han escupit al mig d'Agra que ni a una estacio ens han deixat...se'ns ha aparegut un angel de la guarda en forma de conductor de rickshaw, ens ha entrat molt be, li hem dit que no teniem hotel i que si ens acompanyava per buscar-ne un...i ell que si que cap problema, i ja ens veieu a les 6 del mati, d'hotel en hotel en busca d'una habitacio. Al quart intent, ja que tots estaven plens degut a la festa del Diwali que es demapassat, hem trobat una habitacio "lamardebe".... Hem domit per agafar forces, ens hem aixecat a les dotze, ens hem posat las "mejores galas" i cap al restaurant mes ben parit que hem trobat a la guia, a treure el ventre de penes. Hem dinat com reis! Uns bistequets de xai (carn!!!)ben passadets mmmm!!!
Dema hem quedat amb el del rickshaw a les 6 del mati per anar al TAJ MAHAL, ens tindra tot el dia amunt i avall!! Que be en tenim moltes ganes...dema us expliquem que tal aquesta maravella del mon, ok?
Definitivament, MAI MES, agafarem un bus, MAI MES, ha estat un error que ara ja coneixem i a base d'experiencia s'apren, no? Que ningu pensi que ens agrada anar com bestiar acinats a dins un bus, perque no es aixi, no sabiem el que ens trobariem... De fet, en ares de treure ferro a l'assumpte deiem, collons els porcs que van a l'escorxador de MAFRICA, van millor que nosaltres!!! I us prometem que aixi es.. Per ells deu ser una cosa ben normal pero per a nosaltres no ho es gens...
Be, despres de la tempesta ve la calma...una vegada ens han escupit al mig d'Agra que ni a una estacio ens han deixat...se'ns ha aparegut un angel de la guarda en forma de conductor de rickshaw, ens ha entrat molt be, li hem dit que no teniem hotel i que si ens acompanyava per buscar-ne un...i ell que si que cap problema, i ja ens veieu a les 6 del mati, d'hotel en hotel en busca d'una habitacio. Al quart intent, ja que tots estaven plens degut a la festa del Diwali que es demapassat, hem trobat una habitacio "lamardebe".... Hem domit per agafar forces, ens hem aixecat a les dotze, ens hem posat las "mejores galas" i cap al restaurant mes ben parit que hem trobat a la guia, a treure el ventre de penes. Hem dinat com reis! Uns bistequets de xai (carn!!!)ben passadets mmmm!!!
Dema hem quedat amb el del rickshaw a les 6 del mati per anar al TAJ MAHAL, ens tindra tot el dia amunt i avall!! Que be en tenim moltes ganes...dema us expliquem que tal aquesta maravella del mon, ok?
dissabte, 25 d’octubre del 2008
PUSHKAR, ommmmmmmmmm!
Doncs si senyors, malauradament no acabem de trobar el "ommmm" que diem nosaltres en aquest viatge, volem dir la part aquesta espiritual que se'ns ven a occident i que sincerament i sense afany d'ofendre a ningu, nosaltres no li trobem. Il.lusionats ens pensavem que l'"ommmmm" el trobariem aqui i....ohhhhh! tampoc li hem trobat. Aqui a Pushkar, es la cuna del hippisme i de la espiritualitat, un poblet de 14000 habitants amb un lloc al mig on sembla ser que un Deu (el nom del qual no recordem) va llencar una flor de lotus i en va sortir un llac. A part d'aixo tambe en Bob marley s'hi va fumar un parell de porros i d'aqui i de tot plegat en nasque aquest poblet centre de peregrinatge religios per als locals i de porros per als estrangers...
Val a dir que es un lloc molt tranquil, sense gens de transit ni agobios, si no fos perque per als "guiris" s'ha posat de moda llogar motos i correr per els seus carrers i voltants: increible. Un lloc en tot el puto pais que no hi ha motos i hem de venir els de fora a fer-les servir. Avui fins i tot hem vist un guiri amb moto que fotia bronca a un hindu, tots dos amb moto, i el guiri amb turban inclos li deia "go slowly ok?" ben emprenyat, per nosaltres surrealista, un de fora donant llicons a un d'aqui.
I es que aixo esta farcit de guiris, vestits a l'estil hindu, amb rastes i els peus bruts, a vegades descalcos i tot molt guai, enteneu? Suposem que tota aquesta penya si que ha trobat l'"ommmmm", que nosaltres no hi ha manera de trobar.
L'Albert1 mirara sota una tifa de vaca, que mira que n'hi ha, a veure si el troba.
El pitjor hotel fins ara, brut i malparit, i es que a partir d'ara anem amb una ma a cada ou, sense reserves ni res, i es clar ens quedem amb allo que primer trobem i ens agobien fins que diem "OK" i con tal de no anar amunt i avall..doncs vinga a veure si trobem l'"ommmmm"!
Avui marxem d'aqui, hem decidit que els hippies ens irriten mes que el chicken al curry que portem dos setmanes menjant i ens dirigim a Agra, a 400 km. Evidentment no hem trobat cap bitllet de bus amb sleeper, aixi que anirem assegudets tota la nit com antigament amb el Galtanegra. Per mes inri, no tenim els seients de costat i haurem de negociar amb algu que ens canvii el lloc. A veure si trobem l'"ommmmm"!
Ens veiem a Agra!!! Amb "ommmmm" o sense! Molts petons per totes i tots! Ahh i que disfruteu de les fotos!
Val a dir que es un lloc molt tranquil, sense gens de transit ni agobios, si no fos perque per als "guiris" s'ha posat de moda llogar motos i correr per els seus carrers i voltants: increible. Un lloc en tot el puto pais que no hi ha motos i hem de venir els de fora a fer-les servir. Avui fins i tot hem vist un guiri amb moto que fotia bronca a un hindu, tots dos amb moto, i el guiri amb turban inclos li deia "go slowly ok?" ben emprenyat, per nosaltres surrealista, un de fora donant llicons a un d'aqui.
I es que aixo esta farcit de guiris, vestits a l'estil hindu, amb rastes i els peus bruts, a vegades descalcos i tot molt guai, enteneu? Suposem que tota aquesta penya si que ha trobat l'"ommmmm", que nosaltres no hi ha manera de trobar.
L'Albert1 mirara sota una tifa de vaca, que mira que n'hi ha, a veure si el troba.
El pitjor hotel fins ara, brut i malparit, i es que a partir d'ara anem amb una ma a cada ou, sense reserves ni res, i es clar ens quedem amb allo que primer trobem i ens agobien fins que diem "OK" i con tal de no anar amunt i avall..doncs vinga a veure si trobem l'"ommmmm"!
