Que dura la vida del "guiri"

Doncs si, avui hem fet vàries coses i és que quan t’estableixes en un lloc es tracta de buscar “activitats” per fer i conèixer noves coses. Així que hem agafat la guia i literalment ens hem dedicat a fer allò que recomana fer en aquesta ciutat. Hem començat per visitar una granja de cocodrils, en la que els anaves veient de diferents edats, si pagaves 1 dòlar els podies tirar peix, si en pagaves 6 compraves un pollastre viu (alive chicken) i 9 dòlars un ànec, ens hem posat per un moment a la pell del pobre pollastre i/o ànec i hem pensat que no calia veure el lamentable espectacle de veure un pollastre devorat de mooolts cocodrils!

Després ens hem dirigit cap al poble flotant de Chong Kneas i cap el llac de Tonle sap, el més extens i important del sud-est asiàtic…però la cosa ja ha començat amb mal peu, hem anat a comprar els tickets per fer una volta en vaixell, és a dir, en el mostrador “oficial” i ens demanaven 30 dòlars a cadascun per una volteta de 2 hores, ens ha semblat escandalós i hem dit que nanai, que no pagàvem aquesta quantitat per aquest servei, tenint en compte que l’entrada per als temples d’Angkor (Patrimoni de la Humanitat) ens va valdre 40 dòlars! Total que ens hem plantat i.. carai hem regatejat el preu i ens l’han baixat fins a 15 dòlars, ostres, que regateigis per comprar un souvenir d’acord, però en un mostrador de compres de bitllets ja és massa, no trobeu?

Doncs bé, hem anat amb la barqueta tots solets amb un parell de nois molt friendlys que ens anaven explicant coses com que la població era molt pobre en aquest poble flotant, que no donéssim diners als nens, perquè se t’acosten a la barca amb barquetes petites i t’aborden a l’estil pirata intentant treure’t tots els calers que poden i més!

Tot d’una la barca para a la vora d’una cosa, ens rep un cambo-gangster, i ens diu que hem de comprar un sac d’arròs de 30 k i portar-lo a l’escola del poble flotant…i quan valia el sac? 30 dòlars, el quilo sortia més car que l’arròs que mengem a casa, aleshores ja hem vist el panorama, ens hem quadrat i hem esbroncat al barquer dient-li que ni una parada més com aquella! Ja us podeu imaginar que el sac d’arròs va i ve de l’escola i el revenen, tot un muntatge per guiris i molt ben fet! A partir d’aquí les explicacions ja han desaparegut i hem acabat la volteta aguantant les males cares dels barquers…tan simpàtics que semblaven!