.
diumenge, 29 d’agost del 2010
Bye, bye America i fins la proxima!!!
Hola dre nou a tots i totes despres de tants dies de tenir vos abandonats uns dies, pero ja sabeu que a America es tot correr que correr...jajaja!!! Els dies ens i les hores se'ns passen volant, sense ni adonar-nos, de fet estem super desconnectats, altres viatges a altres continents el temps es mesura d'una altre manera...vaja, com a Europa. Be, ons ens haviem quedat? Ah si, que acababem d-arribar a San Francisco! Doncs be, sapiqueu que a mesura que varen passar els dies la ciutat ens va anar agradant i embriagant mes, mireu que de les 7 cases victorianes famoses de San Francisco una estava en venta per un milio i mig de dolars i ens ho vam estar pensant de comprar-la pero ben mirat, pensar que cada vegada que sortissim de casa hauriem de tenir milers de turistes fotografiant-nos, milers de flaixos i haver de sortir de casa empolainat fins i tot per anar a treure les escombraries, vam decidir deixar-ho correr...
Una cosa molt bonica de San Francisco, a part de la seva gent molt amigable, es evidentment el Golden Gate, que l-hem vist per sobre i per sota amb vaixell, es una preciositat, esta fet a prova de terratremols i expliquen que van morir-hi molts treballadors en la seva construccio..molt magis, sobretot quan la boira de la ciutat l-envolta i nomes en deixa veure una part, sembla que floti en l'aire. Tal i com va dir Mark Twain, mai hem passat un agost tan fred com els dies de San Francisco. Realment ens vam pelar de fred.
Val a dir tambe, en pro de la ciutat, que es de les mes liberals dels EEUU, que tots els indigents dels EEUU, van alla perque alla se'ls ajuda amb les necessitats basiques, i de fet, son persones, encara que no agradin els turistes, son persones i be que molt americans alimenten be els seus animals (que fins i tot treuen els gossos a passejar amb carret perque no es cansin...) Doncs, be, perque no amb les persones? Aixo ratificat per un taxista molt trempat de la ciutat. A Alcatraz no vam poder-hi anar perque les entrades estaven venudes de feia dos mesos, l'unic que vam trobar va ser un ferry que ens va portar a donar una volta per la illa, amb les explicacions oportunes, aixi que si algu te pensat anar-hi, a reservar amb temps!!
Ara ja som a Chicago, la recta final, preparant la tornada cap a casa, tranquilament i disfrutant d'aquesta ciutat que ja comenca a ser-nos molt familiar i que ja ens sembla com Barcelona. Hem disfrutat de la cultura gastronamica esportiva americana, vam menjar costelles de porc a l'estil d'aqui, que nomes seure a la taula ja et porten u rotllo de paper perque et vagis aixugant els dits i vinga a escurar fins a l'ultim tall de carn enganxat a la caostella, estil calcotada, nomes ens faltava els pitets, tambe vam amar a la zona d-oci per excelencia de la ciutat, el Navy Pier, un moll on una noria gegant no para de voltar (encara que la de 1893, era 2 tercos mes grans que l'actual, data de l'esposicio univarsal de Chicago) I tambe on s'entrenaven els marins a la segona guerra mundial, avui en dia s'ha convertit en un lloc on menjar-se un bon gelat, fer petits creuers pel llac Michigan i paasejar amb la brisa fresca del llac que amortitza la calor de l'estiu.
Be, si voleu algunes xifres...
- 1795, les milles que hem recorregut, que en km serien uns 2900.
- 104 i 84, la diferencia termica en graus farenheits que hem tingut en un parell d'hores, en centigrads, uns vint graus, la minima 12 la maxima 40...
- Diferncies horaries de 1, 2 i fins a 4 hores entre estats.
Be, fins aqui amigues i amics aquest viatge, gracies a tots per seguir-nos que com sempre ens doneu alegria i anims des de casa i ens feu fer la rialla sincera del dia. Gracies, Carme Sister, la Carmen Rallo, Anna Maria, Marce, Lluisa, Javi, Trini, Merce i Juanjo, Angels, Susana, mes propers, Marta i Martin i si ens deixem algu, gracies tambe, i els que no heu escrit i sabem que ens seguiu un peto molt gran tambe!
Arreveure i ja us explicarem!
Una cosa molt bonica de San Francisco, a part de la seva gent molt amigable, es evidentment el Golden Gate, que l-hem vist per sobre i per sota amb vaixell, es una preciositat, esta fet a prova de terratremols i expliquen que van morir-hi molts treballadors en la seva construccio..molt magis, sobretot quan la boira de la ciutat l-envolta i nomes en deixa veure una part, sembla que floti en l'aire. Tal i com va dir Mark Twain, mai hem passat un agost tan fred com els dies de San Francisco. Realment ens vam pelar de fred.
