.

.

Indonèsia, here we go!

Indonèsia, here we go!

Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.

Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.

Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!

dilluns, 23 d’agost del 2010

Parcs Nacionals i mes....

Bon dia! Corre que ja anem tard, i es que aqui a les 9 del mati ha comenca a apretar la calor pero evidentment no la calor a la que esteu vosaltres acostumats sino a uns 40 graus!!! Ens trobem a Saint Georghe, una ciutat carrgada de jubilats i de mormons i es que en aquestes contrades l'alcohol esta prohibidissim, aixi que ens estem inflant a base de cocacoles gegants (com tot el d'aqui..) Ja hem acomplert el nostre repte que era vistar els tres Parcs Nacionals: Gran Canyon, Monuments Valley, Bryce Canyon i Zion Canyon...i totes les reserves inimaginables d'indis..Aixi que ara ja fem cap a San francisco xino-xano, que no us penseu que es poc, perque ja portem recorregudes 1200 milles aproximadament. Tenim dos dies per arribar-ho la qual cosa ens permetra anar tirant...
Els parcs nacionals han estat molt be, el millor de bon tros ha estat el Monument Valley, menys massificat i on et deixen accedir-hi amb el teu propi cotxe. El Bryce, fantastic, vam fer una caminada de 1 hora per el Loop Navajo Trail, entre parets vermelles immenses que l'erosio dels milers d'anys han ocasionat i et fan sentir com una formiga enmig del formiguer..jajaja. Va ser fantastic. Depres de la caminada-suada l'estomag ja ens demanava un bon food america aixi que vem parar en una steak house de carretera i ens vam cruspir un super-mega-ultra-gegant bistec de bufal. unes 13 oz. (que pensem que vol dir unces...).
A la tarda vam anar al Zyon parc que esta tot en obres aixi que no vam poder disfrutar-ho com ens hauria agradat...
Ahir va ser un bon dia, vam conduir unes 30 milles per una pista forestal perduda de la ma de deu (encara que no pel GPS, perque ens hi va portar ell!) Les vistes van ser genials i tipiques de l'america de les pelicules que tots coneixem, amb els seus ranxos estil falcon crest. fins i tot se'ns va creuar una serp!!!
Be nois, avui no ens allarguem tant perque podem penjar unes quantes fotos i no us volem robar massa del vostre temps!
See you tomorrow!!!

2 comentaris:

CARME SISTER ha dit...

Què maco, què maco, és tal qual com les pel·licules de l'oest, però manquen els "indius"!!! què no n'hi ha?.

Hi ha fotos super xules, sobretot la que l'Albert2 està d'esquena i es veu a l'horitzó totes les muntanyes, és super ianqui!!!. L'Albert1, el veig molt posat amb les bermudes aquestes que s'hi sent molt bé.

M'encanta com ho expliques.

Petons i fins la propera

Marce ha dit...

Quines fotos més guapes. Estic d'acord amb la Carme sister la més ianqui la teva amb el barret de cowboy .
Amb les teves explicacions i... que ahir van fer La Casa de la Pradera, tanco els ulls i ja m'hi trobo.
A que té gust la carn de búfal??

Petonets per a tots i gràcies pel missatge.