Després de canviar d'illa, hem entrat finalment a Bali que no per ser més petita no vol dir que sigui menys interessant. A més encara que sigui molt coneguda per les seves festes tipus lloret i eivissa de turisme de borratxera australiana i de viatge de noces hi ha petits encants que ens estan sorprenent molt.
Ens hem instal·lat al centre de la illa, concretament a Ubud, una ciutat tranquil·la envoltada de camps d'arròs i de granotes que no callen a la nit. Aquí l'ambient és molt tranquil encara que està ple de turisme però amb un ritme molt més baix de revolucions que les zones de platja, a més la ventatge d'estar aquí és que estem molt a prop de tot arreu i les distàncies són totes a tocar per visitar l'illa.
Avui hem agafat a una que parlés espanyol i ens portés a donar un tomb pels voltants de tot el dia. Ha estat genial i molt interactiu, hem començat per el temple de la cova de l'elefant, hem continuat pel temple dels rat-penats i hem acabat al temple mare de Bali, perquè Bali també és coneguda com la illa dels 1000 temples. Val a dir que entremig hem visitat el Palau de la Justícia i una producció local de cafè d'indonèsia que segons ens diuen és un dels més cars del món! Aquest cafè es diu caca-cafè, a partir d'aquí ja us podeu imaginar com és la producció. Sabeu com? Doncs bé hi ha un animal tipus guineu que es mengen els grans de cafè i després els literalment caguen, una vegada cagats, els posen a secar al sol durant tres dies quan el sol escalfa més, després el torren i el netegen lentament i finalment el molen. Doncs bé, ens n'hem fotut una tassa i la veritat és que estava boníssim!! Demà ja us direm si hem gaires a la tassa convertint el caca-cafè en orxata de cafè! Demà tenim previst continuar visitant aquesta àrea a veure què explorem.
5 comentaris:
Hola guapos,ja veig que després de tantes visites a temples i fer turisme, també us aprofiteu per relaxeu bé. quina enveja. El caca-café haurieu de pendrel sense llet per degustar lo millor.
Per cert en Jaume ja treballa, les vacances a l'inrevés.
Les fotos son molt xules.
Vigilant de finestres
que macooooo!! quina enveja!!! i aquestes "faldilles" balineses, què passa, que te les has de posar per entrar als temples?
per cert, torno a insistir, quin munt d'escales.....per què no ho farien els temples a peu pla com les esglèsies... que sí, que ja ho sé que n'hi ha que tenen escales, però coi, no tant com aquestes que tot està al cap de munt.
A seguir gaudint del relax, i del paisatge
petons.
Vigilant de finestres: Això d'anar a l'inrevés de les vacances és una bona putada, esperem que no sigui un trauma per en Jaume! Per cert, el caca-cafè ens l'hem près sol, sense llet, per fer un bon tastet, com te'l prens tu al Saratoga!
Carme sister: La veritat que ha va bé prendren's temps per relaxar-nos entre visita i visita. El munt d'escales als temples té una simbologia: es comença quan es neix, (a peu pla) i és el significat de la vida que vas pujant fins que arribes a dalt on et trobes més a prop dels Déus. És per això que hi ha tantes escales.
Bueno, ya estamos de vuelta.
Caray, que cantidad de fotos, videos y buenas y bonitas experiencias.
No sabríamos por donde empezar a comentar…
La verdad es que sí, el café no lo hubiera probado sabiendo de donde procede… (pero si ya lo habéis probado y creéis que es muy bueno, confiaré en vosotros).
Nens, esteu súper guapus a les fotos amb les faldilles :) m'encanten les fotos i els vídeos, i jo NO m'hagués pres el café aaaarg m'encanta perquè us atreviu amb tot, tiarrus!!
Publica un comentari a l'entrada