Val a dir tambe, en pro de la ciutat, que es de les mes liberals dels EEUU, que tots els indigents dels EEUU, van alla perque alla se'ls ajuda amb les necessitats basiques, i de fet, son persones, encara que no agradin els turistes, son persones i be que molt americans alimenten be els seus animals (que fins i tot treuen els gossos a passejar amb carret perque no es cansin...) Doncs, be, perque no amb les persones? Aixo ratificat per un taxista molt trempat de la ciutat. A Alcatraz no vam poder-hi anar perque les entrades estaven venudes de feia dos mesos, l'unic que vam trobar va ser un ferry que ens va portar a donar una volta per la illa, amb les explicacions oportunes, aixi que si algu te pensat anar-hi, a reservar amb temps!!
Ara ja som a Chicago, la recta final, preparant la tornada cap a casa, tranquilament i disfrutant d'aquesta ciutat que ja comenca a ser-nos molt familiar i que ja ens sembla com Barcelona. Hem disfrutat de la cultura gastronamica esportiva americana, vam menjar costelles de porc a l'estil d'aqui, que nomes seure a la taula ja et porten u rotllo de paper perque et vagis aixugant els dits i vinga a escurar fins a l'ultim tall de carn enganxat a la caostella, estil calcotada, nomes ens faltava els pitets, tambe vam amar a la zona d-oci per excelencia de la ciutat, el Navy Pier, un moll on una noria gegant no para de voltar (encara que la de 1893, era 2 tercos mes grans que l'actual, data de l'esposicio univarsal de Chicago) I tambe on s'entrenaven els marins a la segona guerra mundial, avui en dia s'ha convertit en un lloc on menjar-se un bon gelat, fer petits creuers pel llac Michigan i paasejar amb la brisa fresca del llac que amortitza la calor de l'estiu.
Be, si voleu algunes xifres...
- 1795, les milles que hem recorregut, que en km serien uns 2900.
- 104 i 84, la diferencia termica en graus farenheits que hem tingut en un parell d'hores, en centigrads, uns vint graus, la minima 12 la maxima 40...
- Diferncies horaries de 1, 2 i fins a 4 hores entre estats.
Be, fins aqui amigues i amics aquest viatge, gracies a tots per seguir-nos que com sempre ens doneu alegria i anims des de casa i ens feu fer la rialla sincera del dia. Gracies, Carme Sister, la Carmen Rallo, Anna Maria, Marce, Lluisa, Javi, Trini, Merce i Juanjo, Angels, Susana, mes propers, Marta i Martin i si ens deixem algu, gracies tambe, i els que no heu escrit i sabem que ens seguiu un peto molt gran tambe!
Arreveure i ja us explicarem!
dimecres, 25 d’agost del 2010
San Francisquito...mission cumplida!
Si, si, si!! Ja som a San Francisco!! Mision cumplida, la road movie ha finalitzat. Ahir cap a la tarda nit, despres de conduir tot el dia per l'esplendid parc nacional de Yosemite, vam arribar a San Francisco, la primera impressio va ser una miqueta angoixant ja que veniem de dies i dies de pau i tranquilitat de terres de mormons que son mes aburrits que la mare que els va parir...i de cop, entrar a una ciutat d'uns 7 milions i pico d'habitants, amb un trafic terrorific, pero amb el GPS vam arribar a bon port, es a dir, a l'hotel.
La ciutat esta molt be, encara que si ens ho preguntessiu ahir potser no pensariem el mateix, l'hotel, que es d'una standard mitja esta situat en un barri una mica heavy, ple de gent tirada pels carrers que pidolen directament alchohol, no s'estan d'hosties, els cartells posen: WHY A LIE I AM SEARCHING FOR ALCOHOL.., jaja que fort no? Es una mica acollonidor, vaja que a les 9 de la nit ja retirem com les gallinetes cap el corral (hotel). Avui pero ha fet un dia fantastic, segons ens explicava la gent pocs dies a l'any hi ha com el d'avui, assolellat i magnific, per aixo que l'hem aprofitat be, hem agafat el mapa i ens posat les piles de bon mati, hem visitat el Centre financer, el Golden Gate, el port de pescadors (una zona de turistes barrejada amb els pescadors) i el barri pijo de Sausalito, on hem dinat. A la tarda ens hem arribat a Chinatown on com ja us podreu imaginar ja ens hem sentit mes com a casa. Unes quantes compres i....horror, el temps ha comencat a canviar rapidissimament! Fotent un aire i un fred de collons, la ciutat s'ha omplert d'una boira espessa que ha comencat a cobrir els gratacels del centre de la ciutat, el canvi ha estat sorprenent, perque fins i tot hem vist gent amb gorros de llana i polars, i nosaltres ben monos amb bermudetes, maniga curta i sandalietes, ja ens veieu corrent cap a l'hotel a posar-nos els pantalons llargs i els mitjons.