Avui marxem d'aqui, hem decidit que els hippies ens irriten mes que el chicken al curry que portem dos setmanes menjant i ens dirigim a Agra, a 400 km. Evidentment no hem trobat cap bitllet de bus amb sleeper, aixi que anirem assegudets tota la nit com antigament amb el Galtanegra. Per mes inri, no tenim els seients de costat i haurem de negociar amb algu que ens canvii el lloc. A veure si trobem l'"ommmmm"!
Ens veiem a Agra!!! Amb "ommmmm" o sense! Molts petons per totes i tots! Ahh i que disfruteu de les fotos!
dijous, 23 d’octubre del 2008
Jaipur, sortida per la ciutat i...relax a l'hotel!
Doncs si, despres de dies i dies sense parar amunt i avall, avui hem decidit que, ja que l'hotelet on estem es la mar de guapo, estariem la tarda de relax...ja sabeu, migdiada, piscineta...i coses aixi, amb espectacle de putxinel.lis inclos.
Al mati, hem trucat a un noiet que ens va recollir el primer dia a l'estacio de trens i que molt agudament va insistir en fer-nos de guia per la ciutat, li vam dir que ja veuriem, que estavem cansats i adormits i que en tot cas ens pases el telefon i POTSER ja el trucariem....busca paper, busca boligraf i..a les fosques de les 5 AM escriu un puto numero de telefon hindu que a sobre ni comenca per 6 ni 93 ni 972 i que es mes llarg que un dia sense pa...
Pero al que anavem, sort que ho vam fer, avui hem anat de Missis Daisy, pero en pobre, amb un rickshaw per tota la ciutat i voltants. De conya, quant voliem una foto nomes calia que li diguessim STOP i el rickshaw parava en sec. Hem vist Forts i fauna variada, elefants i serps encantades.
DEPARTAMENT DE CURIOSITATS
Per dinar hem demanat un thali, menjar tipic d'aqui, i l'Albert1 una pizza vegetal, doncs be, en el moment de clavar-li forquilla, un cuc de 2 cm estava ballant la dansa dels set vels enmig d'un tros de champinyo. Hem dit al servei que siusplau s'empotessin allo ja que haviem demanat pizza vegetal i no de carn i l'home despres de fer l'intent de treure'l amb els dits, se l'ha emportat i seguidament, l'Albert1 ha demanat un arros bullidet com els de tota la vida.
Al mati, hem trucat a un noiet que ens va recollir el primer dia a l'estacio de trens i que molt agudament va insistir en fer-nos de guia per la ciutat, li vam dir que ja veuriem, que estavem cansats i adormits i que en tot cas ens pases el telefon i POTSER ja el trucariem....busca paper, busca boligraf i..a les fosques de les 5 AM escriu un puto numero de telefon hindu que a sobre ni comenca per 6 ni 93 ni 972 i que es mes llarg que un dia sense pa...
Pero al que anavem, sort que ho vam fer, avui hem anat de Missis Daisy, pero en pobre, amb un rickshaw per tota la ciutat i voltants. De conya, quant voliem una foto nomes calia que li diguessim STOP i el rickshaw parava en sec. Hem vist Forts i fauna variada, elefants i serps encantades.
DEPARTAMENT DE CURIOSITATS
Per dinar hem demanat un thali, menjar tipic d'aqui, i l'Albert1 una pizza vegetal, doncs be, en el moment de clavar-li forquilla, un cuc de 2 cm estava ballant la dansa dels set vels enmig d'un tros de champinyo. Hem dit al servei que siusplau s'empotessin allo ja que haviem demanat pizza vegetal i no de carn i l'home despres de fer l'intent de treure'l amb els dits, se l'ha emportat i seguidament, l'Albert1 ha demanat un arros bullidet com els de tota la vida.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Jaipur, "mucho ruido y pocas nueces"
Hola a totes i a tots!
Despres d'unes petites vacancetes al desert ja tornem a ser al mig del merder!!!! Jaipur, una ciutat polucionada de 2.630.000 habitants, caotica y congestionada, anomenada la "ciutat rosa". Encerclada la part antiga per unes muralles que amaguen en el seu interior espectaculars palaus i marajas. Era antigament la porta al desert. Esta encerclada per petits turons on s'hi pengen dos forts.
Avui hem visitat el monkey temple que adoren el monos i on per pujar-hi s'ha de fer una bona excursio i escales. Creiem que no han comptat la colonia de monos amb els habitants perque llavors serien 5 millons!
L'arribada: per cagar-se. Hem viatjat de nit amb el tren. Com sempre, una merda. Aquesta vegada hem hagut de compartir una llitera pels dos, pagant-ne dues, es clar. La cosa era que estavem en llista d'espera per aquest tren. I al final ens hi van enquibir, pero ja veieu amb quines condicions, ha estat una tortura. Ens hem anat turnant, dormint quatre hores l'un i quatre hores l'altre: l'organitzacio que no falti. A sobre, per si fos poc tot el vago l'ocupaba un col>legi de nenes, d'uns 11 anys, histeriques rematades en plena edat del pavo i que no aixecaven un pam de terra. Ara aixo si, de la jet india, pijissimes, parlaven en angles, vestien de marca fins les dents, mobils, ipods...i tot el que us pogueu imaginar: l'altra cara de l'India.
En fi que aquesta vegada ens hem vist immersos enmig d'una excurcio escolar adolescent de no t'explico les punyeteres no es van adormir fins a quarts d'una de la nit menjant patates i escoltant l'Enrique Iglesias. I nosaltres apinyats en una miserable camastre caient-nos el cap d'una banda cap a l'altre. Aix! Enyorem la RENFEEEE. L'Albert2 va haver de tirar de taps que estaven per estrenar.
Els plans son que dema visitem la ciutat en calma i sobretot els voltant, perque, sabeu, aquestes citutat son molt cansades i dificils d'orientar-se.
Fins dema!!!
Nota: L'Internet aqui es lent com els camells, aixi que haureu d'esperar a veure mes fotos i videos...paciencia.
Despres d'unes petites vacancetes al desert ja tornem a ser al mig del merder!!!! Jaipur, una ciutat polucionada de 2.630.000 habitants, caotica y congestionada, anomenada la "ciutat rosa". Encerclada la part antiga per unes muralles que amaguen en el seu interior espectaculars palaus i marajas. Era antigament la porta al desert. Esta encerclada per petits turons on s'hi pengen dos forts.
