Vientiane: Sabaidee..

Vientiane: la capital

Sabaidee gent!!
Ja estem a la capital de Laos: Vientiane. Una ciutat d’uns 250.000 habitants, i contràriament al que s’acostuma a trobar a les grans capitals asiàtiques, aquesta ciutat, contràriament al què esperàvem trobar, és ben tranquil·la. Està situada just tocant al Riu Mekong si creues un pont, el de l’Amistat, ja estàs a Tailàndia. Passarem tres dies aquí, tot i que avui ja hem fet una gran descoberta de la ciutat, hem fet un circuit a peu per els punts més interessants de la ciutat. Edificis presidencials, Wats, monuments commemoratius… tots ells amb la seva història, curiositats i peculiaritats. Ens ha sorprès el poc turisme que hi ha aquí i la poca sensació que es té d’estar a una capital.

Hem decidit canviar els plans, després d’aquí ja marxarem de Laos, creiem que ja hem visitat prou aquest país i que a més tenim ganes de situar-nos en un lloc i estar-hi uns quants dies seguits. I aquest lloc serà Siem Reap, a Cambodja, prop dels temples d’Angkor Wat. Així doncs deixarem descansar l’equipatge uns dies i poder relaxar-nos sense estar pendents de busos, hores, aeroports, etc.

Fins aquí tot molt bé no? Doncs agafeu-vos fort, sabeu com arribarem a Siem Reap? Amb unes bones 35 hores de bus. Si, si, 35 horeeeees! Jajaja ja ho heu llegit bé. Hi ha un servei directe de bus fins a Siem Reap, penseu que aquí no hi ha tren i els vols no són diaris. Serà un sleeping bus, vol dir que marxarem demà a les 7 de la tarda, és un tipus de bus que està distribuit en petites lliteres tipus nínxol a banda i banda, normalment amb capacitat per a dues persones a cada llitera. Té aire acondicionat i WC. Arribarem a Pakse, sud de Laos,  i allà farem trasbord de bus en un sitting bus (asseguts) i viatjarem tot el dia fins a arribar a Siem Reap.

Ens espera una bona carrera gent! “Papeleo” a la frontera per els visats de Cambodja i molt més. Però esperem que serà la última, jajaja! I després…relax! Ja us explicarem què tal.

Per tant, estarem dos dies fora de linia, però us prometem més historietes a l’arribada a Cambodja.. No us les perdeu! Salut!

Adéu Luang prabang...fins ara Vientiane!

Ja arribat el dia de dir adéu a Luang Prabang, et portarem sempre amb nosaltres!

Ahir vam anar a les coves de Pak Ou, vam agafar el tuk-tuk durant 45 llargs minuts i després una barca fins arribar al lloc. Aquestes coves van ser descobertes cap al 1850 i en el seu interior s’hi troben mils i mils d’imatges de Buda, algunes figures fan més de metre i mig d’alçada mentre que d’altres no arriben als 10 centímetres, un lloc molt màgic i especial, ja us podeu imaginar. Ens sorprèn que no hi havia ningú, de fet, per si us ho heu preguntat en algun moment, no hi ha turistes per aquí, si ho comparem amb d’altres països on hem estat.

Aquest matí ens hem llevat a les 5 (no us extranyeu pas, aquí la vida comença a funcionar a partir de les 6, l’hora que ens llevem cada dia…) per participar en la processó diaria del Tak Bat, de la que ha us en vam fer cinc cèntims en una entrada anterior. Els monjos surten cada matí i la gent els dóna menjar i de tot, ells t’obren el recipient que porten i tu els tires a dins el que els dones. Mengen i viuen del que la gent els dóna cada dia. Curiós, no? Nosaltres hem anat a buscar arròs enganxós (típic d’aquí) i plàtans. L’arròs ha volat però els platans…algun monjo ens ha retirat el vol quan els han vist, serien massa verds? Jajajaja.