Dema tenim previst tenir un dia apretadet com el d'avui, ja us explicarem!!!
La ciutat esta molt be, encara que si ens ho preguntessiu ahir potser no pensariem el mateix, l'hotel, que es d'una standard mitja esta situat en un barri una mica heavy, ple de gent tirada pels carrers que pidolen directament alchohol, no s'estan d'hosties, els cartells posen: WHY A LIE I AM SEARCHING FOR ALCOHOL.., jaja que fort no? Es una mica acollonidor, vaja que a les 9 de la nit ja retirem com les gallinetes cap el corral (hotel). Avui pero ha fet un dia fantastic, segons ens explicava la gent pocs dies a l'any hi ha com el d'avui, assolellat i magnific, per aixo que l'hem aprofitat be, hem agafat el mapa i ens posat les piles de bon mati, hem visitat el Centre financer, el Golden Gate, el port de pescadors (una zona de turistes barrejada amb els pescadors) i el barri pijo de Sausalito, on hem dinat. A la tarda ens hem arribat a Chinatown on com ja us podreu imaginar ja ens hem sentit mes com a casa. Unes quantes compres i....horror, el temps ha comencat a canviar rapidissimament! Fotent un aire i un fred de collons, la ciutat s'ha omplert d'una boira espessa que ha comencat a cobrir els gratacels del centre de la ciutat, el canvi ha estat sorprenent, perque fins i tot hem vist gent amb gorros de llana i polars, i nosaltres ben monos amb bermudetes, maniga curta i sandalietes, ja ens veieu corrent cap a l'hotel a posar-nos els pantalons llargs i els mitjons.
Dema tenim previst tenir un dia apretadet com el d'avui, ja us explicarem!!!
dilluns, 23 d’agost del 2010
The kings of the road
Avui hem fet mooooltes milles... De fet ens hem assegut al cotxe cap a les 11 del mati i fins ara...Aixo si, sense presses, parant i arrencant, dinant, disfrutant del paisatge i buidant la bufeta de tan en tant, i es que conduir pels USA es la mar de facil, nomes cal que posis el cotxe a la velocitat marcada (que si passes 4 o 5 milles no passa res...) i apretes un botonet del cotxe la mar de maco que ja et fa tota la feina, et mante el cotxe a la velocitat constant tota l'estona i si vols pots fins i tot fer-te la pedicura...
Hem decidit (i amb molt bon idea) que en comptes d'anar per les express way (autopistes) aniriem per carreteres secundaries (per tartanes...) passant per poblets ben pintorescs i amb l'encant america i plantar-nos al Yosemite National Park...doncs si senyors i senyores, aqui estem, a un poblet anomenat Bishop (que no vol dir dues compres) a les portes d'aquest fascinant parc nacional. Aquest parc es dels mes famosos del EEUU i dels mes grans, rep uns 4 milions de visitants a l'any i la veritat es que la seva visita no la teniem programada, pero aqui estem, ha estat un dia de carretera pero sembla ser que valdra la pena.
Ara ja hem notat el canvi de temperatura, dels 104 farenheits ja hem baixat als 70, i aixo s'agraeix. Almenys ja no suem la cansalada de bufal...
Dema tenime previst arribar a San Francisco, ja us explicarem,,,
L'anecdota ha estat quant hem estat interceptats per un cotxe de policia america que semblen ovnis apareguts del no-res de tanta lluminaria que porten....ens ha fet senyals i ens hem arraconat al voral de pet, hem pensat que ja haviem llepat, pero ha passat de llarg i mentre esperavem que gires tot seguit hem vist que en venia un altre, i als pocs segons sis o set mes...uf quin canguelis, perque sabeu? hem vist un parell de controls i en un d'ells com emmanillaven un paio...tot seguit hem pensat que que carai haviem fet de mal fet...pero al final ha aparegut en el canvi de rasant un ultra-mega-gegant-macro-camio transportant uns bestiota ultra mega mes gran que ella...una maquina de no sabem que.
Cap a les 3 hem parat a dinar en un poble que es diu Goldfield, si mireu al google maps segur que ni apareix, un carrer i quatre cases mal alinieades com a les pellicules.Hem decidit fer-nos una foto al poble els quatre i hem hagut de desistir de la idea perque no hem trobat a ningu que ens la pogues tirar...perque no hi havia ningu!!!
Bueno followers, ens veiem dema a Yosemite National Park, ok?
Hem decidit (i amb molt bon idea) que en comptes d'anar per les express way (autopistes) aniriem per carreteres secundaries (per tartanes...) passant per poblets ben pintorescs i amb l'encant america i plantar-nos al Yosemite National Park...doncs si senyors i senyores, aqui estem, a un poblet anomenat Bishop (que no vol dir dues compres) a les portes d'aquest fascinant parc nacional. Aquest parc es dels mes famosos del EEUU i dels mes grans, rep uns 4 milions de visitants a l'any i la veritat es que la seva visita no la teniem programada, pero aqui estem, ha estat un dia de carretera pero sembla ser que valdra la pena.
