Ja arribat el
dia de dir adéu a Luang Prabang, et portarem sempre amb nosaltres!
Ahir vam anar
a les coves de Pak Ou, vam agafar el tuk-tuk durant 45 llargs minuts i després
una barca fins arribar al lloc. Aquestes coves van ser descobertes cap al 1850
i en el seu interior s’hi troben mils i mils d’imatges de Buda, algunes figures
fan més de metre i mig d’alçada mentre que d’altres no arriben als 10
centímetres, un lloc molt màgic i especial, ja us podeu imaginar. Ens sorprèn
que no hi havia ningú, de fet, per si us ho heu preguntat en algun moment, no
hi ha turistes per aquí, si ho comparem amb d’altres països on hem estat.
Aquest matí
ens hem llevat a les 5 (no us extranyeu pas, aquí la vida comença a funcionar a
partir de les 6, l’hora que ens llevem cada dia…) per participar en la processó
diaria del Tak Bat, de la que ha us en vam fer cinc cèntims en una entrada
anterior. Els monjos surten cada matí i la gent els dóna menjar i de tot, ells
t’obren el recipient que porten i tu els tires a dins el que els dones. Mengen
i viuen del que la gent els dóna cada dia. Curiós, no? Nosaltres hem anat a buscar
arròs enganxós (típic d’aquí) i plàtans. L’arròs ha volat però els platans…algun
monjo ens ha retirat el vol quan els han vist, serien massa verds? Jajajaja.
Avui marxem
cap a la capital: Vientiane. Ahir vam estar mirant com anar-hi i quan ens van
dir 10 hores de bus (que ja coneixem i coneixeu..) ens vam mig deprimir i vam
anar corrents a veure si podiem aconseguir un parell de bitllets d’avió i, si
senyor! Agafarem un avió que ens portarà en mitja horeta a la capi, buff… quina
hem tingut.
Ens veiem
allà!
4 comentaris:
Hola guapos,
M'ha fet molta gràcia això del monjos, no son una mica fins?,desprès que mengen de gorra i encara seleccionen, suposo que has d'estar agraït que t'acceptin l'ofrena no? per cert els bols teniu que comprar-los vosaltres?
Sort que heu pogut agafar un avió perquè deu hores més amb aquests busos de luxe i us queda el cul aplanat.
Bé seguiu així
Hola de nou,
Completament d'acord, a sobre seleccionen... quin morro!! no sé si me'n hauria estat de dir alguna cosa (ja sé que no m'entendrien i passarien de mi)
Us aixequeu a la mateixa hora que aqui, com si estessiu treballant. Nosaltres també fem el mateix quan marxem perquè és l'única manera de gaudir-ne de tot
M'agrada moltíssim el relat que ens fas donat que en poques paraules ens fas partícep de les vostres vivences, i sembla que ens hi trovem.
El Ma us dona molts records. Cada dia veu el que feu. Em diu que us digui que si va a un viatge com aquest, no torna perquè s'hi queda per no poder menjar res, jajajaja. Ja el coneixeu. Li ha fet gràcia veure els busos perquè son com els que viatjava quan era petit. Ahhhh, m'he fet un fart de riure perquè cercava on eren els "xalecos" (cony ara no em surt en català) salvavides, quan anaveu amb el boat, jajajajaja.
Us seguiiiiiiimmmm!!! petons.
jajaja encara sort que no ha tancat el vol de cop i us ha enganxat els dits!!! :))
Realment flipant lo dels monjos, què és això de seleccionar el menjar?? vamooos
Moltes felicitats per l'avió, hagués patit si haguéssiu fet les 10 h en bus de luxe bufff
Publica un comentari a l'entrada