Girona, final del trajecte

Estimats i estimades, ha arribat l’últim dia d’aquest viatge i és que com diu la dita, tot lo bo s’acaba. Ara mateix som a l’aeroport de Dubai, esperant l’últim enllaç que ens portarà cap a casa, Girona, i volem aprofitar per donar-vos les gràcies a tots/es per seguir-nos i fer així que d’una manera o altra ens sentim acompanyats. Ara mateix per nosaltres és un moment baix, en el que fem la vista enrera i recordem amb alegria però també amb nostalgia els moments que hem viscut, divertits, simpàtics, estressants, la gent que hem conegut, els llocs on hem estat, les coses que ens han passat…

Així doncs, ens acomiadem de vosaltres i fins la propera! Sí, fins la propera, perquè ja n’estem pensant una altra per l’any que ve!

Fins aviat!

Bangkok...

Ahir vam arribar a Bangkok, la capital de Tailàndia, i després d’intal·lar-nos a l’hotel ja vam començar a explorar la ciutat al nostre estil… Vam anar al Khao San road, el carrer més conegut de la ciutat per els turistes, és a dir, com un Lloret de Mar a l’asiàtica. L’ambient és distès i distret, però a mesura que es va fent de nit, els restaurants amb encant es converteixen en locals de nit, on els barrils de cervesa al mig de la taula, els decibels a tot volum i les ladyboys, formen un autèntic botellón general de tot el carrer, és a dir, sodoma i gomorra perquè ens entengueu. De tota manera és molt interessant de veure i uns quants cocktails a 3 euros al canvi van caure!

Els ladyboys, un tema interessant, són transvestits o transsexuals i són molt habituals aquí. Ens ha agradat veure que viuen lliurement, treballen en feines com els altres (ens n’hem trobat als bancs) i és que aquí són molt ben vistos i respectats perquè estan en un esgraó més cap al nirvana. Perfecte.

Avui ens hem llevat i hem agafat l’equip d’exploradors, pantalons safari, guia, camara al coll, i l’ampolla d’aigua (33 graus centigrads a les 10 del matí) i cap a visitar els punts imprescindibles de la ciutat. Tot just ens acostàvem al Palau Reial, la gent pel carrer ens ha començat a dir coses assenyalant-nos els peus, evidentment no els enteniem, i un, i dos i ara un altre, ostres, haurem xafat merda? Doncs no, ens advertien que amb pantalons curts no anàvem pel bon camí i efectivament, no es pot accedir al Palau si no es vesteix curosament, així que aquests dos que escriuen tan apanyadets hem tret la meitat dels pantalons de la motxilla ens els hem posat i cap dins i falta gent!

El Palau Reial ens ha agradat molt, hem agafat una audio guia, cosa que solem fer quan veiem que hi ha molt bullici dins, és una manera d’aïllar-te del follón, amb la musiqueta de fons i les explicacions amb espanyol sud-americà: diríjase al punto número 5…cójase su tiempo para descansar…jaja. Ens ha agradat, tot han estat luxes i imatges precioses, com el buda d’esmeralda, buff…molt emocionant!

Després hem anat al Watpho, on hi ha el buda jacent, una preciositat, l’hem vorejat i hem gaudit molt contemplant-lo.

Ara ja hem arribat a l’hotel i hem fet una capbussada a la pisicina de la planta 11, nosaltres estem a la 28 de la torre nord…jajaja dutxadeta i a continuar…

Canvi de guàrdia

Bangkok: presa de contacte

Entrant al temple

La nena-paparra

La vaca Cambodjana

Sense novetats al frente

Hola fidels seguidors! Ara mateix estem estirats a la piscineta de l’hotel amb un coconut shake a la mà. Doncs si hem decidit agafar-nos el dia de relax, res de temples, de mercats, de bullici, de tuk tuks…i és que demà agafem l’avió i ens plantem a Bankgog, la capital de Tailandia, on ens hi estarem tres dies. Per tant cal agafar forces i descansar bé per afrontar aquesta ciutat gegant que domina el sud-est asiàtic. Ens esperen tres dies de molta activitat, de caminar i suar molt! Fins ara!

Més temples & relaxing time!

La benedicció

Que dura la vida del "guiri"

Doncs si, avui hem fet vàries coses i és que quan t’estableixes en un lloc es tracta de buscar “activitats” per fer i conèixer noves coses. Així que hem agafat la guia i literalment ens hem dedicat a fer allò que recomana fer en aquesta ciutat. Hem començat per visitar una granja de cocodrils, en la que els anaves veient de diferents edats, si pagaves 1 dòlar els podies tirar peix, si en pagaves 6 compraves un pollastre viu (alive chicken) i 9 dòlars un ànec, ens hem posat per un moment a la pell del pobre pollastre i/o ànec i hem pensat que no calia veure el lamentable espectacle de veure un pollastre devorat de mooolts cocodrils!

Després ens hem dirigit cap al poble flotant de Chong Kneas i cap el llac de Tonle sap, el més extens i important del sud-est asiàtic…però la cosa ja ha començat amb mal peu, hem anat a comprar els tickets per fer una volta en vaixell, és a dir, en el mostrador “oficial” i ens demanaven 30 dòlars a cadascun per una volteta de 2 hores, ens ha semblat escandalós i hem dit que nanai, que no pagàvem aquesta quantitat per aquest servei, tenint en compte que l’entrada per als temples d’Angkor (Patrimoni de la Humanitat) ens va valdre 40 dòlars! Total que ens hem plantat i.. carai hem regatejat el preu i ens l’han baixat fins a 15 dòlars, ostres, que regateigis per comprar un souvenir d’acord, però en un mostrador de compres de bitllets ja és massa, no trobeu?