Ara ja hem notat el canvi de temperatura, dels 104 farenheits ja hem baixat als 70, i aixo s'agraeix. Almenys ja no suem la cansalada de bufal...
Dema tenime previst arribar a San Francisco, ja us explicarem,,,
L'anecdota ha estat quant hem estat interceptats per un cotxe de policia america que semblen ovnis apareguts del no-res de tanta lluminaria que porten....ens ha fet senyals i ens hem arraconat al voral de pet, hem pensat que ja haviem llepat, pero ha passat de llarg i mentre esperavem que gires tot seguit hem vist que en venia un altre, i als pocs segons sis o set mes...uf quin canguelis, perque sabeu? hem vist un parell de controls i en un d'ells com emmanillaven un paio...tot seguit hem pensat que que carai haviem fet de mal fet...pero al final ha aparegut en el canvi de rasant un ultra-mega-gegant-macro-camio transportant uns bestiota ultra mega mes gran que ella...una maquina de no sabem que.
Cap a les 3 hem parat a dinar en un poble que es diu Goldfield, si mireu al google maps segur que ni apareix, un carrer i quatre cases mal alinieades com a les pellicules.Hem decidit fer-nos una foto al poble els quatre i hem hagut de desistir de la idea perque no hem trobat a ningu que ens la pogues tirar...perque no hi havia ningu!!!
Bueno followers, ens veiem dema a Yosemite National Park, ok?
Parcs Nacionals i mes....
Bon dia! Corre que ja anem tard, i es que aqui a les 9 del mati ha comenca a apretar la calor pero evidentment no la calor a la que esteu vosaltres acostumats sino a uns 40 graus!!! Ens trobem a Saint Georghe, una ciutat carrgada de jubilats i de mormons i es que en aquestes contrades l'alcohol esta prohibidissim, aixi que ens estem inflant a base de cocacoles gegants (com tot el d'aqui..) Ja hem acomplert el nostre repte que era vistar els tres Parcs Nacionals: Gran Canyon, Monuments Valley, Bryce Canyon i Zion Canyon...i totes les reserves inimaginables d'indis..Aixi que ara ja fem cap a San francisco xino-xano, que no us penseu que es poc, perque ja portem recorregudes 1200 milles aproximadament. Tenim dos dies per arribar-ho la qual cosa ens permetra anar tirant...
Els parcs nacionals han estat molt be, el millor de bon tros ha estat el Monument Valley, menys massificat i on et deixen accedir-hi amb el teu propi cotxe. El Bryce, fantastic, vam fer una caminada de 1 hora per el Loop Navajo Trail, entre parets vermelles immenses que l'erosio dels milers d'anys han ocasionat i et fan sentir com una formiga enmig del formiguer..jajaja. Va ser fantastic. Depres de la caminada-suada l'estomag ja ens demanava un bon food america aixi que vem parar en una steak house de carretera i ens vam cruspir un super-mega-ultra-gegant bistec de bufal. unes 13 oz. (que pensem que vol dir unces...).
A la tarda vam anar al Zyon parc que esta tot en obres aixi que no vam poder disfrutar-ho com ens hauria agradat...
Ahir va ser un bon dia, vam conduir unes 30 milles per una pista forestal perduda de la ma de deu (encara que no pel GPS, perque ens hi va portar ell!) Les vistes van ser genials i tipiques de l'america de les pelicules que tots coneixem, amb els seus ranxos estil falcon crest. fins i tot se'ns va creuar una serp!!!
Be nois, avui no ens allarguem tant perque podem penjar unes quantes fotos i no us volem robar massa del vostre temps!
See you tomorrow!!!
Els parcs nacionals han estat molt be, el millor de bon tros ha estat el Monument Valley, menys massificat i on et deixen accedir-hi amb el teu propi cotxe. El Bryce, fantastic, vam fer una caminada de 1 hora per el Loop Navajo Trail, entre parets vermelles immenses que l'erosio dels milers d'anys han ocasionat i et fan sentir com una formiga enmig del formiguer..jajaja. Va ser fantastic. Depres de la caminada-suada l'estomag ja ens demanava un bon food america aixi que vem parar en una steak house de carretera i ens vam cruspir un super-mega-ultra-gegant bistec de bufal. unes 13 oz. (que pensem que vol dir unces...).
A la tarda vam anar al Zyon parc que esta tot en obres aixi que no vam poder disfrutar-ho com ens hauria agradat...
Ahir va ser un bon dia, vam conduir unes 30 milles per una pista forestal perduda de la ma de deu (encara que no pel GPS, perque ens hi va portar ell!) Les vistes van ser genials i tipiques de l'america de les pelicules que tots coneixem, amb els seus ranxos estil falcon crest. fins i tot se'ns va creuar una serp!!!
