Ei, ei, ei!!! Com esteu?
Nosaltres super-ultra-requete-be. Ja som a Udaipur, la ciutat del sud del Rajasthan. Ja hem vist les primeres vaques sagrades que corren per tot arreu i per cert, ben maques i gordetes. Ja hem deixat la gran urbe de Mumbai i ja estem alla on Crist va perdre l'espardenya.
Hem aterrat en un aeroport on la teminal era mes petita que l'estacio d'autobusos de Manresa..jajaja.
Udaipur es preciosa, te molt encant. Es arxiconeguda perque es veu que aqui en un Palau s'hi va rodar una pel.licula de James Bond fa mil anys..Octopussy, quant el Sean Connery encara no canejava. Doncs be, encara viuen d'questa feta i en els restaurants uns dels reclams que utilitzen es que et passen la pel>licula un cop sopat. Molt divertit!!!
L'hotelet on estem no es res de l'altre mon pero te molta personalitat i esta net. No hi ha air conditioned, nomes un ventilador de paret que dona mes voltes que el vint-i-nou. Tampoc paper WC, pero si tassa per seure...aixi que cap problema portem un regiment de Kleenex i corri l'aigua..jajaja. Aixo si te un jardinet d'allo mes encantador.
Avui hem anat a sopar a un lloc on l'amic, de l'amic, de l'amic de l'amo estava estudiant espanyol a Delhi i cagant osties l'han anat a buscar... l'hem conegut i em caigut de cul perque nomes deia dues paraules: ESTOY APRENDIENDO ESPANYOL. MI PROFESORA ES DE MADRID. I repetia aixo com un lloro sense parar. I nosaltres amb cara de poquer dient-li MUY BIEN, MUY BIEN. Pero el pobre ho fotia de puta pena. Hem estat a punt de dir-li que canvii de professora que potser li esta prenent el pel. Pero millor callar i ser diplomatic, no?
Ens esta agradant moooolt la India, estem trencant amb tots els topics que ens rondaven pel cap: res de miseria, res de gent demanant i emprenyant. Tothom extremandament amable i simpatic, gairebe us diriem que els unic estupids son precisament els turistes que no saben ni dir ni hola, no bon dia. En fi...impressions... Avui, el Awnar, el taxista que ens ha portat des de l'aeroport se'ns a ofert per acompanyar-nos un tros de viatge. No sabem que fer. Es paio es d'allo mes maco, enraonador i simpatic. De fet porta una llibreteta al cotxe (una caixa de llumins de cotxe..) on la gent que ha anat amb ell deixa les seves experinecies, una mena de llibre de recomanacions... i de seguida ens ha ensenyat les tres o cuatre que tenia es espanyol... i totes deien que molt be, fins i tot un deia que sempre havia odiat la historia i que gracies a l'Awnar lihavia tornat a agradar... A veure, dema ens hem de decidir, el que passa es que aqui no hi ha tren..o be bus de linia o be un taxidriver d'aquests.
Cosetes practiques: temperatura 38 graus. El menjar cada vegada mes picant. Mosquits per totes bandes.
Be si podem ja penajarem algunes fotos, el que passa que aqui la conexio es extra lenta. Fins aviat!!! Petons per tots.
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
4 comentaris:
Ostres, ostres, desprès d'haver fet els comentaris al "ja som aqui" la Cris i jo, hem vist que, just en aquests moment vosaltres havieu penjat el segón comentari, per tant, torno a escriure.....
Quina gràcia això de paio que aprendia español, a mi el què m'ha passat ha estat que quan els hi demanen si entenen espanyol (els hi dius en anglès) i et contesten dient "un poquito" i ja no els treus d'aqui.
Dic jo que la propera vegada que facis fotos, intenta no moure't tant, perquè mira que son maques i han sortit molt mogudes, una llàstima!!!!
I no us ho penseu això d'agafar el taxi aquest, nosaltres ho vam fer a NY i ens va anar d'allò més bé. Crec que paga la pena, a més, si ja té referències, encara amb més motiu.
Apa, doncs, ja he fet el meu comentari d'avui.
Per cert, l'horari que surt a dalt, diria que no coincideix amb el què consta quan feu els comentaris.
petoooooooooooooooonsss.
Ai què bé nois, eh que és impressionant l'Índia, les seves olors, les seves flors, la seva gent, els ulls (us heu fixat quina expressió tenen?) malgrat les condicions adverses que tenen, sempre estan amb un somriure als llavis. Això ho hauríem de practicar aquí també, no creíeu?
El de la fotografia és en David? I la senyora?
Apa doncs a continuar gaudint d'aquesta part del món.
Petons
CARME. Primerament dir-te que les fotos no estan mogudes el que passa es que la camara te 0,99 megapixels, es per aixo que les podem carregar en aquest bloc. Cuida't de la grip que ja noes temps de dormir amb el cul a la fresca!
MARIA DOLORS. Hoooooolaaaaaa! Ja et trobavem a faltar, coi! Tens tota la rao amb el que dius, sempre estan somrient. Els personatges de les fotos: si, un es el David i l'altre es la Olive, la germana de la reina d'Anglaterra, Windsor de cognom..jajaja. Es una dona molt divertida, que te 80 i pico d'anys que acompanya al David moltes vegades i amb una marxa que ja voldrien moltes de 18 tenir-la la deixavem a l'hotel despres de fotre's dos whiskys mes contenta que ningu. Un sol de dona!
Molts petons!
Hola carinyos:::
Ja obro el blogger, vostre cada dia
pro no i escric per falta de temps
dons ma ocupen molt els vostres tres nebots, la semana que be Deu dira dons ja auran arribat els de
Egipte.
mana-allegro de que tot os vagui be
i disfrute-ho force.
AQUI TOTS ESTEM MOTL TREMPATS
Un petonas a tots dos ..mare
Publica un comentari a l'entrada