Avui hem visitat el monkey temple que adoren el monos i on per pujar-hi s'ha de fer una bona excursio i escales. Creiem que no han comptat la colonia de monos amb els habitants perque llavors serien 5 millons!
L'arribada: per cagar-se. Hem viatjat de nit amb el tren. Com sempre, una merda. Aquesta vegada hem hagut de compartir una llitera pels dos, pagant-ne dues, es clar. La cosa era que estavem en llista d'espera per aquest tren. I al final ens hi van enquibir, pero ja veieu amb quines condicions, ha estat una tortura. Ens hem anat turnant, dormint quatre hores l'un i quatre hores l'altre: l'organitzacio que no falti. A sobre, per si fos poc tot el vago l'ocupaba un col>legi de nenes, d'uns 11 anys, histeriques rematades en plena edat del pavo i que no aixecaven un pam de terra. Ara aixo si, de la jet india, pijissimes, parlaven en angles, vestien de marca fins les dents, mobils, ipods...i tot el que us pogueu imaginar: l'altra cara de l'India.
En fi que aquesta vegada ens hem vist immersos enmig d'una excurcio escolar adolescent de no t'explico les punyeteres no es van adormir fins a quarts d'una de la nit menjant patates i escoltant l'Enrique Iglesias. I nosaltres apinyats en una miserable camastre caient-nos el cap d'una banda cap a l'altre. Aix! Enyorem la RENFEEEE. L'Albert2 va haver de tirar de taps que estaven per estrenar.
Els plans son que dema visitem la ciutat en calma i sobretot els voltant, perque, sabeu, aquestes citutat son molt cansades i dificils d'orientar-se.
Fins dema!!!
Nota: L'Internet aqui es lent com els camells, aixi que haureu d'esperar a veure mes fotos i videos...paciencia.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
De Jaisalmer, de Safaris i De San Fermins...
Hola hola Pepsi Cola! (salutacio oficial de la gent aqui quan dius que ets d'Spain)
Avui ja deixem aquesta ciutat meravellosa anomenada Jaisalmer, coneguda tambe com la ciutat de sol, fou molt prospera durant les rutes comercials per terra en segles passats.
Vam arribar a les 5:00 del mati despres de passar tota una nit amb el tren, la part del tren hem decidit de saltar-nos-la perque realment fou forca "heavy", nomes cal que us diguem que un italia que estava instal.lat a l'altre punta del vago, va rebre una trucadda al mobil i anava dient: "Aixo es un pais de gossos i...per lo que estem passant". Aixi doncs no mes comentaris. Encara que ja ens coneixeu i sabem treure el bon humor d'alla on sigui i sempre acabem per riure en situacions d'aquest tipus: Be positive!
Per contra, ens esperava un hotel les mil maravelles, relaxadet, nou, air condicioned, molt acollidor i el personal molt professional. L'amo ha estat a CAstelldefels, La LLafosta i Sitges i parla un espanyol millor que nosaltres, aixi que hem pogut fer amiguets amb la llengua autoctona que ja es d'agrair.
Ja el mateix dia ens van encolomar un Safari per anar al desert, va ser espectacular, soparet al voltant del foc, visita a poblets inospits, i veure estrelles fugaces...mooolt bonic si no fos pel mal al cul que portem desde fa dos dies.
Ahir vam visitar el Fort amb els seus Palaus interiors, tots ben treballats... Ara, aixo si, hi ha molt turisme en aquest ciutat i aixo que es temporada baixa!
Ara ens dirigim cap a Jaipur, la ciutat rosa...marxem a les 16 hores en tren i arribarem a les 5 del mati...12 hores de chucu chucu! jajaja
DEPARTAMENT DE CURIOSITATS:
Ahir, vam presenciar una batalla campal entre dues vaques en una placa molt concorreguda..la gent va entrar en panic perque les vaques es van tornar boges, van comencar a embestir-se entre elles i ningu les podia separar, vam correr cap a unes escaletes i apretant la multitud vam aconseguir pujar..va correr el panic...fins que al final degraciadament es van emportar unes 10 persones per davant...incloses dues indies ja grandetes...molta por. Ja veieu aqui tambe tenen San Fermins sense organitzar-los!!!
Avui ja deixem aquesta ciutat meravellosa anomenada Jaisalmer, coneguda tambe com la ciutat de sol, fou molt prospera durant les rutes comercials per terra en segles passats.
Vam arribar a les 5:00 del mati despres de passar tota una nit amb el tren, la part del tren hem decidit de saltar-nos-la perque realment fou forca "heavy", nomes cal que us diguem que un italia que estava instal.lat a l'altre punta del vago, va rebre una trucadda al mobil i anava dient: "Aixo es un pais de gossos i...per lo que estem passant". Aixi doncs no mes comentaris. Encara que ja ens coneixeu i sabem treure el bon humor d'alla on sigui i sempre acabem per riure en situacions d'aquest tipus: Be positive!
Per contra, ens esperava un hotel les mil maravelles, relaxadet, nou, air condicioned, molt acollidor i el personal molt professional. L'amo ha estat a CAstelldefels, La LLafosta i Sitges i parla un espanyol millor que nosaltres, aixi que hem pogut fer amiguets amb la llengua autoctona que ja es d'agrair.
Ja el mateix dia ens van encolomar un Safari per anar al desert, va ser espectacular, soparet al voltant del foc, visita a poblets inospits, i veure estrelles fugaces...mooolt bonic si no fos pel mal al cul que portem desde fa dos dies.
Ahir vam visitar el Fort amb els seus Palaus interiors, tots ben treballats... Ara, aixo si, hi ha molt turisme en aquest ciutat i aixo que es temporada baixa!
Ara ens dirigim cap a Jaipur, la ciutat rosa...marxem a les 16 hores en tren i arribarem a les 5 del mati...12 hores de chucu chucu! jajaja
DEPARTAMENT DE CURIOSITATS:
Ahir, vam presenciar una batalla campal entre dues vaques en una placa molt concorreguda..la gent va entrar en panic perque les vaques es van tornar boges, van comencar a embestir-se entre elles i ningu les podia separar, vam correr cap a unes escaletes i apretant la multitud vam aconseguir pujar..va correr el panic...fins que al final degraciadament es van emportar unes 10 persones per davant...incloses dues indies ja grandetes...molta por. Ja veieu aqui tambe tenen San Fermins sense organitzar-los!!!
dissabte, 18 d’octubre del 2008
Volem fotre el camp!
Doncs si, ja n'estem tips de Jodhpur. Una ciutat caotica, polucionada i mooolt de merder al voltant. Es dificil explicar-vos totes les sensacions i experiencies que estem tenint. Pero anirem a pams.
