.
dijous, 24 de setembre del 2015
Seminyak bona sortida i última parada a Jakarta per preparar la tornada
Eiiiii!! Ja estem a Jakarta, la capital del país, aquí hi farem un parell de nits amb la intenció de preparar el viatge de tornada, organitzar bé l'equipatge i coses així. De fet com que ja vam ser advertits que en aquesta megalopolis i centre financer del país no hi havia gaire res interessant per visitar apart d'algun moment nacional en alguna plaça, ens estem dedicant a fer allò que hem après molt bé que és.... no fer gaire res! La sort és que l'hotel el tenim situat just al costat del Centre Comercial Gran Indonèsia, que és com us ho diríem....immens! Avui hem dedicat unes horetes a donar-hi voltes i xafardejat, la veritat és que, si més no, s'hi està ben fresquet!
La marxada de Seminyak, la zona del sud de platja, al final va ser molt gratificant, coses de la vida, digues casualitat, o jo què sé, vam agafar un taxi amb una noia, la conductora del taxi, que vam tenir molt bon rotllo, i ens va portar per llocs locals fora del circuit turístic, el mercat dels animals, el mercat on ells compren el menjar, el monument nacional amb museuet inclòs on podies conèixer els orígens de la comunitat balinesa, perquè sabeu, aquí la gent es coneix per la seva illa de procedència.
També ens va portar al temple de Tanah Lot, un temple hinduista que es troba construït al mar, i que quan puja la marea no s'hi pot accedir, nosaltres hi vam anar al capvespre quan les aigües es troben retirades amb accés. Allà un monjo ens va beneïr per la bona sort, que sabeu? Avui fent una mica de reflexió tots dos pensem que en tenim molta. Agraïts d'haver vist tots els llocs on hem estat i conegut tota la gent que hem conegut, absolutament tota ha arribat als nostres cors i allà es quedaran per sempre!
Ja només ens queden mils i mils de quilòmetres per arribar a casa.
Fins aviat!
dimecres, 23 de setembre del 2015
diumenge, 20 de setembre del 2015
Seminyak, l'infern a la terra
Us pensàveu que tots els llocs que visitem són xulos i especials? I que només expliquen coses boniques i meravelloses en aquest blog? Doncs no sempre és així...
Ahir vam arribar a Seminyak, una població turística de platja al sud de Bali, per tant, hem tornat a la illa de Bali una altra vegada, volíem veure una mica d'activitat turística i moviment després de 4 dies de relax max. Vam tardar 7 hores en arribar entre vaixell i vaixell i furgonetes i taxis i tot plegat, i tot just arribar ja teníem ganes de marxar...
Perquè us feu a la idea, el lloc seria com Lloret de Mar o Salou però molt més degradat, la gent corre tot el dia gairebé en pilotes pels carrers amb les cerveses a la mà, els paios catches i les nenes amb talons de 20 cm i bikini que semblen models d'ossos i pell.
Les discoteques funciones tot el dia i estan a cel obert per tant el bum bum et retrona en el teu interior tot el día. La gent local ja no és tan amable perquè deu estar fins els collons dels turistes que vénen aquí a desmadrar-se a base de 4 dòllars a la butxaca, encara que això els aporti la riquesa, a més aquí la temporada és tot l'any, per tant sense descans, és un no parar, ritme frenètic a tot gas.
Ahir fent una exploració de la zona, vam veure a l'entrada d'un club d'aquests un altercat, com obrien el cap a un paio estranger que es va començar a dessagnar als nostres peus, el carrer es va col·lapsar en un tres i no res de motos cotxes i millions de persones i la novieta rossa molt mona histèrica demanant ajuda però ningú era capaç de gestionar la situació, ni tan sols els mateixos vigilants del club, va ser molt impressionant creiem que el paio la va palmar allà mateix...
En tenim per tres dies aquí, l'hotel ja està pagat i abandonar-lo seria perdre molts diners de taxes, per tant farem vida d'hotel, que per cert és un 4 estrelles i és el pitjor de llarg que hem estat. Tenim unapiscineta, un bon buffet i quatre botiguetes per remenar al voltant.
Avui anirem a veure el temple de Tanah Lot, un temple molt famós que segur que heu vist en alguna foto que està dins al mar... I com no, a veure-hi la posta de sol! Tirarem quatre fotos i ja us les ensenyarem. Una abraçada!
