.

.

Indonèsia, here we go!

Indonèsia, here we go!

Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.

Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.

Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!

dimecres, 18 d’agost del 2010

Ja som als Estats Units!!!

Efectivament, ja hem arribaaaaat! El viatge ha anat de conya... Vam plantar-nos a l'Aeroport de Barcelona a l'hora prevista, va facturar l'equipatge i...sorpresa, ens havien assignat seients a l'avio en els que quedavem separats, ja que amics i amigues, la gent, molt espavilada fa l'anomenat check-in 24 hores abans...(hem de dir que la Carme, molt encertadament ja ens ho havia advertit..;-)). Pero no res, vam treure el nostre "don de gentes" i vam anar preguntant a la gent si els feia res canviar-nos el lloc, i sense problemes ens van canviar-lo i es que amb simpatia es va a tot arreu!!!
La Marta ja ens esperava a Chicago on vam sortir de l'aeroport 2 horetes mes tard de la prevista, despres de fer una intermnable cua a immigracio, un cua en forma de serp, aquestes cues americanes que al final ja acabes fent amistat amb els de davant i darrrera perque a cada curva te'ls tornes a trobar! Et fan fotos als ulls, et marquen les empremptes digitals, del polze, de la ma...uf...que pesadets!
Ahir ja vam fer la primera exploracio de la ciutat, vam agafar el metro, aquest tant conegut que surt a moltes series de televisio que va per sobre entre els rascacels, vam pujar a l'edifici John Hanckock on des de la seva planta 95 vam poder veure les magnifiques vistes de la ciutat tot prenent un cafeto...despres vam caminar per l'avinguda Michigan, la zona de botigues d'alt standing, similar al passeig de gracia on vam comencar a posar a prova la salut de la targeta de credit, vam passejar per el Millenium Park i vam escoltar un concert de musica classica, despres vam caminar fins Chinatown, vam dinar en un restaurant fantastic, de menjar xines de debo, res a veure amb el que esttem acostumat a Catalunya. I despres ens vam colar a fer un cafe en una de les pastisseries xines mes antigues, molt autentica, on la mitjana d'edat dels clients era de...molts anys, sembla del club de jubilats Sant Jorrdi de Chinatown de Chicago. Despres vam tronar cap al centre amb un watertaxi pel riu Chicaggo on vam gaudir d'una nova prespeciva de la ciutat des del riu. Meravellos...i es que aquesta ciutat te un noseque que la fa molt especial.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Nens....Expliqueu tant be la sortida que semble que no iaxi estat i nomes fa dos mesos encare no que i herem mare

CARME SISTER ha dit...

Què bé m'ho passo amb els vostres viatges (espero que en aquest moltíssim més)i.... com m'agraden els EEUU, tot i que sé que vosaltres sou més de les Indies i les Xines.

Ara per la tornada ja no us passarà el que us va passar amb l'embarc, mira que us ho vaig dir, catxis!!!!!!! Bé, ara ja sabeu que heu de fer-ho 24 hores abans.

Quina enveja em feu, i no sana, no, enveja d'enveja... com m'agradaria ser-hi. En fi, aqui a BCN tampoc s'està malament.

Petonets i fins la propera.

Carme Sister

Angels ha dit...

Esteu súper fitxats!!! Cada pas que feu, tot ho veuran, uuuuuuuu, je je, aneu de viatge on aneu sempre us tira l'oriental, la cabra siempre tira al monte