Ahir vam tenir un ensurt dels grossos, vam entrar a un lloc d'Internet per poder penjar algunes fotos a aquest famos blog i...txaxant, txaxant! Les 581 fotos de la memoria...sembla que possiblement s'han perdut. Hem tingut un bon disgust pero esperem un cop haguem tornat a caseta recuperar-les.
Avui a les 8:00 del mati hem deixat l'habitacio groga del terrat. De sobte ahir al vespre el terrat de l'hotel es va omplir d'Indians. I es que ja us hem explicat que el proxim dia 27 i 28 d'aquest mes es la festa del Diwali, la festa de la llum que vindria a ser com un Nadal per nosaltres. La gent es mou molt d'un lloc a l'altre, les families s'uneixen, els hotels s'omplen (rrrr..) a mes sembla que per ells es epoca de vacances, etc. Doncs ahir, com us deiem, la terrasseta es va convertir en un hotel de campanya, es portaren les olles i els "cacharros", fogonets, etc i es feien el dinar, vaja, que ells a l'hotel fan poc gasto..jajaja. Vam disfrutar molt amb aquesta gent eren ben be una vintena, dones, nens,...fins que vam anar a dormir i ja no vam disfrutar tant..jaja.
Avui hem anat a Osiyan, un poblet a tocar del desert, un lloc molt poc turistic, on hi ha un parell de templets molt poc concorreguts. Ens hi ha portat l'Avi, un xicot molt trempat de 24 anys, espavilat com el que mes i que no ha callat amb tot el viatge. Ens ha explicat mil coses sobre les costums i tradicions de l'India, les castes, la vida dura de les vidues...mooolt interessant!
Pero es clar, a les 2 del migdia ja haviem acabat i estem esperant amb candaletes que arribin les 11 de la nit per agafar el collons de tren, aixi que amb la calorada estem anant d'hotel en hotel, prenent cocacoles i fent temps. Aviat ens podrem dedicar a fer la Guia Michelin India!
Dema anirem a tocar del Pakistan...com que no n'hi ha a Barcelona anem a veure els que queden. Una abracada!
Ahir vam tenir un ensurt dels grossos, vam entrar a un lloc d'Internet per poder penjar algunes fotos a aquest famos blog i...txaxant, txaxant! Les 581 fotos de la memoria...sembla que possiblement s'han perdut. Hem tingut un bon disgust pero esperem un cop haguem tornat a caseta recuperar-les.
Avui a les 8:00 del mati hem deixat l'habitacio groga del terrat. De sobte ahir al vespre el terrat de l'hotel es va omplir d'Indians. I es que ja us hem explicat que el proxim dia 27 i 28 d'aquest mes es la festa del Diwali, la festa de la llum que vindria a ser com un Nadal per nosaltres. La gent es mou molt d'un lloc a l'altre, les families s'uneixen, els hotels s'omplen (rrrr..) a mes sembla que per ells es epoca de vacances, etc. Doncs ahir, com us deiem, la terrasseta es va convertir en un hotel de campanya, es portaren les olles i els "cacharros", fogonets, etc i es feien el dinar, vaja, que ells a l'hotel fan poc gasto..jajaja. Vam disfrutar molt amb aquesta gent eren ben be una vintena, dones, nens,...fins que vam anar a dormir i ja no vam disfrutar tant..jaja.
Avui hem anat a Osiyan, un poblet a tocar del desert, un lloc molt poc turistic, on hi ha un parell de templets molt poc concorreguts. Ens hi ha portat l'Avi, un xicot molt trempat de 24 anys, espavilat com el que mes i que no ha callat amb tot el viatge. Ens ha explicat mil coses sobre les costums i tradicions de l'India, les castes, la vida dura de les vidues...mooolt interessant!
Pero es clar, a les 2 del migdia ja haviem acabat i estem esperant amb candaletes que arribin les 11 de la nit per agafar el collons de tren, aixi que amb la calorada estem anant d'hotel en hotel, prenent cocacoles i fent temps. Aviat ens podrem dedicar a fer la Guia Michelin India!
Dema anirem a tocar del Pakistan...com que no n'hi ha a Barcelona anem a veure els que queden. Una abracada!
divendres, 17 d’octubre del 2008
Jodhpur, un Fort precios...
Bon dia gent!
Avui ha estat un bon dia...ben aprofitat..., hem anat a visitar el fort de Jodhpur, el Meherangarh. Aquest fort que es encara propietat de maraja de Jodhpur, es una visita captivadora, a una alcada de 125 metres, es troba aquesta excelent preciositat arquitectonica. Ens ha meravellat. La part antiga de Jodhpur es plena de casetes pintades de color blau, un color que segons expliquen ajuda a rebutjar les altes temperatures i a mes un perfecte repel.lent d'insectes.
Hem esmorzat al mateix hotel hem sortit de la "habitacion amarilla" hem esmorzat molt be per agafar forces per afrontar el dia...Perque us en feu una idea els hotelets aqui tots tenen el restaurant a la terrassa de dalt..i nosaltres la nostra habitacio esta situada en aquest terrat..total, que sortim de l'habitacio i ja ens trobem el restaurant. Tenim unes vistes excel.lents al fort, unes albades i postes de sol increibles, es com estar a la terrassa de casa!
Aixo l'India sembla ser el pais de la burocracia: papers, formularis, mes papers i mes formularis...Avui hem canviat diners!!!!!! I es que el que semblaria una cosa normal i rutinaria, aqui es converteix en una proesa. Hem tardat 3 hores a poder canviar. Primer troba el Banc que canvii, despres espera el director que et rebi...i mooooolta tranquilita i paciencia despres, les coses s'aconsegueixen. A mes per si fos poc han saltat els ploms quant erem al Banc i hem estat a les fosques...curios, no?
Ja hem comprat el primer bitllet de tren!!! Tambe, despres de formularis, cues, i mes formularis i mes cues..ho hem aconseguit. Anirem amb 3AC ja us ho explicarem, es tercera categioria amb aire acondicionat i sleeper tou, uns espanols ens van dir que estava prou be. Viatjarem de nit sortirem a les 23 hores de Jodhpur i arribarem a les 5 del mati a Jaisalmer. El problema es que hem de deixar la maravillosa habitacion amarilla a les dotze...esperem fer algun "trapicheo" amb el manager.
Ara anem cap el mercadillo a veure quines gangues hi ha per alla!
See you tomorrow!