Avui marxem cap a la capital: Vientiane. Ahir vam estar mirant com anar-hi i quan ens van dir 10 hores de bus (que ja coneixem i coneixeu..) ens vam mig deprimir i vam anar corrents a veure si podiem aconseguir un parell de bitllets d’avió i, si senyor! Agafarem un avió que ens portarà en mitja horeta a la capi, buff… quina hem tingut.

Ens veiem allà!

Les coves de Pak Ou i el Tak Bat

La ofrena

Luang Prabang i les waterfalls

Cap a les waterfalls!

Ruta cap a Luang Prabang

Els palets budistes de la sort

Luang Prabang: racó de pau i tranquil·litat

Ja estem a Luang Prabang! Després de 7 hores pures i dures de bus local, per fi hem arribat. Això d’aquí no arriba ni a categoria de pista forestal.

Luang Prabang és un ciutat al nord de Laos que és patrimoni mundial de la humanitat des de l’any 1995 i la veritat és que s’ho val. És un llogarret ben tranquil, tot edificis colonials de planta baixa i amb carrers estrets, molt bonic. Està ple de temples, wats, és un lloc que si poguéssim ens hi quedariem més dies…

La peculiaritat és el Tak Bat, que a partir de les 7 del matí els monjos surten per els carrers perquè la gents els faci les seves ofrenes, van tots en fila passant per davant les cases i la gent els dóna arròs i menjar que posen en uns vols que porten…normalment la gent s’agenolla davant seu, molt emocionant l’experiència. Així que ja ens hem llevat i cap a veure els monjos.

Avui ens espera un dia de l’exploració de la ciutat de passejar i gaudir de la ciutat. Fins ara!

Nota: sembla que les fotografies no es veuen, doncs bé, si voleu veure-les cliqueu sobre la primera fotografia i ja us portarà a l’àlbum corresponent. Errades tècniques imprevistes!

Meravellós Laos!

Ei followers!! Hehe… Avui ha estat un dia meravellós, un d’aquells dies que tens oberts els ulls i els cinc sentits per no perdre’t res. I és que ens han passat moltes coses i no sabem pas si serem capaços d’explicar-vos-les en una entrada. Ens sap greu, les sensacions que hem viscut no us les podrem pas transmetre….:(

I és que avui hem sortit una mica de la ruta turística que acostumen a fer aquí els viatgers i ens hem endinsat en el Laos, Laos…un bus atroninat per una carretereta inpracticable, amb esllavissades, fang, gent pujant i baixant del bus carregats amb gallines, sacs d’arròs, això si, hem anat amples, ens hem procurat els millors llocs del bus (es va notant l’experiència), els paisatges, els poblets, les gents, buff, fantàstic. Poblets minúsculs on amb prou feines ha passat el temps i no havien vist falang (estrangers). En les fotos veureu unes casetes que no, no són pallers, són les seves cases. El boom immobiliari aquí no ha arribat. Viuen just, just, just amb el necessari.

Poc després, a pocs quilòmetres del nostre destí hem tingut pana, el bus ha fet figa. Una olor de recremat que ni a l’infern en deu fer tant! Hem baixat tots del bus, gallines incloses i el conductor molt apanyat, no sabem què ha fet amb una ampolla de plàstic buida i retallada, ho ha arreglat…increïble.

Una vegada hem arribat a destí hem anat a buscar allotjament, un hotelet ben apanyat i hem sortit a conèixer als voltants. Estem a Oudamxai una ciutat mig ocupada pels xinesos, i és molt complicat fer-se entendre. Per sort hem conegut el Seumsack, un jovenet conductor de tuk-tuk, que sabia quatre paraules d’anglès la qual cosa ens ha agradat molt i gairebé l’hem adoptat! Hem anat amb ell tot el dia amunt i avall! Ens ha portat a llocs preciosos dels voltants: les cascades del km.11 (es diuen així), el wat de la ciutat…un noi encantador i super friendly. Ens ha explicat moltes coses sobre la realitat del país, dels xinesos, que no els agraden, etc. Estem super contents d’haver-lo conegut, demà ens ajudarà a agafar el millor bus que trobi cap a Luang Prabang, que està a 7 hores!! Hem decidit fer-li un regal que el pot ajudar: una llibreta amb un escrit de recomanació en anglès i en espanyol perquè d’altres estrangers l’agafin com a guia! És un noi molt trempat que ha estudiat anglès pel seu compte a hores lliures…genial no creieu?