Be nois, avui no ens allarguem tant perque podem penjar unes quantes fotos i no us volem robar massa del vostre temps!
See you tomorrow!!!
diumenge, 22 d’agost del 2010
Terra de Hopi i Navajos
Bon dia a tothom! Son les 7 del mati, ens trobem a Page, i fot mitja hora que m'espero a la cua de recepcio que obren a les 7 per ser el primer que enganxi l'ordinador i aixi poder escrire-us quatre ratlles...:-).
Estem en un motelet la mar de xulo, ahir vam acabar de fer la ruta del Canyon del Colorado i vam enfilar fins al Monument Valley. Si el Gran Canyon esta be, nens, elMonument Valley....requetebe!!! Vam conduir uns 300 quilometres fins a arribar-hi, una meravella, son tot roques gegants sortints formant diferents formes d'una impressionant vista...Vam pagar el 5 dollars de rigor i ens vam endinsar per una pista forestal carregada de terra i pols en la que a cada curva i quedava algun cotxe enganxat (els dels guiris, es clar, els d'aqui van amb uns 4X4 que quan t'avancen mastegues pols durant mitja hora...) .
Aqui es on hi tambe les reserves indies (de natius per ser politicament correctes) del Hopi i Navajos, i encara que estan totalment integrats als nous temps, els pots diferenciar perfectament amb els seus rostres. Viuen en caravanes mal engeponades, enmig del nores, amb quatre caballs i una ranchera, sembla ser que perceben unes ajudes i subencions del govern per tal de poder tirar endavant i es que no ens estranya perque en aquesta terra tan arida no ti viu ni un enciam...
Ara be, tambe podriem dir que els han reduit en un lloc on Deu va perdre l'espardenya, llavors es clar es dediquen a la fabricacio de souvenirs, pararadeta al voral de la carretera i angels castilla.
Ahir l'aventureta va ser del mes emocionant i es que eren les 10 de la nit i encara no sabiem on ens estirariem, la carretera fosca i amb res a la rodona...finalment vam arribar al motelet on estem...
Avui anem cap a Bryce Canyon i Zion Canyon, ens espera una bona tiradeta...
En fi amiguets anirem a fer un bon esmorzar colesterolic i gegant com tot el d'aqui i que ens aguanti la panxa plena unes quantes hores o fins que trobem un altre lloc per el omplir el pap.
Es molt complicat penjar fotos, ja que tots els ordinadors els tenen tancats amb pany i clau i es que els serveis publics a vegades brillen per la seva ausencia, es mes dificil posar una targeta o un pendrive aqui a USA que a l'ultim poble perdut de Asia.
L'Angels i el Jaume van corrent amunt i avall i fent fotos mes que un reporter del National Geographic.
Fins dema o fins que trobem un altre ordinador per poder penjar-vos mes fotos!!!
Estem en un motelet la mar de xulo, ahir vam acabar de fer la ruta del Canyon del Colorado i vam enfilar fins al Monument Valley. Si el Gran Canyon esta be, nens, elMonument Valley....requetebe!!! Vam conduir uns 300 quilometres fins a arribar-hi, una meravella, son tot roques gegants sortints formant diferents formes d'una impressionant vista...Vam pagar el 5 dollars de rigor i ens vam endinsar per una pista forestal carregada de terra i pols en la que a cada curva i quedava algun cotxe enganxat (els dels guiris, es clar, els d'aqui van amb uns 4X4 que quan t'avancen mastegues pols durant mitja hora...) .
Aqui es on hi tambe les reserves indies (de natius per ser politicament correctes) del Hopi i Navajos, i encara que estan totalment integrats als nous temps, els pots diferenciar perfectament amb els seus rostres. Viuen en caravanes mal engeponades, enmig del nores, amb quatre caballs i una ranchera, sembla ser que perceben unes ajudes i subencions del govern per tal de poder tirar endavant i es que no ens estranya perque en aquesta terra tan arida no ti viu ni un enciam...
Ara be, tambe podriem dir que els han reduit en un lloc on Deu va perdre l'espardenya, llavors es clar es dediquen a la fabricacio de souvenirs, pararadeta al voral de la carretera i angels castilla.
Ahir l'aventureta va ser del mes emocionant i es que eren les 10 de la nit i encara no sabiem on ens estirariem, la carretera fosca i amb res a la rodona...finalment vam arribar al motelet on estem...
Avui anem cap a Bryce Canyon i Zion Canyon, ens espera una bona tiradeta...
En fi amiguets anirem a fer un bon esmorzar colesterolic i gegant com tot el d'aqui i que ens aguanti la panxa plena unes quantes hores o fins que trobem un altre lloc per el omplir el pap.