Avui ha estat un bon dia...ben aprofitat..., hem anat a visitar el fort de Jodhpur, el Meherangarh. Aquest fort que es encara propietat de maraja de Jodhpur, es una visita captivadora, a una alcada de 125 metres, es troba aquesta excelent preciositat arquitectonica. Ens ha meravellat. La part antiga de Jodhpur es plena de casetes pintades de color blau, un color que segons expliquen ajuda a rebutjar les altes temperatures i a mes un perfecte repel.lent d'insectes.
Hem esmorzat al mateix hotel hem sortit de la "habitacion amarilla" hem esmorzat molt be per agafar forces per afrontar el dia...Perque us en feu una idea els hotelets aqui tots tenen el restaurant a la terrassa de dalt..i nosaltres la nostra habitacio esta situada en aquest terrat..total, que sortim de l'habitacio i ja ens trobem el restaurant. Tenim unes vistes excel.lents al fort, unes albades i postes de sol increibles, es com estar a la terrassa de casa!
Aixo l'India sembla ser el pais de la burocracia: papers, formularis, mes papers i mes formularis...Avui hem canviat diners!!!!!! I es que el que semblaria una cosa normal i rutinaria, aqui es converteix en una proesa. Hem tardat 3 hores a poder canviar. Primer troba el Banc que canvii, despres espera el director que et rebi...i mooooolta tranquilita i paciencia despres, les coses s'aconsegueixen. A mes per si fos poc han saltat els ploms quant erem al Banc i hem estat a les fosques...curios, no?
Ja hem comprat el primer bitllet de tren!!! Tambe, despres de formularis, cues, i mes formularis i mes cues..ho hem aconseguit. Anirem amb 3AC ja us ho explicarem, es tercera categioria amb aire acondicionat i sleeper tou, uns espanols ens van dir que estava prou be. Viatjarem de nit sortirem a les 23 hores de Jodhpur i arribarem a les 5 del mati a Jaisalmer. El problema es que hem de deixar la maravillosa habitacion amarilla a les dotze...esperem fer algun "trapicheo" amb el manager.
Ara anem cap el mercadillo a veure quines gangues hi ha per alla!
See you tomorrow!
dijous, 16 d’octubre del 2008
Driving to Jodhpur.
Avui el dia ha estat un pel llarg. Hem fet 250 quilometres pero ens ha semblat que creuavem l'India de punta a punta, de tant llarg. Amb un TATA Mahruti, que portavem els genolls a les orelles... Les carretes aqui son molt precaries i amb molta circulacio mal organitzada, condueixen per l'esquerra com els anglesos i avancen pel mig. Un escandol. El conductor un noi molt maco de 45 tacos que semblava que en tingues 20 mes, pero molt net i polit. Hem visitat un fort anomenat kumbalgarh i un temple de Ranakpur....una meravella. Encara que l'ultim estava ple a vessar de guiris.
Hem arribat a Jodphur sobre les 6 de la tarda i la veritat, ens pensavem trobar un lloc tranquil i petitet i res de res, estem en una gran ciutat plena d'hindus amunt i avall, molt transit, soroll i follon en general. A l'Hotel que l'hem trobat per casualitat, hem agafat la Golden Suit, que es deu dir golden perque estta pintada d'un groc chillon i rosa, el sostre ple de miralls, total que surts d'alla amb un atac epileptic... Aixi que ja veieu les suits com son aqui. Dema esperem visitar al ciutat el fort i penjar alguna foto...el poble es de color blau sabeu? Fins dema anem a descansar...
DEPARTAMENT DE CURIOSITATS.
1. Avui a l'Albert2 l'ha despertat una escupinada que li han propinat des d'un rickshaw suposem sense voler. Demostrat, els escupits indians son igual de guarros que els xinesos.
2. Ahir vam coneixer un raro (dels molts que ens trobem...), que la seva aficio era anar apuntant els preus de les cartes dels restaurants, us imagineu una manera mes divertida de disfrutar d'un viatge?
Nota: A la Nani-tortugues: Que collons et passa al mail que me'l retorna? Rebs alguna cosa? Te'm enviat dos mails.
Hem arribat a Jodphur sobre les 6 de la tarda i la veritat, ens pensavem trobar un lloc tranquil i petitet i res de res, estem en una gran ciutat plena d'hindus amunt i avall, molt transit, soroll i follon en general. A l'Hotel que l'hem trobat per casualitat, hem agafat la Golden Suit, que es deu dir golden perque estta pintada d'un groc chillon i rosa, el sostre ple de miralls, total que surts d'alla amb un atac epileptic... Aixi que ja veieu les suits com son aqui. Dema esperem visitar al ciutat el fort i penjar alguna foto...el poble es de color blau sabeu? Fins dema anem a descansar...
DEPARTAMENT DE CURIOSITATS.
1. Avui a l'Albert2 l'ha despertat una escupinada que li han propinat des d'un rickshaw suposem sense voler. Demostrat, els escupits indians son igual de guarros que els xinesos.
2. Ahir vam coneixer un raro (dels molts que ens trobem...), que la seva aficio era anar apuntant els preus de les cartes dels restaurants, us imagineu una manera mes divertida de disfrutar d'un viatge?
Nota: A la Nani-tortugues: Que collons et passa al mail que me'l retorna? Rebs alguna cosa? Te'm enviat dos mails.
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Udaipur 3r dia: explorant els voltants.
Hola reines i reis!!
En primer lloc, gracies pels vostres comentaris...ja sabeu que ens agraden molt...Cal fer-vos saber...pels que sou nous, que solem contestar-los a la mateixa seccio de comentaris. Animeu-vos! Excusem a les nanis que cuiden mainada a tota hora, encara que tenim la certesa que tambe ens segueixen.
Anem per feina, avui hem anat a visitar els voltants de la ciutat de Udaipur. Molts llocs interessants. El primer deu-vos-guard ha estat veure una serp de 3 meteres que ens passava arran dels peus...hem fotut un bot que ens hem despertat de cop. Aixo es com els volets que mai saps si son bons o dolents... (Clara, com sempre, tens tota la rao, a l'India hi ha serps, lo que fa l'edat i l'experiencia..jajaja) Hem anat tot el dia rickshaw amunt i avall, molta calor i amb el cap com un timbal. L'Albert1 ha tingut molt mal de cap i aixo que no veu cervesa!
Avui volem inaugurar (iniciar) el DEPARTAMENT DE CURIOSITATS:
1. La mes impactant: un gos amb mig cervell a fora, que anava seguint-nos tant panxo pel carrer amb mig cap obert i ben infectat de pus, etc. La impressio ha estat descomunal encara ho comentem i se'ns fot la pell de gallina.
