Ahir vam tenir un dia molt intens, no vam parar ni un moment.
A les 10 ens va venir a recollir en Bayu i vam anar cap al temple de Borodorur als afores de Yogyakarta, és un temple budista, dels més grans que existeixen i molt ben conservat, ple de simbolismes i significats que una vegada els coneixes entens millor el budisme, resumint el temple es divideix en diversos estadis connectats per escales que simbolitzen el procés de la vida, fins a arribar a la mort que es troba al cim del temple. Si, si, igual que la vida mateixa, un fart de suar amb esforç per pujar les escales que no s'acabaven mai...
A la tarda ens va portar a un museu que explica les tradicions i cultures javaneses, amb una guia molt simpàtica que ens va explicar tot l'arbre geneològic de reis i sultans de la zona que es casaven entre ells, moltes curiositats i anècdotes de reis i reines que encara avui viuen i governen el país.
A la tarda vam anar a fer una visita al volcà Gunung Merapi, un dels més actius del país que va tenir la seva última erupció l'any 2010, fa quatre dies! van morir moltes persones i ens van ensenyar part dels poblats derruïts pel volcà, que les temperatures van arribar a més de 600 graus. La gent li té molt respecte a aquest volcà perquè hi ha prediccions que cada quatre anys té una erupció. Tota una sèrie de històries tristes i carregades de molta emoció.
Avui ens agafem el dia més tranquilet perquè demà marxem a les 6 del matí amb el tren i per tant anirem per la ciutat a conèixer el palau del sultà i passejar per la ciutat. Fins ara!
A les 10 ens va venir a recollir en Bayu i vam anar cap al temple de Borodorur als afores de Yogyakarta, és un temple budista, dels més grans que existeixen i molt ben conservat, ple de simbolismes i significats que una vegada els coneixes entens millor el budisme, resumint el temple es divideix en diversos estadis connectats per escales que simbolitzen el procés de la vida, fins a arribar a la mort que es troba al cim del temple. Si, si, igual que la vida mateixa, un fart de suar amb esforç per pujar les escales que no s'acabaven mai...
A la tarda ens va portar a un museu que explica les tradicions i cultures javaneses, amb una guia molt simpàtica que ens va explicar tot l'arbre geneològic de reis i sultans de la zona que es casaven entre ells, moltes curiositats i anècdotes de reis i reines que encara avui viuen i governen el país.
A la tarda vam anar a fer una visita al volcà Gunung Merapi, un dels més actius del país que va tenir la seva última erupció l'any 2010, fa quatre dies! van morir moltes persones i ens van ensenyar part dels poblats derruïts pel volcà, que les temperatures van arribar a més de 600 graus. La gent li té molt respecte a aquest volcà perquè hi ha prediccions que cada quatre anys té una erupció. Tota una sèrie de històries tristes i carregades de molta emoció.
Avui ens agafem el dia més tranquilet perquè demà marxem a les 6 del matí amb el tren i per tant anirem per la ciutat a conèixer el palau del sultà i passejar per la ciutat. Fins ara!
4 comentaris:
No pareu ni un moment, demà el tren serà un relax, quantes hores de tren teniu?ja vaig veure les fotos, molt autentiques. Aquí esperant passar el día ràpid que demà és la diada.El guía sembla simpátic, que tal l'anglès?
Vigilant de fnestres
I per què serà que sempre s'ha de pujar escales!!! I normalment a sobre solen ser altes i irregulars...!! És una pena que aquestes meravelles del mon siguin inaccessibles per a persones minusvalides. En fi, ja anireu dient... Una abraçada
Què bé Albert's!
Jo, recordo haver pujat al Merapi per veure la sortida del sol i, la veritat és que va ser espectacular! així com l'olor!
Ahir deien per les notícies que Indonèsia és un dels països que ara es considera "emergent", juntament amb Turquia, Mèxic i Nigèria (MINT) i que la Xina quedava enrere.
Les fotos amb la samarreta de la "Via lliure" genial, a veure si trobeu catalans aquí i, podeu fer el punter!!!
Molts petons i a disfrutar!!!
Vigilant de finestres: Ens vam relaxar al tren, van ser 5 hores que vam aprofitar per dormir i llegir i ens va passar súper ràpid.L'anglès el parlen de conya aquí, aixií que només m'he de fixar en les hores i els numeros pels calés sixty-sixteen jajja
Maria Dolors: Portem tot el viatge preguntant-nos si tu havies estat aquí o no, i com és normal: SI!!! jajaja De catalans no en corren gaires, alguna parella jove i pocs més, aqui abunden australians, holandesos i italians cridaners.
Publica un comentari a l'entrada