Ja estem a
Luang Prabang! Després de 7 hores pures i dures de bus local, per fi hem
arribat. Això d’aquí no arriba ni a categoria de pista forestal.
Luang Prabang
és un ciutat al nord de Laos que és patrimoni mundial de la humanitat des de
l’any 1995 i la veritat és que s’ho val. És un llogarret ben tranquil, tot
edificis colonials de planta baixa i amb carrers estrets, molt bonic. Està ple
de temples, wats, és un lloc que si poguéssim ens hi quedariem més dies…
La
peculiaritat és el Tak Bat, que a partir de les 7 del matí els monjos surten
per els carrers perquè la gents els faci les seves ofrenes, van tots en fila
passant per davant les cases i la gent els dóna arròs i menjar que posen en uns
vols que porten…normalment la gent s’agenolla davant seu, molt emocionant l’experiència.
Així que ja ens hem llevat i cap a veure els monjos.
Avui ens
espera un dia de l’exploració de la ciutat de passejar i gaudir de la ciutat.
Fins ara!
3 comentaris:
Avui sí que he pogut veure les fotos, però d'una manera diferent de com les veia, però tant se val, es veuen, total que mentre les veia em plantejava..... què deuen pensar aquesta gent de vosaltres?? perquè dubto que vegin molts turistes.
I sí que és una pena que quan ens agrada una cosa no ens hi poguem quedar més dies, (a nosaltres ens va passar amb Tokio) però és el que hi ha.
M'ho passo de conya seguint-vos, i no vegis com se'm endarrereix la feina.... però s'ho val.
Petonets.
Ca
La rampelluda Trini dixit: bols estri de cuina a on encabir-hi sòlids o líquids, amb "b". jajajaja si no ho dic revento..... Bé per les fotos veig que us ho deveu estar passant de conya, per mi que en una reencarnació anterior éreu monjos budistes. Molts petons i vigileu amb l'aigua i el menjar!
Carme, avui una altra vegada es tornen a veure les fotos, no sabem ben bé què passa, però bé mentre es vegin...
Triniiii! Rampelluda majoooor! Estem com peixos a l'aigua, potser tens raó en una vida anterior érem monjos o vés a saber. Que bé que ens llegeixis! Un petonàs i records!
Publica un comentari a l'entrada