2. Demanem l'esmorzar i ens adonem que el cambrer "xico para todo" del nostre hostel te SIS DITS! a cada ma...a la tarda hem confirmat que tambe te sis dits als peus.
Apa, fins dema, s'ha dit!
En primer lloc, gracies pels vostres comentaris...ja sabeu que ens agraden molt...Cal fer-vos saber...pels que sou nous, que solem contestar-los a la mateixa seccio de comentaris. Animeu-vos! Excusem a les nanis que cuiden mainada a tota hora, encara que tenim la certesa que tambe ens segueixen.
Anem per feina, avui hem anat a visitar els voltants de la ciutat de Udaipur. Molts llocs interessants. El primer deu-vos-guard ha estat veure una serp de 3 meteres que ens passava arran dels peus...hem fotut un bot que ens hem despertat de cop. Aixo es com els volets que mai saps si son bons o dolents... (Clara, com sempre, tens tota la rao, a l'India hi ha serps, lo que fa l'edat i l'experiencia..jajaja) Hem anat tot el dia rickshaw amunt i avall, molta calor i amb el cap com un timbal. L'Albert1 ha tingut molt mal de cap i aixo que no veu cervesa!
Avui volem inaugurar (iniciar) el DEPARTAMENT DE CURIOSITATS:
1. La mes impactant: un gos amb mig cervell a fora, que anava seguint-nos tant panxo pel carrer amb mig cap obert i ben infectat de pus, etc. La impressio ha estat descomunal encara ho comentem i se'ns fot la pell de gallina.
2. Demanem l'esmorzar i ens adonem que el cambrer "xico para todo" del nostre hostel te SIS DITS! a cada ma...a la tarda hem confirmat que tambe te sis dits als peus.
Apa, fins dema, s'ha dit!
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Segon dia a Udaipur.
Bones a tothom!
Ara llegia el post d'ahir i pensava que carai quin rotllo que us haviem fotut. Crec que aixo ho va fer la cerveseta que m'havia pres moments abans tot sopant. Cervesa Kingsthoau o algo aixi amb glicerina. Si la cervesa aqui a l'India semnbla ser que porta glicerina i aixo provoca un mal de cap espantos. Hi un truc que tots els guiris de casa bien fan i es que giren l'ampolla dins un got d'aigua fins que la glicerina malparida puja fins a la superficie del got amb aigua...es com un oli, si com un oli! Ara be aixo que explicat i que sembla tant facil esdeve tot un ritual, primerament ridicul i despres que t'has de fotre moltes cerveses per sobre per agafar la practica. Aixi que res de res cervesa amb glicerina i com diriem a casa "el que no mata esgreixa" jaja.
Avui hem visitat la part mes coneguda i turistica de la ciutat que es una preciositat. El Palau de la Ciutat per dins i per fora amb totes les explicacions pertinents dels seus marajas i regnats i cristalleries. La cultura Newar es molt interessant sobretot perque els seus magnats no es consideraven gent de poder sino merament uns custodiadors del llegat que els havia estat assignat per herencia. Molt interessant. Despres hem donat una volteta per el llac amb un boat que com que eren les 10 del mnati anavem sols.
A la tarda hem "ramblejat" carrers amunt i avall fins que ens hem fotut (com no i ja tardavem) a fer un massatge tantric. En definitiva un massatge tipic aqui. Hem conegut a la gent i ens han convidat a casa seva a menjar chiken meat, (ja com a Pekin Express). Els hem dit que ens ho pensarem i potser dema hi anirem... tot sigui que ens fotin un brevatge magic i ens adormin i ens deixin plumats (aixo va per les patidores de cognom...jajaja)
Dema coneixerem la part nord de la ciutat, molt desconeguda i interessant. Fins dema!
Ara llegia el post d'ahir i pensava que carai quin rotllo que us haviem fotut. Crec que aixo ho va fer la cerveseta que m'havia pres moments abans tot sopant. Cervesa Kingsthoau o algo aixi amb glicerina. Si la cervesa aqui a l'India semnbla ser que porta glicerina i aixo provoca un mal de cap espantos. Hi un truc que tots els guiris de casa bien fan i es que giren l'ampolla dins un got d'aigua fins que la glicerina malparida puja fins a la superficie del got amb aigua...es com un oli, si com un oli! Ara be aixo que explicat i que sembla tant facil esdeve tot un ritual, primerament ridicul i despres que t'has de fotre moltes cerveses per sobre per agafar la practica. Aixi que res de res cervesa amb glicerina i com diriem a casa "el que no mata esgreixa" jaja.
Avui hem visitat la part mes coneguda i turistica de la ciutat que es una preciositat. El Palau de la Ciutat per dins i per fora amb totes les explicacions pertinents dels seus marajas i regnats i cristalleries. La cultura Newar es molt interessant sobretot perque els seus magnats no es consideraven gent de poder sino merament uns custodiadors del llegat que els havia estat assignat per herencia. Molt interessant. Despres hem donat una volteta per el llac amb un boat que com que eren les 10 del mnati anavem sols.
A la tarda hem "ramblejat" carrers amunt i avall fins que ens hem fotut (com no i ja tardavem) a fer un massatge tantric. En definitiva un massatge tipic aqui. Hem conegut a la gent i ens han convidat a casa seva a menjar chiken meat, (ja com a Pekin Express). Els hem dit que ens ho pensarem i potser dema hi anirem... tot sigui que ens fotin un brevatge magic i ens adormin i ens deixin plumats (aixo va per les patidores de cognom...jajaja)
Dema coneixerem la part nord de la ciutat, molt desconeguda i interessant. Fins dema!
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Les primeres vaques sagrades.
Ei, ei, ei!!! Com esteu?
Nosaltres super-ultra-requete-be. Ja som a Udaipur, la ciutat del sud del Rajasthan. Ja hem vist les primeres vaques sagrades que corren per tot arreu i per cert, ben maques i gordetes. Ja hem deixat la gran urbe de Mumbai i ja estem alla on Crist va perdre l'espardenya.
Hem aterrat en un aeroport on la teminal era mes petita que l'estacio d'autobusos de Manresa..jajaja.
Udaipur es preciosa, te molt encant. Es arxiconeguda perque es veu que aqui en un Palau s'hi va rodar una pel.licula de James Bond fa mil anys..Octopussy, quant el Sean Connery encara no canejava. Doncs be, encara viuen d'questa feta i en els restaurants uns dels reclams que utilitzen es que et passen la pel>licula un cop sopat. Molt divertit!!!