Ahir vam arribar a Seminyak, una població turística de platja al sud de Bali, per tant, hem tornat a la illa de Bali una altra vegada, volíem veure una mica d'activitat turística i moviment després de 4 dies de relax max. Vam tardar 7 hores en arribar entre vaixell i vaixell i furgonetes i taxis i tot plegat, i tot just arribar ja teníem ganes de marxar...
Perquè us feu a la idea, el lloc seria com Lloret de Mar o Salou però molt més degradat, la gent corre tot el dia gairebé en pilotes pels carrers amb les cerveses a la mà, els paios catches i les nenes amb talons de 20 cm i bikini que semblen models d'ossos i pell.
Les discoteques funciones tot el dia i estan a cel obert per tant el bum bum et retrona en el teu interior tot el día. La gent local ja no és tan amable perquè deu estar fins els collons dels turistes que vénen aquí a desmadrar-se a base de 4 dòllars a la butxaca, encara que això els aporti la riquesa, a més aquí la temporada és tot l'any, per tant sense descans, és un no parar, ritme frenètic a tot gas.
Ahir fent una exploració de la zona, vam veure a l'entrada d'un club d'aquests un altercat, com obrien el cap a un paio estranger que es va començar a dessagnar als nostres peus, el carrer es va col·lapsar en un tres i no res de motos cotxes i millions de persones i la novieta rossa molt mona histèrica demanant ajuda però ningú era capaç de gestionar la situació, ni tan sols els mateixos vigilants del club, va ser molt impressionant creiem que el paio la va palmar allà mateix...
En tenim per tres dies aquí, l'hotel ja està pagat i abandonar-lo seria perdre molts diners de taxes, per tant farem vida d'hotel, que per cert és un 4 estrelles i és el pitjor de llarg que hem estat. Tenim unapiscineta, un bon buffet i quatre botiguetes per remenar al voltant.
Avui anirem a veure el temple de Tanah Lot, un temple molt famós que segur que heu vist en alguna foto que està dins al mar... I com no, a veure-hi la posta de sol! Tirarem quatre fotos i ja us les ensenyarem. Una abraçada!
dissabte, 19 de setembre del 2015
divendres, 18 de setembre del 2015
Gili Air Island, aprenent a no fer res
Doncs si, aquí estem, en una de les tres diminutes illes Gili, concretament a la Air, un llogarret molt especial on les principals distraccions que tenim és passejar, menjar, dormir i disfrutar del no fer res!
Aquí el ritme és molt tranquil tot va a mig gas, per exemple ara mateix hem demanat dos sucs de síndria i comptem que ens els portin en uns 30 minuts.
Nosaltres com que estem acostumats a no parar mai i això d'estar ajaguts a una tombona massa estona ens supera, avui ens hem llevat i hem decidit donar la volta a peu a tota la illa. Dues hores de passeig sota el sol humit d'aquí que ha estat magnífic. Hi ha diferents zones, una que és més rotllo reagge i a on estem nosaltres que és tranquil·litat absoluta.
De fet tenim els ous ja escaldats d'anar tot el dia en banyador! Perquè aquí no fa falta res més, banyador i xancletes. Feel de rubber!
Les platges són encara més maques del què ens havíem imaginat, sorra blanca, aigua transparent amb uns bons coralls.
Per demà tenim pensat anar a un santuari de tortugues de mar, agafarem la barqueta, amb l'equip d'esnòrquel i veurem les tortugues en el seu hàbitat natural. Totohom diu que és fàcil veure-les. Ja en tenim ganes!
Aquí el ritme és molt tranquil tot va a mig gas, per exemple ara mateix hem demanat dos sucs de síndria i comptem que ens els portin en uns 30 minuts.
Nosaltres com que estem acostumats a no parar mai i això d'estar ajaguts a una tombona massa estona ens supera, avui ens hem llevat i hem decidit donar la volta a peu a tota la illa. Dues hores de passeig sota el sol humit d'aquí que ha estat magnífic. Hi ha diferents zones, una que és més rotllo reagge i a on estem nosaltres que és tranquil·litat absoluta.
De fet tenim els ous ja escaldats d'anar tot el dia en banyador! Perquè aquí no fa falta res més, banyador i xancletes. Feel de rubber!
