Hola seguidors i seguidores...
Ara mateix ens trobem en un motel prop del Gran Canyon....disculpeu que les actualitzacions del blog siguin en compta gotes pero es que no tenim temps de reeees!!!jajaja. A veure, situem-nos, ens vam quedar a Las Vegas, mireu, aquesta ciutat aixecada del no res es una curiositat d'aquestes que s'han de veure, els hotels tots estan inspirats en diferents tematiques, aixi que pots trobar la Torre Eiffel a escala, pots passejar en gondola per Venecia, etc...
Com que el temps no ens sobrava vam fer una seleccio d'aquells que creiem mes recomanables, vam anar al Mandala Bay, al Luxor (amb una piramide a tamany real), al Flamingo, que es el primer hotel-casino que es va fer, el Paris i el Venecia...i...el Mandala Bay, i es que quan entres en aquests espais gegants es molt dificil trobar-ne la sortida i vam anar al Mandala Bay diverses vegades...ahhhh. Es molt curios veure aquest tinglado, no saps si es de dia o de nit, perds la nocio del temps... i sobretot les riuades de gent que corren amunt i avall a punt per introduir un dolar a la primera maquina que troben. Mireu es una mica un parc tematic, aixi que hem decidit que ja no anirem a Port Aventura en 20 anys, perque ja en tenim el cupo fet! jaja Tambe ho podriem comparar com un Lloret a lo grande, la gent veu, lliga, balla...un centre de vacances.
L'endema, sense massa temps per disfrutar de l'hotel, amb una mica de ressaca, perque aqui tambe hem canviat l'hora 2 hores menys, vam agafar el falmant cotxe que hem llogat que semblem turistes dels de veritat, vam comencar a fer cami cap el gran canyon, uns 250 km, fent algun tram de la historica ruta 66, es molt autentic, poc a poc hem anat canviant les gorres de beisbol per els barrets de cowboys, i la policia per el xerif...
El Gran Canyon es molt impressionant i contrariament al que pensavem esta en un entorn verd, verd, verd, on cada dia i fa u ruixadet i a les nits.....uix, on es el paravents? Hem passat dels 104 graus farenheit als 84, aixo en pocs minuts....que quants graus son? Doncs ni idea! Les mides, les distancies, els graus tot es ben different i tens una sensacio de desconnexio molt xula... que si peus, inches, galons....i jo que se! Nomes ens hem apres els 65 milles que pot anar el cotxe, quee es forca poc, tenen unes carreteres llargues com un dia sense pa i en canvi no pots passar dels 100? En fi...
Avui ens espera tambe un dia de Thelma & Louise, que vol dir carretera i manta o encara mes apropiat per la ocasio que ens trobem...tirant milles..jaja.
Fins aviat...
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
3 comentaris:
Doncs tot i que crec que vau anar a molts, penso que us en van faltar uns quants, si més no, el de la Metro, el NY, Scalibur, i potser el que més em va agradar a mi que es el Caesars Palace.
El Gran Canyon és meravellos, i pel que dieu dels graus, 104 farenheit, equival a 40 graus centígrads, i 84 a 28,8. I s'ha d'anar amb compte a la Ruta 66 que hi ha molts radars i si aquests t'exampen les multes són cares i s'han de pagar (vam pagar 250 euros per parar "no estacionar" 5 minuts a les 8 pm al carril del bus -que no està delimitat-, sino que per allí se suposa que pasa?.
Poquetes fotos has penjat, però ja bé per fer-nos una idea de que us ho esteu passant d'allò més bé.
A l'espera de rebre més notícies, rebeu moooolts petons.
Veig que el viatge va viento en popa. Esperava més fotos del Gran Canyon i del super-cotxe, yo es que soy más de afotos.
Petons i feu cas a la Carme sister que sap de que va la cosa.
Ah!! dijous va ploure.
Em sembla súper increible tot el que esteu veient. Ha de ser al·lucinant. Tot el que digueu està relacionat o ens fa pensar en tantes i tantes pel·lícules que hem vist. Disfruteu que són dos dies, guapus
Publica un comentari a l'entrada