Es molt complicat penjar fotos, ja que tots els ordinadors els tenen tancats amb pany i clau i es que els serveis publics a vegades brillen per la seva ausencia, es mes dificil posar una targeta o un pendrive aqui a USA que a l'ultim poble perdut de Asia.
L'Angels i el Jaume van corrent amunt i avall i fent fotos mes que un reporter del National Geographic.
Fins dema o fins que trobem un altre ordinador per poder penjar-vos mes fotos!!!
dissabte, 21 d’agost del 2010
Williams, Arizona 9 Motor Hotel
Hola seguidors i seguidores...
Ara mateix ens trobem en un motel prop del Gran Canyon....disculpeu que les actualitzacions del blog siguin en compta gotes pero es que no tenim temps de reeees!!!jajaja. A veure, situem-nos, ens vam quedar a Las Vegas, mireu, aquesta ciutat aixecada del no res es una curiositat d'aquestes que s'han de veure, els hotels tots estan inspirats en diferents tematiques, aixi que pots trobar la Torre Eiffel a escala, pots passejar en gondola per Venecia, etc...
Com que el temps no ens sobrava vam fer una seleccio d'aquells que creiem mes recomanables, vam anar al Mandala Bay, al Luxor (amb una piramide a tamany real), al Flamingo, que es el primer hotel-casino que es va fer, el Paris i el Venecia...i...el Mandala Bay, i es que quan entres en aquests espais gegants es molt dificil trobar-ne la sortida i vam anar al Mandala Bay diverses vegades...ahhhh. Es molt curios veure aquest tinglado, no saps si es de dia o de nit, perds la nocio del temps... i sobretot les riuades de gent que corren amunt i avall a punt per introduir un dolar a la primera maquina que troben. Mireu es una mica un parc tematic, aixi que hem decidit que ja no anirem a Port Aventura en 20 anys, perque ja en tenim el cupo fet! jaja Tambe ho podriem comparar com un Lloret a lo grande, la gent veu, lliga, balla...un centre de vacances.
L'endema, sense massa temps per disfrutar de l'hotel, amb una mica de ressaca, perque aqui tambe hem canviat l'hora 2 hores menys, vam agafar el falmant cotxe que hem llogat que semblem turistes dels de veritat, vam comencar a fer cami cap el gran canyon, uns 250 km, fent algun tram de la historica ruta 66, es molt autentic, poc a poc hem anat canviant les gorres de beisbol per els barrets de cowboys, i la policia per el xerif...
El Gran Canyon es molt impressionant i contrariament al que pensavem esta en un entorn verd, verd, verd, on cada dia i fa u ruixadet i a les nits.....uix, on es el paravents? Hem passat dels 104 graus farenheit als 84, aixo en pocs minuts....que quants graus son? Doncs ni idea! Les mides, les distancies, els graus tot es ben different i tens una sensacio de desconnexio molt xula... que si peus, inches, galons....i jo que se! Nomes ens hem apres els 65 milles que pot anar el cotxe, quee es forca poc, tenen unes carreteres llargues com un dia sense pa i en canvi no pots passar dels 100? En fi...
Avui ens espera tambe un dia de Thelma & Louise, que vol dir carretera i manta o encara mes apropiat per la ocasio que ens trobem...tirant milles..jaja.
Fins aviat...
Ara mateix ens trobem en un motel prop del Gran Canyon....disculpeu que les actualitzacions del blog siguin en compta gotes pero es que no tenim temps de reeees!!!jajaja. A veure, situem-nos, ens vam quedar a Las Vegas, mireu, aquesta ciutat aixecada del no res es una curiositat d'aquestes que s'han de veure, els hotels tots estan inspirats en diferents tematiques, aixi que pots trobar la Torre Eiffel a escala, pots passejar en gondola per Venecia, etc...
Com que el temps no ens sobrava vam fer una seleccio d'aquells que creiem mes recomanables, vam anar al Mandala Bay, al Luxor (amb una piramide a tamany real), al Flamingo, que es el primer hotel-casino que es va fer, el Paris i el Venecia...i...el Mandala Bay, i es que quan entres en aquests espais gegants es molt dificil trobar-ne la sortida i vam anar al Mandala Bay diverses vegades...ahhhh. Es molt curios veure aquest tinglado, no saps si es de dia o de nit, perds la nocio del temps... i sobretot les riuades de gent que corren amunt i avall a punt per introduir un dolar a la primera maquina que troben. Mireu es una mica un parc tematic, aixi que hem decidit que ja no anirem a Port Aventura en 20 anys, perque ja en tenim el cupo fet! jaja Tambe ho podriem comparar com un Lloret a lo grande, la gent veu, lliga, balla...un centre de vacances.
L'endema, sense massa temps per disfrutar de l'hotel, amb una mica de ressaca, perque aqui tambe hem canviat l'hora 2 hores menys, vam agafar el falmant cotxe que hem llogat que semblem turistes dels de veritat, vam comencar a fer cami cap el gran canyon, uns 250 km, fent algun tram de la historica ruta 66, es molt autentic, poc a poc hem anat canviant les gorres de beisbol per els barrets de cowboys, i la policia per el xerif...
