.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
dissabte, 18 d’octubre del 2008
Volem fotre el camp!
Ahir vam tenir un ensurt dels grossos, vam entrar a un lloc d'Internet per poder penjar algunes fotos a aquest famos blog i...txaxant, txaxant! Les 581 fotos de la memoria...sembla que possiblement s'han perdut. Hem tingut un bon disgust pero esperem un cop haguem tornat a caseta recuperar-les.
Avui a les 8:00 del mati hem deixat l'habitacio groga del terrat. De sobte ahir al vespre el terrat de l'hotel es va omplir d'Indians. I es que ja us hem explicat que el proxim dia 27 i 28 d'aquest mes es la festa del Diwali, la festa de la llum que vindria a ser com un Nadal per nosaltres. La gent es mou molt d'un lloc a l'altre, les families s'uneixen, els hotels s'omplen (rrrr..) a mes sembla que per ells es epoca de vacances, etc. Doncs ahir, com us deiem, la terrasseta es va convertir en un hotel de campanya, es portaren les olles i els "cacharros", fogonets, etc i es feien el dinar, vaja, que ells a l'hotel fan poc gasto..jajaja. Vam disfrutar molt amb aquesta gent eren ben be una vintena, dones, nens,...fins que vam anar a dormir i ja no vam disfrutar tant..jaja.
Avui hem anat a Osiyan, un poblet a tocar del desert, un lloc molt poc turistic, on hi ha un parell de templets molt poc concorreguts. Ens hi ha portat l'Avi, un xicot molt trempat de 24 anys, espavilat com el que mes i que no ha callat amb tot el viatge. Ens ha explicat mil coses sobre les costums i tradicions de l'India, les castes, la vida dura de les vidues...mooolt interessant!
Pero es clar, a les 2 del migdia ja haviem acabat i estem esperant amb candaletes que arribin les 11 de la nit per agafar el collons de tren, aixi que amb la calorada estem anant d'hotel en hotel, prenent cocacoles i fent temps. Aviat ens podrem dedicar a fer la Guia Michelin India!
Dema anirem a tocar del Pakistan...com que no n'hi ha a Barcelona anem a veure els que queden. Una abracada!
6 comentaris:
A aquestes hores (les 7 aqui) ja deveu estar embarcats al tren. Que tal al mercadillo? vau comprar moltes coses? Saps un de les coses per la que m'agradaria estar per alla? i és una tonteria, després de veure les fotos de les especies mn'agradaria poder olorarles, deu ser fantàstic.
A Figueres està plovent, suposo que a Maçanet també, o sigui que a contar 15 dies i quan torneu ja podrem anar un dia a buscar bolets. jajajaj
Aich! Albert quines ganes que tornis i em fotis un bon achuchon (sin guarradas eh! de carinyo)jajajaj
mamitrini
Uii, quan he vist el títol del comentaria del dia, he pensat, i... ara com s'ho faran per tornar si no tenen bitllets?, és clar, dieu que voleu fotre el cam però no especifiqueu que només d'aquest lloc. Es clar, a mi no m'extranyava perquè....amb tanta serp, gossos amb medio cerebro muerto i colgando, gent amb catxarros que no deixa dormir, calor... dic jo, doncs mira, ja se'n han afartat, però no, ara aneu al tren i ves a saber què us hi trobareu.
Bé, doncs, a seguir gaudint del viatge.
petonets
Hola chicos, ooooooh, que pena lo de las fotos, espero que podais recuperarlas y podamos ver ese pueblecito azul.
No vayais al Pakistán, que no habrá nadie, todos son vecinos nuestros aquí en el Raval, nos han dicho que les deis recuerdos a los pocos familiares que quedan y que les digais que aquí en España atamos a los perros con longanizas, je je je.
Cuidaros mucho y muchos besos.
Hola Alberts!
Ja som a casa, bé des del divendres, però vaig arribar que no em podia moure del costat del Roca, i em un "plis" ja m'he posat al dia.
Bé un petó de part meva i també de l'Agnès que està fent el xafarder i ha d'anar a dormir.
Holaaaaa!
Ei Alberts! Que sapigueu que encara que no hagi dit res fins ara, estic llegint els vostres missatges. Ja m'agradaria estar a l'India!! Ja torno a necessitar unes vacances!! Pero ja ens hem desfet de la majoria de les caixes (+ de 100!)
Be, nois, espero que recupereu les fotos i jo tambe m'he pensat que volieu fotre el camp de l'India. Suposo que a prop del Pakistan ara us tocara parlar en Urdu i el menjar es picant picant, ummmmm que bo. Continueu fent fotos!!!
Records del Martin!! Petoooons!
Marta
TRINI. Nena quina sort que plogui, avui precisament ens han dit que un nen aqui pot estar 7 anys sense veure la pluja!!! Els bolets aqui impossible que es facin ja que esta tot ple de sorra i pols i si s'assembla a alguna cosa a una llenega, segur que es una tifa de camell.
CARME. Continuem sense tenir bitllets. Aixi que estem aqui i no sabem si comprar quatre camells imuntar un negoci per guiris, perque t'assegurem que aixo dona rupia llarga!
LAIA I FAMILIA. Com ha anat tot per Egipte? Ja t'has curat de les caguetes? Menys mal que nosaltres no n'hem agafat i aixo que en aquest pais el 80% de guiris n'agafen. Quant arribem ja farem sesion de fotos, ok? Molts petons.
MARTA. Al.leluia cantem al Senyor! Pensavem que aixo de casar-te t'absorbia tot el temps i no tenies uns minuts per nosaltres. T'esperem veure mes per aqui. Enhorabona per les caixes! Ja recicles el cartro???jajaj
Publica un comentari a l'entrada