Fent ruta cap a Laos!

L’objectiu d’avui era arribar a Laos, el país veí, i ho hem aconseguit. Després de llevar-nos i fer un bon esmorzar a base d’arròs fregit, fideus saltejats, ous ferrats i, això si, un bon cafè amb llet, hem anat a conèixer la ciutat de Chiang Rai. No disposàvem de gaire temps perquè havíem de fer els tràmits del visat a la frontera.

Chiang Rai no té res especial a part d’un parell de Wat (com s’anomenen aquí les temples), sembla ser que es un bon punt de partida per a aquells viatgers que els agrada fer trekings i com sabreu, no és el nostre cas. Per tant, la nostra opoció quan el lloc no té un interès especial és anar a veure, no endevineu que? El mercat. Sí, el mercat, és un bon lloc on poder captar el vaivé de la gent en el seu dia a dia, les olors, el què venen, etc. I efectivament ha estat així.

Després ja hem agafat les bosses i ens hem dirigit a l’estació d’autobusos (un altre dels llocs que ens agrada veure per la mateixa raó…) per agafar un bus que ens portaria fins a Chiang Khong, l’últim poblet fronterer amb Laos. Han estat dues hores i mitja de ruta en un bus local molt peculiar: petit, destartalat però que corria com una bala. Anar amb un bus local és una aventura, bé més ben dit, una incomoditat. Els seients són estretíssims, hi amb prou feines hi ha passadís per moure’s i poder seure allà on et diu el cobrador.  Ha començat a ploure torrencialment, semblava que ens tiréssin galledes d’aigua des del sostre del bus! I és que parlant amb la gent d’aquí ens han dit que l’estació de pluges s’està allargant, per tant és una cosa amb la que haurem de conviure: la pluja! Després de hora i pico el bus ha anat buidant-se i ens hem canviat de seient amb la il·lusió de buscar comoditat, hem anat cap al davant del bus però res. Una advertència: mai hi ha una seient millor en un bus d’aquí! Quan no se’t clava el genoll, no t’hi cap la cama o bé et queda mig cul fora del seient o se’t clava alguna molla de sota l’escai! Hahaha.

Els paisatges des del bus han estat impressionant: camps d’arròs verds, petites muntanyetes a l’horitzó i la vida a l’entorn de la carretera: fantàstic, hem reafirmat una de les raons per les que ens agrada això.

Hem arribat a Chiang Khong, hem agafat un tuk-tuk fins al control de passaports i he creuat el riu amb barca….a l’altra banda ens esperava Laos: el nostre destí!

Per cert que ja hem pagat totes les novatades dels primers dies: menjar típic Laosià: super picant! I això que hem demanat que no ho sigui! Ens hem hagut de conformar amb un bol de sticky rice (arròs enganxós) que aquí és la base de tot, com el pa nostre de cada dia. També ens hem fotut de lloros per unes escales i és aquí cada graó té el seu tamany, alçada, amplitud…hahaha.

Marta: estem intentant canviar un bitllet de 100 dòlars i ens diuen que no els volen, que són massa vells, que la sèrie de bitllet és massa antiga…no els volen ni els llocs de canvi de dubtosa reputació! Finalment has guanyat calés fent-nos el canvi, a la tornada t’esperem nosaltres i el dichós bitllet amb el Sr. Franklin. Hahaha.

Ahh! Mercès, patrona de Barcelona, us desitgem moltes felicitats en aquest dia!