Les platges són encara més maques del què ens havíem imaginat, sorra blanca, aigua transparent amb uns bons coralls.
Per demà tenim pensat anar a un santuari de tortugues de mar, agafarem la barqueta, amb l'equip d'esnòrquel i veurem les tortugues en el seu hàbitat natural. Totohom diu que és fàcil veure-les. Ja en tenim ganes!
dimecres, 16 de setembre del 2015
dimarts, 15 de setembre del 2015
Bali, un petit oasis de terrasses d'arròs
Després de canviar d'illa, hem entrat finalment a Bali que no per ser més petita no vol dir que sigui menys interessant. A més encara que sigui molt coneguda per les seves festes tipus lloret i eivissa de turisme de borratxera australiana i de viatge de noces hi ha petits encants que ens estan sorprenent molt.
Ens hem instal·lat al centre de la illa, concretament a Ubud, una ciutat tranquil·la envoltada de camps d'arròs i de granotes que no callen a la nit. Aquí l'ambient és molt tranquil encara que està ple de turisme però amb un ritme molt més baix de revolucions que les zones de platja, a més la ventatge d'estar aquí és que estem molt a prop de tot arreu i les distàncies són totes a tocar per visitar l'illa.
Avui hem agafat a una que parlés espanyol i ens portés a donar un tomb pels voltants de tot el dia. Ha estat genial i molt interactiu, hem començat per el temple de la cova de l'elefant, hem continuat pel temple dels rat-penats i hem acabat al temple mare de Bali, perquè Bali també és coneguda com la illa dels 1000 temples. Val a dir que entremig hem visitat el Palau de la Justícia i una producció local de cafè d'indonèsia que segons ens diuen és un dels més cars del món! Aquest cafè es diu caca-cafè, a partir d'aquí ja us podeu imaginar com és la producció. Sabeu com? Doncs bé hi ha un animal tipus guineu que es mengen els grans de cafè i després els literalment caguen, una vegada cagats, els posen a secar al sol durant tres dies quan el sol escalfa més, després el torren i el netegen lentament i finalment el molen. Doncs bé, ens n'hem fotut una tassa i la veritat és que estava boníssim!! Demà ja us direm si hem gaires a la tassa convertint el caca-cafè en orxata de cafè! Demà tenim previst continuar visitant aquesta àrea a veure què explorem.
dissabte, 12 de setembre del 2015
De camí cap a Bali
Hola gent!
Perdoneu que hem estat molt desconnectats aquests dies, però la veritat és que les connexions a internet als llocs on hem estat no són del tot fàcils. Algunes vegades hem trobat wi-fi gratis en alguna estació de tren i poca cosa més, bé ja va bé fer un parón de xarxes socials de tant en tant encara que us deixem icomunicats.
Anem a pams; el lloc on hem estat és el fabulós i que ja tarden a declarar-lo Patrimoni de la Humanitat, al volcà Bromo. Hem estat en un poblet minúscul a dalt de la muntanya a, no us perdeu 3 graus de temperatura, un canvi brutal en una hora vam passar de 30 a 3 graus, ens ha faltat roba a la maleta per entrar en calor.
Hem vist a les nostres carns per primera vegada un volcà en actiu, i tant actiu com que la pudor de sofre i el soroll de l'interior de la terra et removia de fascinació i por a la vegada. L'excursioneta va començar a les 3 de la matinada, per anar a veure la sortida del sol des d'un punt més elevat del volcà per seguidament anar a pujar-lo. La pujadeta, de 253 escales, amb olor a sobre i mastegant terra volcànica va ser espectacular perquè el tingladet per els turistes està muntat per pujar-hi a cavall, aquesta vegada ha pogut més la tossuderia de l'Al1 i ho vam fer a peu!
Com que el lloc era magnífic però les comoditats deixaven molt que desitjar i fotia un fred de cal déu, vam decidir marxar cap a la calor tropical una altra vegada.
Ja tornem a suar de valent i a anar de xancletaires amb mitjons blancs que és com ens sentim més a gust! ;)
Esperem que gaudiu de les fotos! Ens veiem a Bali perquè ja deixem Java! Fins ara!