L'hotelet on estem no es res de l'altre mon pero te molta personalitat i esta net. No hi ha air conditioned, nomes un ventilador de paret que dona mes voltes que el vint-i-nou. Tampoc paper WC, pero si tassa per seure...aixi que cap problema portem un regiment de Kleenex i corri l'aigua..jajaja. Aixo si te un jardinet d'allo mes encantador.
Avui hem anat a sopar a un lloc on l'amic, de l'amic, de l'amic de l'amo estava estudiant espanyol a Delhi i cagant osties l'han anat a buscar... l'hem conegut i em caigut de cul perque nomes deia dues paraules: ESTOY APRENDIENDO ESPANYOL. MI PROFESORA ES DE MADRID. I repetia aixo com un lloro sense parar. I nosaltres amb cara de poquer dient-li MUY BIEN, MUY BIEN. Pero el pobre ho fotia de puta pena. Hem estat a punt de dir-li que canvii de professora que potser li esta prenent el pel. Pero millor callar i ser diplomatic, no?
Ens esta agradant moooolt la India, estem trencant amb tots els topics que ens rondaven pel cap: res de miseria, res de gent demanant i emprenyant. Tothom extremandament amable i simpatic, gairebe us diriem que els unic estupids son precisament els turistes que no saben ni dir ni hola, no bon dia. En fi...impressions... Avui, el Awnar, el taxista que ens ha portat des de l'aeroport se'ns a ofert per acompanyar-nos un tros de viatge. No sabem que fer. Es paio es d'allo mes maco, enraonador i simpatic. De fet porta una llibreteta al cotxe (una caixa de llumins de cotxe..) on la gent que ha anat amb ell deixa les seves experinecies, una mena de llibre de recomanacions... i de seguida ens ha ensenyat les tres o cuatre que tenia es espanyol... i totes deien que molt be, fins i tot un deia que sempre havia odiat la historia i que gracies a l'Awnar lihavia tornat a agradar... A veure, dema ens hem de decidir, el que passa es que aqui no hi ha tren..o be bus de linia o be un taxidriver d'aquests.
Cosetes practiques: temperatura 38 graus. El menjar cada vegada mes picant. Mosquits per totes bandes.
Be si podem ja penajarem algunes fotos, el que passa que aqui la conexio es extra lenta. Fins aviat!!! Petons per tots.
Nosaltres super-ultra-requete-be. Ja som a Udaipur, la ciutat del sud del Rajasthan. Ja hem vist les primeres vaques sagrades que corren per tot arreu i per cert, ben maques i gordetes. Ja hem deixat la gran urbe de Mumbai i ja estem alla on Crist va perdre l'espardenya.
Hem aterrat en un aeroport on la teminal era mes petita que l'estacio d'autobusos de Manresa..jajaja.
Udaipur es preciosa, te molt encant. Es arxiconeguda perque es veu que aqui en un Palau s'hi va rodar una pel.licula de James Bond fa mil anys..Octopussy, quant el Sean Connery encara no canejava. Doncs be, encara viuen d'questa feta i en els restaurants uns dels reclams que utilitzen es que et passen la pel>licula un cop sopat. Molt divertit!!!
L'hotelet on estem no es res de l'altre mon pero te molta personalitat i esta net. No hi ha air conditioned, nomes un ventilador de paret que dona mes voltes que el vint-i-nou. Tampoc paper WC, pero si tassa per seure...aixi que cap problema portem un regiment de Kleenex i corri l'aigua..jajaja. Aixo si te un jardinet d'allo mes encantador.
Avui hem anat a sopar a un lloc on l'amic, de l'amic, de l'amic de l'amo estava estudiant espanyol a Delhi i cagant osties l'han anat a buscar... l'hem conegut i em caigut de cul perque nomes deia dues paraules: ESTOY APRENDIENDO ESPANYOL. MI PROFESORA ES DE MADRID. I repetia aixo com un lloro sense parar. I nosaltres amb cara de poquer dient-li MUY BIEN, MUY BIEN. Pero el pobre ho fotia de puta pena. Hem estat a punt de dir-li que canvii de professora que potser li esta prenent el pel. Pero millor callar i ser diplomatic, no?
Ens esta agradant moooolt la India, estem trencant amb tots els topics que ens rondaven pel cap: res de miseria, res de gent demanant i emprenyant. Tothom extremandament amable i simpatic, gairebe us diriem que els unic estupids son precisament els turistes que no saben ni dir ni hola, no bon dia. En fi...impressions... Avui, el Awnar, el taxista que ens ha portat des de l'aeroport se'ns a ofert per acompanyar-nos un tros de viatge. No sabem que fer. Es paio es d'allo mes maco, enraonador i simpatic. De fet porta una llibreteta al cotxe (una caixa de llumins de cotxe..) on la gent que ha anat amb ell deixa les seves experinecies, una mena de llibre de recomanacions... i de seguida ens ha ensenyat les tres o cuatre que tenia es espanyol... i totes deien que molt be, fins i tot un deia que sempre havia odiat la historia i que gracies a l'Awnar lihavia tornat a agradar... A veure, dema ens hem de decidir, el que passa es que aqui no hi ha tren..o be bus de linia o be un taxidriver d'aquests.
Cosetes practiques: temperatura 38 graus. El menjar cada vegada mes picant. Mosquits per totes bandes.
Be si podem ja penajarem algunes fotos, el que passa que aqui la conexio es extra lenta. Fins aviat!!! Petons per tots.
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Ja som aqui!!!!
Holaaaaa!!!!
JA SOMS ARRIBATS (dialecte gironi)!!!
Doncs si gent, ja som a Bombay (altrament dit Mumbai) corrent amb les bermudetes, la gorra, les ulleres de sol i la camara penjada al coll.
La temperatura d'uns 25 graus que s'enfila fins als 30 i "pico" durant el dia. La humitat no ho sabem pero ens sembla del 100%. Suem que dona gust.
Ahir vam arribar a l-aeroport internacional de Mumbai que es com el de Girona-Costa Brava...jajaja. Pero ple de gent amunt i avall. Ens esperava un xofer molt maco que de seguida ens va portar cap el cotxe. Alla em va donar un sobre tancat -my boss- va dir. Que collons deu ser vam pensar? "Benvinguts a Bombay. Us recollira el meu xofer a les 11:00 enpunt en el lobby del vostre hotel." Aquesta era la nota. I la sensacio de Meryl Streep a Memorias de Africa va ser descollonant. I es que aqui tot va a la vieja usanza....Tot son notetes amb la maquina d'escriure Olivetti tipus telegrama... La nota...del nostra gran amic David.