Doncs bé, hem anat amb la barqueta tots solets amb un parell de nois molt friendlys que ens anaven explicant coses com que la població era molt pobre en aquest poble flotant, que no donéssim diners als nens, perquè se t’acosten a la barca amb barquetes petites i t’aborden a l’estil pirata intentant treure’t tots els calers que poden i més!

Tot d’una la barca para a la vora d’una cosa, ens rep un cambo-gangster, i ens diu que hem de comprar un sac d’arròs de 30 k i portar-lo a l’escola del poble flotant…i quan valia el sac? 30 dòlars, el quilo sortia més car que l’arròs que mengem a casa, aleshores ja hem vist el panorama, ens hem quadrat i hem esbroncat al barquer dient-li que ni una parada més com aquella! Ja us podeu imaginar que el sac d’arròs va i ve de l’escola i el revenen, tot un muntatge per guiris i molt ben fet! A partir d’aquí les explicacions ja han desaparegut i hem acabat la volteta aguantant les males cares dels barquers…tan simpàtics que semblaven!

Amb l'aigua fins al coll

Poble flotant de Chong Neas i més...

Sopant...

Ahir vam anar a fer un bon sopar, una barbacoa, vam menjar vedella, pollastre, COCODRIL I SERP!! Nyam nyam! Jajaja

Una meravella del món

Els temples d'Angkor

 

Avui ha estat un dia meravellós. Després de descansar ahir, ens hem llevat ben d’hora per anar a veure els temples d’Angkor, considerats una de les set meravelles del món. Ahir vam trucar a en Ban, un conductor de tuk tuk que vam conèixer tot just arribar aquí i que ens va traslladar del primer hotel al segon, el noi, de 26 anyets i molt trempat ens va donar el telèfon per si volíem que ens acompanyés i com que el vam trobar molt simpàtic i rialler, així ho vam fer, es va posar molt content que el “lloguéssim” per acompanyar-nos avui durant tot el dia. La veritat que la feina de tuk tuk és ben dura, conduir una motoreta amb un carro enganxat amb tres guiris farts d’arròs per aquests fangars… déunidó. Estem molt contents i ens ha cuidat molt, portava una nevereta tipus càmping amb aigües, paraigües tot de detalls que fan que demà segurament el tornem a avisar per anar a veure un llac.

Els temples d’Angkor ens han agradat molt, hem fet més de 200 fotos! Per tant ja us podeu imaginar que avui seran una mica monotemàtiques les fotos però s’ho valen, de veritat. Si voleu saber una mica més dels temples d’Angkor cliqueu aquí.

L’extensió d’aquest complex del regne jemer és de més de 200 km2 per tant, és un espectacle màgic i brutal de temples que s’integren dins la jungla i la natura, perfectament integrats, realment un tresor de la humanitat, els temples dels temples, molt emocionant tot plegat. Hem comprat el passi per tres dies perquè amb un dia no es veu pas tot, ja veurem què farem…

A les dues a començat a ploure, bé no sé si us ho hem comentat, però ja és un clàssic, cada dia plou, bé plou no, diluvia! Jajaja, això vol dir que tot el dia anem xops de cap a peus, però ja ens hi hem acostumat, és el dia a dia d’aquí.

Bé guapos i guapes, anem a assecar-nos, a posar-nos guapos i cap al Pub Street a sopar i fer una bona cerveseta Angkor (la marca Angkor ven molt!) Ah, això si i les capalines! Fins demà!

Ja som a Cambodja!

Estem bé, estem bé! Ha costat però ja estem situats. I… els més important, ja som a Cambodja!

Vam arribar ahir després de 35 hores molt llargues de viatge, hem fet números hi vam agafar 9 vehicles de transports, entre tuk tuks, sleeping busos, vans, etc. Ha estat un viatge llarg i cansat, però com diu una seguidora de blog: sarna con gusto no pica! ;-)

Tot plegat ha estat molt a l’estil d’aquí, és a dir, poca informació, sense apenes parades per menjar ni anar a fer les necessitats i a sobre vam tenir problemes amb l’hotel que no ens van venir a recollir a l’estació de busos on arribàvem tal i com ens havien promès, eren les 1:30 de la nit, plovent a bots i barrals, tot enfangat i sobretot molt cansament a sobre. Total que avui ja hem dit a l’hotel bye bye i hem canviat de lloc. Ara estem en un hotelet amb piscina- spa, super cèntric, vaja un lloc perfecte per passar-hi cinc dies.

La part positiva del viatge és que hem conegut a la Sònia, una noia de Vic, establerta a París que fa anys que viatja i sobretot, una experta en el regateig, la qual cosa ens ha sorprès: sempre hi ha algú que ho fa millor que nosaltres! Hem viscut l’aventura plegats i sembla que la continuarem junts, ens espera la visita als temples de Angkorwat, que és el motiu per el qual estem aquí. Ja us explicarem amb més detall.

Quan al país, Cambodja, la primera impressió ha estat bona, encara que el tarannà de la gent potser és diferent al de Laos, potser són més espavilats i “pícaros”, a veure què tal!

De Vientiane (Laos) a Siem Reap (Cambodja)

El sleeping bus

Aquest és l'sleeping bus on vam anar. Evidentment això al nostres país seria impensable, les mesures de seguretat "brillan por su ausencia", però no s'hi dorm tan malament!