Perdoneu que hem estat molt desconnectats aquests dies, però la veritat és que les connexions a internet als llocs on hem estat no són del tot fàcils. Algunes vegades hem trobat wi-fi gratis en alguna estació de tren i poca cosa més, bé ja va bé fer un parón de xarxes socials de tant en tant encara que us deixem icomunicats.
Anem a pams; el lloc on hem estat és el fabulós i que ja tarden a declarar-lo Patrimoni de la Humanitat, al volcà Bromo. Hem estat en un poblet minúscul a dalt de la muntanya a, no us perdeu 3 graus de temperatura, un canvi brutal en una hora vam passar de 30 a 3 graus, ens ha faltat roba a la maleta per entrar en calor.
Hem vist a les nostres carns per primera vegada un volcà en actiu, i tant actiu com que la pudor de sofre i el soroll de l'interior de la terra et removia de fascinació i por a la vegada. L'excursioneta va començar a les 3 de la matinada, per anar a veure la sortida del sol des d'un punt més elevat del volcà per seguidament anar a pujar-lo. La pujadeta, de 253 escales, amb olor a sobre i mastegant terra volcànica va ser espectacular perquè el tingladet per els turistes està muntat per pujar-hi a cavall, aquesta vegada ha pogut més la tossuderia de l'Al1 i ho vam fer a peu!
Com que el lloc era magnífic però les comoditats deixaven molt que desitjar i fotia un fred de cal déu, vam decidir marxar cap a la calor tropical una altra vegada.
Ja tornem a suar de valent i a anar de xancletaires amb mitjons blancs que és com ens sentim més a gust! ;)
Esperem que gaudiu de les fotos! Ens veiem a Bali perquè ja deixem Java! Fins ara!
dijous, 10 de setembre del 2015
dimecres, 9 de setembre del 2015
Borodurur i el volcà Merapi
Ahir vam tenir un dia molt intens, no vam parar ni un moment.
A les 10 ens va venir a recollir en Bayu i vam anar cap al temple de Borodorur als afores de Yogyakarta, és un temple budista, dels més grans que existeixen i molt ben conservat, ple de simbolismes i significats que una vegada els coneixes entens millor el budisme, resumint el temple es divideix en diversos estadis connectats per escales que simbolitzen el procés de la vida, fins a arribar a la mort que es troba al cim del temple. Si, si, igual que la vida mateixa, un fart de suar amb esforç per pujar les escales que no s'acabaven mai...
A la tarda ens va portar a un museu que explica les tradicions i cultures javaneses, amb una guia molt simpàtica que ens va explicar tot l'arbre geneològic de reis i sultans de la zona que es casaven entre ells, moltes curiositats i anècdotes de reis i reines que encara avui viuen i governen el país.
A la tarda vam anar a fer una visita al volcà Gunung Merapi, un dels més actius del país que va tenir la seva última erupció l'any 2010, fa quatre dies! van morir moltes persones i ens van ensenyar part dels poblats derruïts pel volcà, que les temperatures van arribar a més de 600 graus. La gent li té molt respecte a aquest volcà perquè hi ha prediccions que cada quatre anys té una erupció. Tota una sèrie de històries tristes i carregades de molta emoció.
Avui ens agafem el dia més tranquilet perquè demà marxem a les 6 del matí amb el tren i per tant anirem per la ciutat a conèixer el palau del sultà i passejar per la ciutat. Fins ara!
A les 10 ens va venir a recollir en Bayu i vam anar cap al temple de Borodorur als afores de Yogyakarta, és un temple budista, dels més grans que existeixen i molt ben conservat, ple de simbolismes i significats que una vegada els coneixes entens millor el budisme, resumint el temple es divideix en diversos estadis connectats per escales que simbolitzen el procés de la vida, fins a arribar a la mort que es troba al cim del temple. Si, si, igual que la vida mateixa, un fart de suar amb esforç per pujar les escales que no s'acabaven mai...
A la tarda ens va portar a un museu que explica les tradicions i cultures javaneses, amb una guia molt simpàtica que ens va explicar tot l'arbre geneològic de reis i sultans de la zona que es casaven entre ells, moltes curiositats i anècdotes de reis i reines que encara avui viuen i governen el país.
