Ei followers!! Hehe…
Avui ha estat un dia meravellós, un d’aquells dies que tens oberts els ulls i els
cinc sentits per no perdre’t res. I és
que ens han passat moltes coses i no sabem pas si serem capaços d’explicar-vos-les
en una entrada. Ens sap greu, les sensacions que hem viscut no us les podrem
pas transmetre….:(
I és que avui hem sortit una
mica de la ruta turística que acostumen a fer aquí els viatgers i ens hem
endinsat en el Laos, Laos…un bus atroninat per una carretereta inpracticable,
amb esllavissades, fang, gent pujant i baixant del bus carregats amb gallines,
sacs d’arròs, això si, hem anat amples, ens hem procurat els millors llocs del
bus (es va notant l’experiència), els paisatges, els poblets, les gents, buff,
fantàstic. Poblets minúsculs on amb prou feines ha passat el temps i no havien
vist falang (estrangers). En les fotos veureu unes casetes que no, no són
pallers, són les seves cases. El boom immobiliari aquí no ha arribat. Viuen
just, just, just amb el necessari.
Poc després, a pocs quilòmetres
del nostre destí hem tingut pana, el bus ha fet figa. Una olor de recremat que
ni a l’infern en deu fer tant! Hem baixat tots del bus, gallines incloses i el
conductor molt apanyat, no sabem què ha fet amb una ampolla de plàstic buida i
retallada, ho ha arreglat…increïble.
Una vegada hem
arribat a destí hem anat a buscar allotjament, un hotelet ben apanyat i hem
sortit a conèixer als voltants. Estem
a Oudamxai una ciutat mig ocupada pels xinesos, i és molt complicat fer-se
entendre. Per sort hem conegut el Seumsack, un jovenet conductor de tuk-tuk,
que sabia quatre paraules d’anglès la qual cosa ens ha agradat molt i gairebé l’hem
adoptat! Hem anat amb ell tot el dia amunt i avall! Ens ha portat a llocs
preciosos dels voltants: les cascades del km.11 (es diuen així), el wat de la
ciutat…un noi encantador i super friendly. Ens ha explicat moltes coses sobre
la realitat del país, dels xinesos, que no els agraden, etc. Estem super
contents d’haver-lo conegut, demà ens ajudarà a agafar el millor bus que trobi
cap a Luang Prabang, que està a 7 hores!! Hem decidit fer-li un regal que el
pot ajudar: una llibreta amb un escrit de recomanació en anglès i en espanyol
perquè d’altres estrangers l’agafin com a guia! És un noi molt trempat que ha
estudiat anglès pel seu compte a hores lliures…genial no creieu?
9 comentaris:
ja veig que heu trobat conexió, veient les imatges sembla estrany que sapiguen el que es un ordenador.
No us podeu queixar del bus, es veia destartalat però semblava comodo.
Be careful that there are snakes and giant spiders in Oudamxai.
Vaja vaja... Anem per parts! Jajaja
El del bus li ha posat benzina! Jaja
El wat de la ciutat?! Aquí Barcelona no en te de whats!
Una pregunta... Els noms raros com us enrecordeu!?jajajaja,
Be,ja aniré comentant! Qué necessiteu un Risto Mejide al blog!jajaja.
Si, em donen 1€ per cada "jajaja"
Guapos! Molt interessant tot això! De fet no m'estranya que no els agradin els xinesos! A la Carme i a mi tampoc! Jajajaja....que gaudiu molt d'aquest viatget! Petonets!
Ei, wapus, encara que fins ara no us hagi dit res, us estic seguint, m'encanta, ara ja no puc fer viatges d'aquest estil i em fa una enveja increïble tot el que feu, veieu i sentiu.
Us desitjo un viatge genial i continueu escrivint perquè feu que senti que sóc allà i que veig les mateixes coses.
Molts petons als dos
Teresaaaa, hem de fer una cosa així nosaltres. Ja he començat a fer-ho i l'únic que em surt és "advocades viatgeres" que no sé com treure.
M'encanta veure els comentaris del Javi, no sé pas d'on ha tret aquesta vena, però em fan molta gràcia. Cert és que no sé com us podeu enrecordar dels noms. Te'ls anotes, oi?. Bé, jo me'ls anotare.
Quina bona idea que heu tingut de donar-li la recomanació al noi, a banda de ser un bon regal és super original.
Per cert, si bé vaig veure les fotos el primer día, ara parlava amb el Xavi i amb el mac no les podem veure. Ara no en veig ni una. Per què no proves pujar-ne alguna amb el ipad?. No puc entendre perquè abans ho veia i ara no. A veure si es pot solventar. Bé, no sé si els altres seguidors i seguidores les poden veure.
Petonets i us segueixo amb moltes ganes.
Carme
Per cert, per si serveix d'alguna cosa: els videos sí que els veig.
jo si que puc veure les fotos,
Ara jo també. Ha costat una mica però ja li he trovat la manera. Deu ser cosa de MAC
Vigilant de finestres, efectivament no et creguis que trobar connexió a internet és una odisea a vegades...sort que hi ha algú que que se n'adona!
Javi, neeeeen, ja era hora que tinguéssim un Risto Mejide pel blog! Et trobàvem a faltaaaar! Pels noms tenim una memòria prodigiosa jajaja No deixis de seguir-nos, ok? Un petonàs guapo!
Teresa, que bé que estiguis per aquí comentant, ens agrada veure't, un petonàs molt gran.
Àngels (Abril) Eiii! Estem súper contents que ens llegeixis i que ho disfrutis amb nosaltres! desitgem que et sentis en la distància com nosaltres aquí! Petonets per la petita Abril!
Publica un comentari a l'entrada