Hola a totes i a tots!
Despres d'unes petites vacancetes al desert ja tornem a ser al mig del merder!!!! Jaipur, una ciutat polucionada de 2.630.000 habitants, caotica y congestionada, anomenada la "ciutat rosa". Encerclada la part antiga per unes muralles que amaguen en el seu interior espectaculars palaus i marajas. Era antigament la porta al desert. Esta encerclada per petits turons on s'hi pengen dos forts.
Avui hem visitat el monkey temple que adoren el monos i on per pujar-hi s'ha de fer una bona excursio i escales. Creiem que no han comptat la colonia de monos amb els habitants perque llavors serien 5 millons!
L'arribada: per cagar-se. Hem viatjat de nit amb el tren. Com sempre, una merda. Aquesta vegada hem hagut de compartir una llitera pels dos, pagant-ne dues, es clar. La cosa era que estavem en llista d'espera per aquest tren. I al final ens hi van enquibir, pero ja veieu amb quines condicions, ha estat una tortura. Ens hem anat turnant, dormint quatre hores l'un i quatre hores l'altre: l'organitzacio que no falti. A sobre, per si fos poc tot el vago l'ocupaba un col>legi de nenes, d'uns 11 anys, histeriques rematades en plena edat del pavo i que no aixecaven un pam de terra. Ara aixo si, de la jet india, pijissimes, parlaven en angles, vestien de marca fins les dents, mobils, ipods...i tot el que us pogueu imaginar: l'altra cara de l'India.
En fi que aquesta vegada ens hem vist immersos enmig d'una excurcio escolar adolescent de no t'explico les punyeteres no es van adormir fins a quarts d'una de la nit menjant patates i escoltant l'Enrique Iglesias. I nosaltres apinyats en una miserable camastre caient-nos el cap d'una banda cap a l'altre. Aix! Enyorem la RENFEEEE. L'Albert2 va haver de tirar de taps que estaven per estrenar.
Els plans son que dema visitem la ciutat en calma i sobretot els voltant, perque, sabeu, aquestes citutat son molt cansades i dificils d'orientar-se.
Fins dema!!!
Nota: L'Internet aqui es lent com els camells, aixi que haureu d'esperar a veure mes fotos i videos...paciencia.
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
6 comentaris:
Wola!
No estic ocurrent ni simpàtica, estic de guardia!!!!!A més hi ha hagut merder i la teva amiga xoxo ha acabat plorant! Ja t'explicaré amb pèls i senyals, que en tenim per molts esmorzars jajajajajaj
Qui us havia de dir que acabarieu anyorant la Renfe, si ejjj que!!!!
un petonàs
mamitrini
I les pijes viatjaven amb un tren com aquest? què passa, que anaveu en primera?, no tenien a ningu per control·lar-les. Segur que quan vareu arribar a aquesta ciutat pol·lucionada heu dormit com angelets.
Bé, és interessantíssim anar seguint els vostres comentaris, és ben bé com si hi fossim, però podent dormir en un llit bo i mullit.
Esperarem a que tingueu millor connexió i ens penjeu més fotos.
Petonets
Carme.Sister
Ei!!! No em direu que ja esteu cansats d'anar en tren? Apa, que no m'ho crec!! I a més compartint tren amb adolescents, però si no hi ha res més bonic que els adolescents en plena efervescència!!
Heu d'agafar més trens? O potser ja us decantareu pel taxi? Ara ja teniu l'experiència i podeu provar anar en bus, no?
Molts petons.
Hola!!
M' ho passo molt bé amb les vostres històries.ja veig que treieu les coses positives , de veritat que sempre em feu riure. Suposo que amb l' experiència del 1er tren ja devia-ho tremolar pel segon viatge. Així la India és tan sorollosa i caòtica com diuen??.
el final s' us faren durissies aquests pobres glutis,jajaja
1 petó molt gran.
al correu del glutis és meu, no l' havia signat.
Un altre petonàs.
Lluïsa
MAMITRINI. Collons...es que no se us pot deixar ni un mes soles..jijiji! Haig de venir a posar ordre o que? Joder..ja imagino lo distreta que deus estar...en fi. Val mes estar distreta que no donar-li voltes a la noria, no et sembla?
CARME SISTER. Si les pijes anaven en el mateix tren perque el que agafem nosaltres es de millor luxe, aixi que treu tu les conclusions. La veritat es que com vam arribar a l'hotel varem dormir de conya.
MARIA DOLORS. Jajaja, efervescencia? Eren la farmacia sencera de Couldines! Ja pots imaginar-te l'efecte, de la mala ostia que li va entrar a l'Albert1 va apendre angles en deu minuts!
LLUISA. Que be que t'agradi, encara que no et perdis la millor part, que es el final quant sortegem un pernil de pata negra entre el millors lectors del blog! jajaja. Ens agrada molt veure els teus comentaris, guapa!
Publica un comentari a l'entrada