El Gran Canyon es molt impressionant i contrariament al que pensavem esta en un entorn verd, verd, verd, on cada dia i fa u ruixadet i a les nits.....uix, on es el paravents? Hem passat dels 104 graus farenheit als 84, aixo en pocs minuts....que quants graus son? Doncs ni idea! Les mides, les distancies, els graus tot es ben different i tens una sensacio de desconnexio molt xula... que si peus, inches, galons....i jo que se! Nomes ens hem apres els 65 milles que pot anar el cotxe, quee es forca poc, tenen unes carreteres llargues com un dia sense pa i en canvi no pots passar dels 100? En fi...
Avui ens espera tambe un dia de Thelma & Louise, que vol dir carretera i manta o encara mes apropiat per la ocasio que ens trobem...tirant milles..jaja.
Fins aviat...
dijous, 19 d’agost del 2010
Green Mille
Ahir ja vam comencar a fer els troneres, despres de sopar vam anar al Green Mille, un local on es toca jazz en directe i que es mante igual des del 1920, on els gangters de la ciutat i solien anar. Ens ho vam passar molt be, l'ambient era genial, la copeta de vi blanc fresquet a les mans i vinga, vinga... La curiositat, alguna gent quan li dius que ets de Barcelona, dos parelles ens han contestat que tenen una filla que estudia a Barcelona, o que hi havia estudiat, al principi, ens va fer gracia, pero ara comencem a sospitar que potser tothom te fills que ha enviat a Barcelona a estudiar els fills....jajaja. Sembla que queda molt be, no?jajaja
Avui al mati, amb una miqueta de mal de cap resacos, despres d'un super esmorzar, ja estem preparats per pujar a l'avio i fer cap a Las Vegas, que diu la dita, que el que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas, i es que a l'estat de Nevada es l'unic on la prostitucio esta legalitzada, la ciutat dels gangters, dels ludopates, del joc...aixi que, ja ens perdonareu pero, del que ens passi alla, alla quedara!!! Aixo si, ens espera l'Hotel Hilton de 5 estrelles...no esta malament, no? Fins dema si Deu ho vol!!
Avui al mati, amb una miqueta de mal de cap resacos, despres d'un super esmorzar, ja estem preparats per pujar a l'avio i fer cap a Las Vegas, que diu la dita, que el que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas, i es que a l'estat de Nevada es l'unic on la prostitucio esta legalitzada, la ciutat dels gangters, dels ludopates, del joc...aixi que, ja ens perdonareu pero, del que ens passi alla, alla quedara!!! Aixo si, ens espera l'Hotel Hilton de 5 estrelles...no esta malament, no? Fins dema si Deu ho vol!!
dimecres, 18 d’agost del 2010
Hola seguidors i seguidores....Estareu pensant que les nostres noticies us estan arribant en comptagotes, que en un pais on les connexions a internet i la banda ampla estan a l'ordre del dia, les noticies via blog no arriben amb la fluidesa que esperarieu, pero es que en aquest pais, s'ha de destinar un temps diari a anar de compres, shoping, i es clar costa organitzar el temps.
Ja estem del tot adaptats, el jet lag ja no sabem el que es, la Marta i el Martin ens cuiden com a reis, que ni el millor hotel de Chicago ens tractarien d'aquesta manera, amb totes les atencions possibles... I quins apats que ffotem!
Avui el dia s'ha llevat assoleellat, tot i que ha plogut tota la nit, hem comencat eeldia amb un tipic esmorzar america a casa, salsitxes, bubles (una mena de roscos de pa) i aixo si, un bon cafe amb llet a la catalana,jajaja.
Hem anat a una zona de la ciutat on es pot contemplar tot l'skyline de la ciutat, on es contempla la bellesa i l'esplendor de la ciutat. ens hem fet les fotos de rigor amb els edificis de la ciutat al fons i seguidament ens hem endinsat al barri mexica, carrer amunt i carrer avall i...viva Mexico! Un bari interessant que els darrers anys ha augmentat la seva fama i que poc a poc ha passat a ser un barri de moda, ja s'hi troben algunes botigues de disseny anys enrera impensable...
Uix, ens criden per sopar!!! To be continued....
Ja som als Estats Units!!!
Efectivament, ja hem arribaaaaat! El viatge ha anat de conya... Vam plantar-nos a l'Aeroport de Barcelona a l'hora prevista, va facturar l'equipatge i...sorpresa, ens havien assignat seients a l'avio en els que quedavem separats, ja que amics i amigues, la gent, molt espavilada fa l'anomenat check-in 24 hores abans...(hem de dir que la Carme, molt encertadament ja ens ho havia advertit..;-)). Pero no res, vam treure el nostre "don de gentes" i vam anar preguntant a la gent si els feia res canviar-nos el lloc, i sense problemes ens van canviar-lo i es que amb simpatia es va a tot arreu!!!