Seguidament vam anar a vistar la ciutat, shopping...(aixo es un outlet per David i aprofita per comprar tot el que li agrada...)
Despres del sopar...copeta, dancing bolliwood a la disco i vaja com es mouen aquests hindus. Ballen de conya!!!
Avui mes turisme encara que per ser sincers, a Mumbai no hi ha gaire res en el sentit de visites culturals, es una ciutat molt cosmopolita,que el que atrau es correr amunt i avall pels seus carrers.
Be, ja teniu les primeres noticies nostres. Per cert, per les patidores de cognom...ESTEM BE, ENS TROBEM BE, TOT BE...I MES QUE BE. Fins aviat! See you!!!
JA SOMS ARRIBATS (dialecte gironi)!!!
Doncs si gent, ja som a Bombay (altrament dit Mumbai) corrent amb les bermudetes, la gorra, les ulleres de sol i la camara penjada al coll.
La temperatura d'uns 25 graus que s'enfila fins als 30 i "pico" durant el dia. La humitat no ho sabem pero ens sembla del 100%. Suem que dona gust.
Ahir vam arribar a l-aeroport internacional de Mumbai que es com el de Girona-Costa Brava...jajaja. Pero ple de gent amunt i avall. Ens esperava un xofer molt maco que de seguida ens va portar cap el cotxe. Alla em va donar un sobre tancat -my boss- va dir. Que collons deu ser vam pensar? "Benvinguts a Bombay. Us recollira el meu xofer a les 11:00 enpunt en el lobby del vostre hotel." Aquesta era la nota. I la sensacio de Meryl Streep a Memorias de Africa va ser descollonant. I es que aqui tot va a la vieja usanza....Tot son notetes amb la maquina d'escriure Olivetti tipus telegrama... La nota...del nostra gran amic David.
Seguidament vam anar a vistar la ciutat, shopping...(aixo es un outlet per David i aprofita per comprar tot el que li agrada...)
Despres del sopar...copeta, dancing bolliwood a la disco i vaja com es mouen aquests hindus. Ballen de conya!!!
Avui mes turisme encara que per ser sincers, a Mumbai no hi ha gaire res en el sentit de visites culturals, es una ciutat molt cosmopolita,que el que atrau es correr amunt i avall pels seus carrers.
Be, ja teniu les primeres noticies nostres. Per cert, per les patidores de cognom...ESTEM BE, ENS TROBEM BE, TOT BE...I MES QUE BE. Fins aviat! See you!!!
dijous, 9 d’octubre del 2008
Canvis d'última hora.
Hola a tothom,
Doncs si, demà ja marxem cap a terres indies. A veure, crec que ho portem tot: gelocatils, kleenex, carregador del mòbil, raspall de dents...ah, agafaré unes bosses de plàstic, sempre van bé...paper WC?!, potser no.
Com us anunciàvem amb el títol d'aquest post, ahir vam rebre un correu e-mail de Indian Airlines dient-nos que el vol que teníem programat per el dia 11 de Bombay a Udaipur, s'havia cancel·lat: "merda, comencem bé" vam pensar. Ens van donar l'opció de canviar-nos al dia 12, és clar, la idea estava bé però el cert és que no teníem previst fer nit a Bombay (16 millons d'habitants de ciutat...aviat està dit) De sobte, vam pensar que el nostre amic David (anglès, d'origen indi) ens havia preguntat sobre les dates que seríem a la India per si coincidíem. En un principi no era possible quedar però ara....ara si, així que ens vam posar mans a l'obra i mail per aquí, mail per allà vam aconseguir que la companyia Indian Airlines ens recol·loqués al seu vol del dia 13 de manera que estarem 2 dies a Bombay amb el millor cicerone que ens podríem haver imaginat: en David. Urra! Serà una bona manera de començar a conèixer el país d'una manera més tranquil·la i asserenada. Vam reservar habitació a l'Hotel Regent de Bombay i.....alegria, comença el viatge!
Doncs si, demà ja marxem cap a terres indies. A veure, crec que ho portem tot: gelocatils, kleenex, carregador del mòbil, raspall de dents...ah, agafaré unes bosses de plàstic, sempre van bé...paper WC?!, potser no.
Com us anunciàvem amb el títol d'aquest post, ahir vam rebre un correu e-mail de Indian Airlines dient-nos que el vol que teníem programat per el dia 11 de Bombay a Udaipur, s'havia cancel·lat: "merda, comencem bé" vam pensar. Ens van donar l'opció de canviar-nos al dia 12, és clar, la idea estava bé però el cert és que no teníem previst fer nit a Bombay (16 millons d'habitants de ciutat...aviat està dit) De sobte, vam pensar que el nostre amic David (anglès, d'origen indi) ens havia preguntat sobre les dates que seríem a la India per si coincidíem. En un principi no era possible quedar però ara....ara si, així que ens vam posar mans a l'obra i mail per aquí, mail per allà vam aconseguir que la companyia Indian Airlines ens recol·loqués al seu vol del dia 13 de manera que estarem 2 dies a Bombay amb el millor cicerone que ens podríem haver imaginat: en David. Urra! Serà una bona manera de començar a conèixer el país d'una manera més tranquil·la i asserenada. Vam reservar habitació a l'Hotel Regent de Bombay i.....alegria, comença el viatge!
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Udaipur (Rajasthan)
El primer destí que ens espera a la Índia. La ciutat de Udaipur!Perquè en feu un tastet...
diumenge, 14 de setembre del 2008
Pròxim destí: INDIA
Us presentem el que serà el nostre pròxim destí: L'Índia. Aquesta que veieu serà més o menys la ruta que farem durant 25 dies. Arribarem a Mumbai (Bombay) i d'allà volarem cap el Rajasthan, concretament a la ciutat de Udaipur, passats uns dies anirem a Jodhpur amb cotxe, on pensem visitar llocs tan meravellosos com Eklingi, Nagda Ranakpur i Kumbalgarh. De Jodhpur recorrerem uns quants quilòmetres amb tren fins arribar a Jaisalmer, la ciutat del desert. Si tot va bé farem un safari amb camells tot endinsant-nos en el desert durant tres dies i les seves tres nits...
De Jaisalmer a Jaipur, la gran capital de l'estat. Després buscarem la tranquil·litat de Pushkar, on descansarem del bullici urbà. No ens perdrem el famós Taj Mahal, una de les set meralleves del món, a Agra. Peregrinarem fins a la ciutat santa de Varanasi per tornar cap a Mumbai (Bombay). No us ho perdeu!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)