Hola fidels seguidors d'aquest blog!
Abans de res moltes gracies pels vostres comentaris, pels que sou nous en compartir aquesta aventura, dir-vos quem en la mesura que podem (que sol ser sempre) contestem als vostres comentaris...es tracta que tot plegat sigui mes interactiu, no?
Be, anem al gra, avui hem fet la primera sortideta mooolt completa. Una cop llevats a les 6:30, ja que aqui la vida comenca molt mes d'hora que a Catalunya, hem sortit ja esmorzats de l'Hotel direccio a Pasupatinath, que es un centre sagrat hindu a la ribera del riu Bagmati. Alla es on s'incinera la gent que mor, hi ha unes pires funeraries de pedra on posteriorment si cremen els morts. Ens ha sorpres la naturalitat i en el qual es desenvolupa aquest tipus d'incineracions, la gent no plora, ni esta trista, sino que maquegen el mort amb flors, li tiren fotos a dojo amb el mobil, els netegen be la cara perque estiguin ben guapos a les fotos, aixo si, hi ha les pires per a rics i per a pobres, com a tot arreu!!! (Poder veure les fotos a la entrada anterior!)
Despres hem agafat a caminar direccio a la stupa de Boudnath, la mes gran de mon, envoltada d'una barriada de religio budista, que son molts dels exiliats que varen sortir del Tibet durant la revolta fracasada de l'any 1959. Molt interessant, aqui es dels pocs llocs al mon on el budisme es practica amb total llibertat, sense restriccions.
Hem enfilat un cami direccio al Monestir de KOPAN, un fart de caminar sota un sol de justicia que el clatell ens ha quedat vermell com una gamba de Palamos. Esta situat a dalt d'una muntanya, es una zona sense turisme on ens hem endinsat entre la poblacio autoctona, molt interessant. Aquest temple avui dia es un dels centres d'estudi del budisme mes important, aqui s'hi fan cursos de 10 dies todo incluido, on et fan repetir frases com un lloro tot el dia i al cap de 10 dies et donen el traje taronja budista i tu la mar de content cap a casa amb el cap pelat i amb la butxaca mes buida que mai, jajaja.
Fora bromes aquest temple va ser fundat per lama (no se el nom) que va morir el 1984, i posteriormen van trobar en la seva reencarnacio a un nen de Granada que es diu OSEL TORRES, el nen te la foto dins el temple i tothom el venera (us sona la historia?)
Hem dinat al temple que es notava que era un temple perque han tardat una hora i mitja a portar-nos dos tristos plats de noodles (fideus)....ommmm, paciencia que estem en els temples tenen tota la eternitat... Despres i una miqueta magulladets de la caminata, hem cninuat fins al temple hindu de GOKARNA, tot rodejat de natura, han vingut 3 nuvols negres i....ahhhhhhh!!! la primera tempesta tropical que hem viscut, ens hem refugiat sota una uralita de metall al costat d'una iaia que venia cacauets... i collons si ha aguantat la uralita!!!
Bueno, tot aixo es resumeix en una caminata de 8 hores i haver guanyat un tros d'stupa, no sabem on pero esperem que sigui al cel!
Fins la proxima!
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
6 comentaris:
Si que m'en recordo del ninio Osel.....
Dons jo he dinat pollastre amb endibies.... Us fa enveja? dons haguessiu vingut a dinar a casa, hale!
Mami Trini
Per cert, es maco buthan? jajajajaj
Segur que els "fideuets" desprès de vuit hores de caminata, us han semblat les gambes de Palamós.
Diga'm "repatania" perquè em fixo massa (com els mussols) però el títol diu "pluja" i a mi m'ha semblat que fotia un sol de justicia!!! On és la pluja?.
Per cert, m'ho passo de conya amb tot el que penjeu i els comentaris que feu, és com si estès allí, però amb el cul a la cadira de casa meva.
Potser el què envejo és aquesta parsimònia amb la que aquesta gent pot arribar a viure.
Petonets!!!!.
Hola chicos, ya veo que empezáis fuerte con ocho horas de caminata y a pleno sol, y con cuatro fideos para comer……después volvéis que parece que habéis ido a un balneario, morenos y delgados.
Este año os habéis superado, colgáis videos y todo, es una caña.
Seguiremos enganchados al blog.
Muchos besos.
Hola,
jo només vull fer una aclaració, aquí posa que contesteu a tots els comentaris i jo que he sigut el primer en contestar no he rebut resposta. Em nego a comentar més!! jejeje. Ala macos, ja anireu informant més que això és com un GH, però sense càmeres. Percert, els lectors i jo volem els cotilleos!! jajaaja.
Petons
MAMITRINI. De ben segur que el teu pollastre era bo acompanyats amb els quatre fideus hauria estat el menu perfecte, ara pero, no hauria se superar els 3 euros que val aqui. Per cert, el Buthan, mucho butanero...jaja ;-)
CARME SITER. Despres de la caminata pots estar segura que els 4 fideus eren com gambes de Palamos de gustosos pero els que semblem gambes som nosaltres, que estem d'un vermell que te ca...s.
CRISTINA&FAMILY. Amb lo del balneari estamos en ello, pero creiem que aquest any ens costara una miqueta mes, perque ja ha caigut alguna banana-pancake! i aixo inflaaaaaa...
JAVI. Nen, tens tota la rao, vas ser el primer pero com que estaves voleiant per Londres...vam pensar que ha estaves prou divertit. Es aixim no? ;-) pero ens alegrem i molt que ja estiguis aqui donant-nos guerra. Un petonet molt gran.
Vinga, que no sigui dit, us perdono! jaja. Quina passada de viatge! Jo ja us estic fent publi a la feina, dintre de poc sereu més famosos que la Carmina Ordoñez, el Jesulin i la Marujita Diaz, jaja.
petonet
Publica un comentari a l'entrada