Avui hem fet mooooltes milles... De fet ens hem assegut al cotxe cap a les 11 del mati i fins ara...Aixo si, sense presses, parant i arrencant, dinant, disfrutant del paisatge i buidant la bufeta de tan en tant, i es que conduir pels USA es la mar de facil, nomes cal que posis el cotxe a la velocitat marcada (que si passes 4 o 5 milles no passa res...) i apretes un botonet del cotxe la mar de maco que ja et fa tota la feina, et mante el cotxe a la velocitat constant tota l'estona i si vols pots fins i tot fer-te la pedicura...
Hem decidit (i amb molt bon idea) que en comptes d'anar per les express way (autopistes) aniriem per carreteres secundaries (per tartanes...) passant per poblets ben pintorescs i amb l'encant america i plantar-nos al Yosemite National Park...doncs si senyors i senyores, aqui estem, a un poblet anomenat Bishop (que no vol dir dues compres) a les portes d'aquest fascinant parc nacional. Aquest parc es dels mes famosos del EEUU i dels mes grans, rep uns 4 milions de visitants a l'any i la veritat es que la seva visita no la teniem programada, pero aqui estem, ha estat un dia de carretera pero sembla ser que valdra la pena.
Ara ja hem notat el canvi de temperatura, dels 104 farenheits ja hem baixat als 70, i aixo s'agraeix. Almenys ja no suem la cansalada de bufal...
Dema tenime previst arribar a San Francisco, ja us explicarem,,,
L'anecdota ha estat quant hem estat interceptats per un cotxe de policia america que semblen ovnis apareguts del no-res de tanta lluminaria que porten....ens ha fet senyals i ens hem arraconat al voral de pet, hem pensat que ja haviem llepat, pero ha passat de llarg i mentre esperavem que gires tot seguit hem vist que en venia un altre, i als pocs segons sis o set mes...uf quin canguelis, perque sabeu? hem vist un parell de controls i en un d'ells com emmanillaven un paio...tot seguit hem pensat que que carai haviem fet de mal fet...pero al final ha aparegut en el canvi de rasant un ultra-mega-gegant-macro-camio transportant uns bestiota ultra mega mes gran que ella...una maquina de no sabem que.
Cap a les 3 hem parat a dinar en un poble que es diu Goldfield, si mireu al google maps segur que ni apareix, un carrer i quatre cases mal alinieades com a les pellicules.Hem decidit fer-nos una foto al poble els quatre i hem hagut de desistir de la idea perque no hem trobat a ningu que ens la pogues tirar...perque no hi havia ningu!!!
Bueno followers, ens veiem dema a Yosemite National Park, ok?
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
4 comentaris:
Doncs sí, si cerques en el Google Maps, Goldfield, sí que surt, sí, i tens rao, fins i tot en el google es veu super desert, però curiosament hi ha exactament la mateixa foto i des de la mateixa perspectiva que heu fet vosaltres, de la Court House, és clar que deu ser l'únic que hi ha per veure.
jajaja, què bó això dels polis, sí que fan angunia, sí, tot i que a mi me'n fan més els mossos, diga'm triquismiquis.
La foto que esteu a la betzinera m'ha fet recordar un viatge a Italia que abans no vam saber com cony s'havia de pagar, vam trigar mitja hora, perquè, no hi havia ni un anima per indicar-te.
Apa, doncs, seguim la vostra ruta.
Petons per tots
Nens!!! ja veig que tot de conya!!! bé...pel que sembla us en fareu un fart de veure parcs naturals i nacionals....sembla mentida que en tinguin tants....uix i els polis...sort que no us van parar pq si conduia l'albertet i li arriben a preguntar sobre la normativa....jajaja...no m'ho vui ni imaginar....
molts records del juanjo que tb ha fet una micona el xafarder!!!!
petons i fins aviat
Nens, voy al contrario como las tortugas,...o eran los cangrejos?! Bueno, lo que sea! jaja. Que pasada eso de la poli, aunque hubiera estado mas original el que os hubiera parado el típico poli, masticando tabaco y con las ray ban y mirándoos to chulo! Pero bueno, mejor asi que no haya sido nada. Por cierto, eso del parque no es ná, el mismo Parc Guell seguro que tiene mas carteristas que guiris ese parque del JoseMete (en ingles). Un beso pa tos.
M'encanten els vostres viatges, de veritat. Tot i que penso que en aquest esteu flipant més amb tot lo que és natural que lo humà, o m'equivoco? I és que clar, en un pays tan enorme, els parcs naturals han de ser gegants, tipus el seu menjar. Molts petons guapus
Publica un comentari a l'entrada