La Marta ja ens esperava a Chicago on vam sortir de l'aeroport 2 horetes mes tard de la prevista, despres de fer una intermnable cua a immigracio, un cua en forma de serp, aquestes cues americanes que al final ja acabes fent amistat amb els de davant i darrrera perque a cada curva te'ls tornes a trobar! Et fan fotos als ulls, et marquen les empremptes digitals, del polze, de la ma...uf...que pesadets!
Ahir ja vam fer la primera exploracio de la ciutat, vam agafar el metro, aquest tant conegut que surt a moltes series de televisio que va per sobre entre els rascacels, vam pujar a l'edifici John Hanckock on des de la seva planta 95 vam poder veure les magnifiques vistes de la ciutat tot prenent un cafeto...despres vam caminar per l'avinguda Michigan, la zona de botigues d'alt standing, similar al passeig de gracia on vam comencar a posar a prova la salut de la targeta de credit, vam passejar per el Millenium Park i vam escoltar un concert de musica classica, despres vam caminar fins Chinatown, vam dinar en un restaurant fantastic, de menjar xines de debo, res a veure amb el que esttem acostumat a Catalunya. I despres ens vam colar a fer un cafe en una de les pastisseries xines mes antigues, molt autentica, on la mitjana d'edat dels clients era de...molts anys, sembla del club de jubilats Sant Jorrdi de Chinatown de Chicago. Despres vam tronar cap al centre amb un watertaxi pel riu Chicaggo on vam gaudir d'una nova prespeciva de la ciutat des del riu. Meravellos...i es que aquesta ciutat te un noseque que la fa molt especial.
La Marta ja ens esperava a Chicago on vam sortir de l'aeroport 2 horetes mes tard de la prevista, despres de fer una intermnable cua a immigracio, un cua en forma de serp, aquestes cues americanes que al final ja acabes fent amistat amb els de davant i darrrera perque a cada curva te'ls tornes a trobar! Et fan fotos als ulls, et marquen les empremptes digitals, del polze, de la ma...uf...que pesadets!
Ahir ja vam fer la primera exploracio de la ciutat, vam agafar el metro, aquest tant conegut que surt a moltes series de televisio que va per sobre entre els rascacels, vam pujar a l'edifici John Hanckock on des de la seva planta 95 vam poder veure les magnifiques vistes de la ciutat tot prenent un cafeto...despres vam caminar per l'avinguda Michigan, la zona de botigues d'alt standing, similar al passeig de gracia on vam comencar a posar a prova la salut de la targeta de credit, vam passejar per el Millenium Park i vam escoltar un concert de musica classica, despres vam caminar fins Chinatown, vam dinar en un restaurant fantastic, de menjar xines de debo, res a veure amb el que esttem acostumat a Catalunya. I despres ens vam colar a fer un cafe en una de les pastisseries xines mes antigues, molt autentica, on la mitjana d'edat dels clients era de...molts anys, sembla del club de jubilats Sant Jorrdi de Chinatown de Chicago. Despres vam tronar cap al centre amb un watertaxi pel riu Chicaggo on vam gaudir d'una nova prespeciva de la ciutat des del riu. Meravellos...i es que aquesta ciutat te un noseque que la fa molt especial.
diumenge, 15 d’agost del 2010
El programa-concurs
El programa-concurs constarà de 15 ETAPES ben diferenciades. Començarem l'aventura a la ciutat de Chicago on s'hi ha instal·lat un punt d'avituallament. La Marta i el Martin ens ajudaran a fer la integració bàsica al país. Allà entrarem en contacte durant dos dies amb el país d'acollida, ens habituarem als seus costums, els seus menjars, afinarem l'orella al nou idioma de comunicació... Tot seguit enfilarem cap a la part oest de país, al centre del joc i la perdició: Las Vegas, on farem front a les temptacions del luxe, del dòlar i la vida d'oci...Però això durarà poc, perquè tot seguit ens endinsarem per les carreteres solitàries de la ruta 66 dels estats de Nevada i Utah on haurem de sobreviure als entorns àrids i desèrtics dels Parcs Nacionals de Monument Valley, Bryce Canyon, Zion Canyon, i els seus poblats indis (els de les fletxes i talla-cabelleres!), fins a arribar al famós i meravellós PN del Gran Cañón del Colorado. Posteriorment la nostra ruta passarà per Death Valley fins a arribar a la meravellosa ciutat de San Francisco passant per l'estat de California, on trobarem el repòs de la ciutat durant tres etapes del concurs. L'etapa final i la que decidirà quina serà la parella guanyadora es decidirà altra cop a Chicago. Punt de sortida i arribada. NO US HO PERDEU!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)