Ruta cap a Oudamxai

Mekong river

Avui des de primera hora del matí ja hem tingut contacte amb el famós riu Mekong que com ja sabeu és un dels rius més importants que travessa varis països asiàtics. El riu és molt ample i navegable no té precisament el color del “Danubio azul” sinó que és més aviat marró. És literalment on es desenvolupa la vida aquí, la dels poblets riberencs que la seva existència depèn totalment del riu, ja ho diu la dit: On hi ha riu hi ha vida!

Per tant hem pogut observar en primera persona durant sis hores mooooolt llargues, com viuen els laosians al costat del riu. El paisatge és verd i frondós com si es tractés d’una selva tropical (tropical?...fot una calor de collons!) Durant la travessia hem tingut diversos tipus de climatologia: des del sol radiant fins a la pluga intensa. L’experiència ha estat fantàstica, anar amb aquest boat carregat de gent que va parant estil bus a cada poblet i recollint a gent amb sacs d’arròs a sobre. La pesca, els ferris, el transport de mercaderies per riu i les vaques remullant-se ha estat l’espectacle d’avui.

Ara estem a Pak Beng, un poblet minúscul que es dedica a acollir els turistes i la gent que fa la ruta en dos dies fins a Luang Prabang. No hi ha electricitat, només uns quant generadors que dónen llum de 18 a 22 hores. Així que ens afanyem perquè ens tallaran el subministre aviat.

Anem untats de repelent de mosquits fins a les celles, i dormir amb mosquiteres, feia temps que no vèiem tants mosquits i tan agresius corrent amunt i avall del nostre cos a veure on poden xuclar. Ahhhh!

Demà ens espera la bona aventura, no tenim ni idea de on anem, el que si que sabem és que de riu ja n’hem tingut prou, intentarem arribar a Luang Prabang estil Pekin expres, sense transport ni allotjament. Possiblement no tinguem connexió, no us desespereu, continuarà….

"Creuer" pel Mekong

Fotos de Thailandia i...Laos!

El tuk tuk..hahaha

El bus-bala

Fent ruta cap a Laos!

L’objectiu d’avui era arribar a Laos, el país veí, i ho hem aconseguit. Després de llevar-nos i fer un bon esmorzar a base d’arròs fregit, fideus saltejats, ous ferrats i, això si, un bon cafè amb llet, hem anat a conèixer la ciutat de Chiang Rai. No disposàvem de gaire temps perquè havíem de fer els tràmits del visat a la frontera.

Chiang Rai no té res especial a part d’un parell de Wat (com s’anomenen aquí les temples), sembla ser que es un bon punt de partida per a aquells viatgers que els agrada fer trekings i com sabreu, no és el nostre cas. Per tant, la nostra opoció quan el lloc no té un interès especial és anar a veure, no endevineu que? El mercat. Sí, el mercat, és un bon lloc on poder captar el vaivé de la gent en el seu dia a dia, les olors, el què venen, etc. I efectivament ha estat així.

Després ja hem agafat les bosses i ens hem dirigit a l’estació d’autobusos (un altre dels llocs que ens agrada veure per la mateixa raó…) per agafar un bus que ens portaria fins a Chiang Khong, l’últim poblet fronterer amb Laos. Han estat dues hores i mitja de ruta en un bus local molt peculiar: petit, destartalat però que corria com una bala. Anar amb un bus local és una aventura, bé més ben dit, una incomoditat. Els seients són estretíssims, hi amb prou feines hi ha passadís per moure’s i poder seure allà on et diu el cobrador.  Ha començat a ploure torrencialment, semblava que ens tiréssin galledes d’aigua des del sostre del bus! I és que parlant amb la gent d’aquí ens han dit que l’estació de pluges s’està allargant, per tant és una cosa amb la que haurem de conviure: la pluja! Després de hora i pico el bus ha anat buidant-se i ens hem canviat de seient amb la il·lusió de buscar comoditat, hem anat cap al davant del bus però res. Una advertència: mai hi ha una seient millor en un bus d’aquí! Quan no se’t clava el genoll, no t’hi cap la cama o bé et queda mig cul fora del seient o se’t clava alguna molla de sota l’escai! Hahaha.