A la tarda vam anar a fer una visita al volcà Gunung Merapi, un dels més actius del país que va tenir la seva última erupció l'any 2010, fa quatre dies! van morir moltes persones i ens van ensenyar part dels poblats derruïts pel volcà, que les temperatures van arribar a més de 600 graus. La gent li té molt respecte a aquest volcà perquè hi ha prediccions que cada quatre anys té una erupció. Tota una sèrie de històries tristes i carregades de molta emoció.
Avui ens agafem el dia més tranquilet perquè demà marxem a les 6 del matí amb el tren i per tant anirem per la ciutat a conèixer el palau del sultà i passejar per la ciutat. Fins ara!
dimarts, 8 de setembre del 2015
Prambanan, la primera tanda de temples...
Bones!
Ahir ja vam començar a fer la primera exploració dels temples que vorejen la ciutat de Yogyakarta. La sortida va començar a les 10 del matí amb una temperatura de 36 graus, així per anar agafant coloret i el caloret d'indonèsia.
Vam recórrer 14 km que la veritat van semblar molts més per el trànsit que aquí és molt i a totes hores. Els temples que vàrem visitar éren autèntiques restes arqueològiques d'un gran valor que combinen perfectament el budisme i l'hinduisme, unes bones relíquies i sorprenentment molt poc transitadesd, es nota que estan a temporada baixa.
A la tarda ens vam dirigir a la ciutat de Solo i concretament al temple de Cetho, que es troba a dalt d'una muntanya, bé per nosaltres un turonet, però per ells és com si fos els Pirineus, de fet era curiós perquè el Bayu ens anava dient quan pujàvem: noteu les orelles com es tapen? I nosaltres amb cara de pòquer: si, si... i pensant a aquest el portes a Montserrat i les orelles li exploten.
La veritat és que va ser un lloc meravellós que vam anar expresssament a veure la posta de sol. Un lloc plàcid i tranquil, lluny de bullici de la ciutat on un es pot relaxar. Estava rodejat de plantacions de tè, les primeres que hem vist mai: preciós.
Tenim molta sort d'ell que ens porta a restaurants típics on podem gaudir de tots els menjars tradicionals, això s'ha d'estar disposat a que et piqui una mica la llengua!
Avui continuem de sortida, toquen 40 quilòmetres, ja tremolem...
Us ho expliquem després. Fins ara!
dilluns, 7 de setembre del 2015
Ja som a destí! Wellcome Indonèsia!
Després d'un perible d'aeroports, avions, hores i més hores... finalment ens hem pogut posar horitzontals en un llit ben còmode. La veritat és que aquest país està mooooolt lluny. És extrany però no ens va costar gens adormir-nos.
Ahir mateix ja vam conèixer en Bayu, un noi d'aquesta ciutat Yogyakarta, que ens va venir a buscar a l'aeroport i la veritat és que això sempre s'agraeix quan arribes a un país nou trobar-te a algú amb una rialla d'orella a orella: ell tan fresc i nosaltres tan acabats, arrossegant la maleta i l'ànima.
Ahir mateix ja ens va portar a sopar en una braseria, digue-m'ho així, tradicional javanesa, amb una barbacoa d'allò més original, inclosos els peus de pollastres a la brasa, que per cert, nosaltres sempre els tirem i estan boníssims, haurem de replantejar-nos-ho. Como us podeu imaginar amb gent local és descobrir els llocs d'una manera més propera. Si voleu tenir una referència, el sopar de tres persones amb begudes i la barbacoa i tot plegat, pel mòdic preu de 48.000 rupies indonèsies, ja ens direu que us sembla el preu.
Avui ja hem anat a esmorzar de buffet al mateix hotel, ja que som dels que només posar els peus a la zona d'esmorzar ja detectem els arrossos i fideus amb verduretes a primera volada.
El dia d'avui es presenta interessant, visitirem els principals temples de la zona. Així que càmara al coll i a fer la primera presa de contacte!
Fins aviat!
diumenge, 6 de setembre del 2015
Un bon inici de carrera
En deu minuts arrenquem el vol, ja només pujar a l'Al l'havien canviat cap a Business class però hem dit que érem un pack i que no ns interessava. Doncs bé, doble sorpresa anem amb un Airbus 380 de dos pisos, la primera vegada que hi anem i a més estem separats per un seient buit que ja ens em apropiat. La cosa comença més que bé! Fins ara!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)