.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Arribada a Varanasi
Ja tornem a anar sobre la marxa. El viatget amb tren, com us ho explicariem, dues paraules per resumir-ho: txucu-txucu. Hem arribat a la ciutat santa de Varanasi amb dues hores de retard, entre que hem anat a l'hotel, dutxa etc. No menjavem res fins a les tres de la tarda. Les parets de l'estomag se'ns enganxaven. Hem menjat i com nous. De seguida hem anat a l'oficina de turisme oficial de Varanasi i h em contractat una excursioneta per dema amb un guia, hem pensat que al tenir poc temps, valia la pena. Dema veurem les cremacions a les pires funeraries, els banys sagrats del fidels al ganges, i moltes coses mes.
L'acomiadada d'ahir d'Agra va ser molt emotiva i es que vam fer molta amistat amb el conductor de rickshaw, en Kasendra Sing, un paio que val el seu pes en or. Ens va regalar una caixa de dolcos tipics de Diwali i ja ens veieu a tots dos emocionats com mariamagdalenes. Li desitgem molta sort i salut a la vida! I diem lo de salut perque avui hem anat a fer un vol pel barri vell de la ciutat i la impressio es que potser es el lloc on hem vist mes miseria de tota l'India, de tullits i marginats per tots cantons demanant... forca trist i miserable, encara que en tenim la pell curtida. Ens veiem dema per acabar-vos d'explicar que tal Varanasi!
DEPARTAMENT DE CURIOSITATS.
1. Avui hem conegut un paio de Leon, periodista freelance que sol treballar per un diari suis i ben entrat en els seus seixanta, que havia hagut d'assistir a una infermera de BArcelona en un restaurant perque havia agafat una crisi d'histeria de veure tot lo que envolta aquesta aquesta ciutat.
2. En aquesta ciutat amb un cop de ma no mates un mosquit, en mates cinquanta de cop!
6 comentaris:
Al t'he enviat un missatge al mòbil, no se si t'ha arribat. Es per la història del terratremol, l'heu sentit? Gràcies per l'espelma al Ganges, espero que funcioni. Ja que el Deu cristià ultimament se m'ha posat de culs.......
Ara vaig a legir el post i veure les foticus!!!!
Molts petons
Mamitrini
Les fotos del Taj Mahal i del Diwali m'han encantat. ai vigileu amb els mosquits!! Relex a tope!
Aquesta setmana estem celebrant "el dia de los muertos" a la mexicana i tambe hi ha clavells de moro a punta pala, en nahuatl, llengua nadiua mexicana, es diuen cempasutchil, en angles: marygolds. Que curios que en llocs tan llunyans facin servir la mateixa flor oi?
Estic pensant que potser hauria de desafiar el fred i donar una volteta pel meu barri i veure com celebren el Diwali "a la americana".
Molts petons i disfruteu els ultims dies!!
Marta
Bé, guapos, d'aqui a una hora marxo a l'aeroport. Si entro a un lloc d'aquests d'Internet miraré si tenim alguna notícia més, però com que no sé si ho faré, volia desitjar-vos un bon viatge que horetes ja en teniu, però si més no amb unes condicions inmillorables desprès de totes les que heu viscut al llarg d'aquests dies.
Petonets i fins la tornada.
Carme-Sister-
Muy chulas las fotos chicos!!Me recuerda un poco a los mercados de Estambul y todo eso!Ya llevais 20 dias por ese pais alejado de la mano de Dios,eh!? Que envidiaaaa!!! Pero de la sana! ;) Por aqui todo sigue igual, mucho frio, pero por lo menos ya no llueve y vuelve a hacer sol. haceis bien contratando guias porque es como mas se conoce un país. Y juntaros mucho con la gente y "empaparos" de su cultura, que asi es como aprendereis mas!
besotes
Ei, perdona, que estic de que?
Em passen els dies que volen, fent el que no he pogut fer durant mesos("de chacha") i fitxant a les hores de la canalla. A més aviu torno a fer maletes que marxem demà amb les cadenes(per la neu) cap al País Basc fins dilluns i... dimarts a treballar (encara que no m'han dit a on, i com no em truquin cap a Sant Joan V. falta gent, ja t'hi cagues!).
Bé, quina munió de gent en el Diwali aquest, què, no hi va haver collons d'anar a veure l'espectacle des d'una barqueta?
No controlo el dia que torneu, però fins dilluns no crec que em torni a connectar, així que activeu-vos força per la recta final, i us envio molts petons...
Per cert, Marta, si llegeixes el comentari que sàpigues que a finals de la setmana que bé ja aniré a buscar l'àlbum. T'ho dic perquè no parlarem per telèfon. Així que ja ho sabeu, va per tots els interessats...
MAMITRINI. Ja vaig rebre el msn, pero que sapigues que el terratremol, segons em va dir un paio de l'hotel va ser al Pakistan. Petons i anims, que les espelmetes del ganges fan efecte ben rapid.
MARTA. Ja hem vist les fotos del casament i molt maques, des d'aqui convidem a tothom que les miri! Ah que sapigues que l'Albert1 ja es va fer aixo del eyebrown i si, es ben curios, es com una depilacio amb un fil. Petons.
CARME SISTER. Bon viatge i a disfrutar-ho! No passeu fred i fins a la tornada!
JAVI. Tienes toda la razon, pero llevar un pavo colgado todo el dia, tambien cansa, las primeras horas muy bien y despues rezas porque se calle un poco. jajaja.
LAIA & FAMILY. Que passeu un bon cap de setmana llarg i anims per la tornada, ja posarem una espelmeta al deu Ganesh(que es un elefant) perque no tornis a Sant Joan....Una abracada i petons per tots!
Publica un comentari a l'entrada