Els paisatges des del bus han estat impressionant: camps d’arròs verds, petites muntanyetes a l’horitzó i la vida a l’entorn de la carretera: fantàstic, hem reafirmat una de les raons per les que ens agrada això.

Hem arribat a Chiang Khong, hem agafat un tuk-tuk fins al control de passaports i he creuat el riu amb barca….a l’altra banda ens esperava Laos: el nostre destí!

Per cert que ja hem pagat totes les novatades dels primers dies: menjar típic Laosià: super picant! I això que hem demanat que no ho sigui! Ens hem hagut de conformar amb un bol de sticky rice (arròs enganxós) que aquí és la base de tot, com el pa nostre de cada dia. També ens hem fotut de lloros per unes escales i és aquí cada graó té el seu tamany, alçada, amplitud…hahaha.

Marta: estem intentant canviar un bitllet de 100 dòlars i ens diuen que no els volen, que són massa vells, que la sèrie de bitllet és massa antiga…no els volen ni els llocs de canvi de dubtosa reputació! Finalment has guanyat calés fent-nos el canvi, a la tornada t’esperem nosaltres i el dichós bitllet amb el Sr. Franklin. Hahaha.

Ahh! Mercès, patrona de Barcelona, us desitgem moltes felicitats en aquest dia!

Cansat i amb gana!!

Ja hem arribat al primer destí!

Ei! Per fi, després de vols, enllaços i aeroports varis ja hem arribat al primer destí: Chiang Rai. Així doncs serveixi aquesta entrada al blog per comunicar-vos oficalment que estem bé, que hem arribat al destí i estem contents!... però cansats. Per els col·leccionables d'hores i vols doncs mireu: hem fet 6 hores de vol fins a Dubai, allà hem estat quatre hores d'enllaç i després sis hores més fins a Bangkok. Una vegada a Bangkok hem agafat un bus fins a un aeroport secundari, de Duon Muang i una horeta més fins a Chiang Rai, el nord de Tailàndia.
Hem estat de sort perquè en el vol de Dubai a Bangkok érem quatre i el pilot, per tant hem pogut estirar-nos i dormir durant tot el vol, de fet, mai havíem volat amb tan poca gent!
Bé, anem a entaular-nos que aquest també un esport nacional que fem durant les vacances! Fins demà.
 

Adéu... I fins la tornada...!

Com va anar tot?

Laos. I això on és? ens preguntaven alguns. ¿A Nigèria? No ¿Però sí a l'Àfrica, veritat? No, tampoc. I per què aneu allà?... La veritat és que la fixació amb aquest país ens va venir per que fa un temps vam comprar una revista en la qual el tema principal era aquest país. Quant més llegíem, més ganes teníem de fer les bosses i anar-nos-en d'una vegada al país que gairebé 800 anys enrere era conegut com el regne de Lan Xang, o el Regne del Milió d'Elefants. Així que ho teníem molt clar: per al proper gran viatge que féssim, intentaríem visitar aquest país. Així doncs quan vam revelar la destinació definitiva del nostre viatge, finalment ens vam fer amb un parell de bitllets Barcelona - Bangkok amb una escala a Dubai per viatjar el 22 de setembre i tornar el 11 (amb arribada el dia 12, per les hores de viatge i la diferència horària). Finalment el nostre pla consistia a visitar Laos i Cambodja, dos països que malgrat les seves enormes diferències, guarden molt en comú. Llavors va començar la feina més interessant de totes: crear un itinerari acord amb els nostres interessos, pressupost, temps i realitat. Així que després de diversos dies d'investigació hem aconseguit crear un itinerari que al final, sembla que serà el que durem a terme. Endavant doncs!