Aixo s'acabaaaa!!!!

Aix! Depressio, depressio, aixo se'ns acaba. Primer de tot, hem decidit a ultima hora que els punts del Carrefour i la Targeta Regalo de El Corte Ingles els donarem a aquesta gent de katmandhu que relament esta mes nacessitada que no pas tots vosaltres...oi que hi esteu d'acord??? Doncs fet!
Avui ens hem agafat els dia de tranquilitat, hem anat al Temple de Swanithawa, o altrament dit Monkey temple i es que hi ha mones per tot arreu, esta a dalt d'una muntaya i s'ha de pujar una infinitaaaaaat d'escales. Des d'alla es contempla la vista de tota la ciutat i de part de la vall de Katmandhu. Estem disfrutnat molt dels carrers, de la gent, ens podriem estar hores i hores voltant observant tot el que ens envolta que es molt. En definitiva, per si no ho heu notat ens agrada molt, llastima de nomes poder disfrutar-ne tants pocs dies. Pero tornarem!jajaj
En fi, que ja us ho explicarem a la tornada..... Fins aviat, ara si que ens veiem ben aviat. Moltes gracies per fer-nos companyia a tots i totes que ens heu dedicat el vostre temps i fer-nos tenir la il.lusio de consultar cada dia les vostres aportacions i comentaris...De veritat que ens agrada molt i especialment quant, ni que sigui fisicament, estem lluny de tots vosaltres. MOLTES GRACIES!!!!!

Katmandhu. Control de la ciutat.

Bones a tots, avui hem tingut un dia forca mogudet i es que estavem forca nerviosos perque no teniem cap bitllet d'avio cap a Delhi, i en veure aquesta multitud de turistes i que el volem per el dia 1 i estem a 30, estavem forca neguitosos. A mes a mes l'hotel no era precisament una meravella, molt sorollos i mooooolt sencill, es a dir d'aquests que tires la cadena i surt aigua per tot arreu menys per on ha de sortir..jajaj. Aixi just a la sortida del sol ens hem posat les piles, teniem dos objectius: primer, comprar dos bitllets d'avio que ens portin fins a Delhi, i l'altre canviar d'hotel i buscar-ne un de ben guapo ja que estem acabant les vacances.
Hem anat a la companyia Thai que ens havien dit que estava molt be, vaja de fiar, i es que no se si ho sabeu pero aqui les companyies aeres la majoria van com poden, hi ha llistes d'espera, overbookings, es dediquen a vendre bitllets, a dir que si i a l'hora de la veritat, ai, ho sentim, i fotet. Be, Thai ens ha dit que nanai, i hem anat tot seguit cap a Indian Airlines, i....victoria hem pogut comprar els bitllets. Primer objectiu aconseguit. Aixi que volarem a Delhi a modo de transfer i ja agafarem el vol fins a paris i despres Bcn.
En acabat hem trobat un hotelet sencill tambe pero molt tranquil, amb uns jardins la mar de frondosos i una terrassa amb unes vistes precioces, aixi que, mudanca, hem recollit els trastets de l'hotel d'ahir els hem dit bye, bye i ens hem instal.lat al nou. Segon objectiu aconseguit. Bieeeeen. Ara ja estem super tranquils i de conya, hem anat a voltar la ciutat i es una meravella, ens hem fet la promesa que hi tornarem algun dia o altre i es que l'ambient al carrer es molt especial, els colors, les olors, el merder (que es molt..) Hem anat tambe al Palau de la Deesavivent Kumari Levi, que es la deesa que tenen i que es viva. Es veu que es una nena la qual es tria d'entre moltes, tenen uns cinc anyets i els fan unes proves molt dures que han de superar a l'estil de tancar-les en una habitacio a les fosques i espantarles amb mascares, la que no s'espanta es la deessa... Un cop ssurt escollida regna fins que li ve la primera menstruacio, i despres pobreta li foten una patada al cul i adios muy buenas. Es veu que despres es molt desgraciada perque ningu es vol casar amb ella perque es una mal criada i ha tingut una vida de luxes. I aquesta es la historia de la Kumari Levi.
Dema pensem anar a veure la placa Durbar de Bakhtakor i a la tarda anirem cap al riu a uns quants quilometres a Pasupatinah alla on es realitzen les encineracions dels morts. Si ens queda temps anirem al temple dels monos encara que no ens fa gaire gracia perque es veu que sonuns malparits i molt agressius. Fins dema.
Ah, us posem un parell de fotos perque vegeu com ha canviat el tema!!!jaja

Un atac de sinceritat!

Dedicat a tots els que esdiguin patidors de cognom i que segueixen aquest blog.
Ara que som a Nepal i hem canviat de pais i que estem fora de la jurisdiccio d'un pais anomenat Xina. Us explicarem les mil i una peripecies que vam passar per arribar a Lhasa. Com tots sabeu necessitavem un permis especial per accedir a la zona del Tibet i per aquells dies totes les entrades estaven tancades per al govern fins al dia 23, aixo representava passar-nos totes les vacances a una ciutat grisa anomenada Chengdu. Aixi que davant la desesperacio i el tomorrow, tomorrow, i recorrer tota la ciutat esgotant totes les possibilitats. Ens van comentar que anessim al Parc del Poble a prendre un te en una taula a prop de la barana del llac. Que un cop alla esperessim l'arribada d'un xines que a la ronyonera portes penjada una petita medalla del Dalai Lama. I aixi va ser, efectivament es va presentar un tal Sr. Lee que molt amablement ens va oferir els seus serveis entre ells els de la opera que ja us vam explicar.
Ens vam posar com a limit perque ens fessin el permis el dimecres i en veure que l'agencia ens digue tomorrow, tomorrow, vam trucar-lo. A partir d'aqui va comencar la pelicula. WELLCOME TO THE CHINESE MAFIA. Ens va citar a les 20:30 a l'entrada principal del parc del poble. Tot a les fosques. Ens va portar per un cami fins a arribar a una caseta que hi havia un paio amb un ordenador pel qual accedia al programa informatic del trens de Xina. Aixi que va expedir-nos quatre bitllets previo pago de honoraris, ja ens enteneu. Fins aqui tot be, encara que flipant mandonguilles i una mica escagarrinats. Per que la segona part encara havia de passar, haviem d'aconseguir passar els controls per accedir a l'estacio. El dia abans vam anar a controlar la situacio, si hi havia molta vigilancia policial o no. I es clar el primer que ens varem trobar un cartell com el quadre de les Menines de gran que deia: ES NECESSARI UN PERMIS ESPECIAL PER ACCEDIR AL TIBET. Joder!
L'endema vam anar a l'estacio, vam quedar amb els canadencs i amb el Mr. Lee que ens va fer passar per un acces especial (VIP) amb menys control per accedir a l'andana i al tren. Alla ens vam acomiadar del Mr. Lee i a creuar els dits, que no ens demanessin res ni ens enviessin enrera. El patiment no es va acabar fins que no vam tocar terra a l'Estacio de Lhasa i ningu ens va dir res. Aixo es tot. Mes detalls a la tornada.

Meeees fotos!! (aquestes si que no us les podeu perdre)

Doncs si, macos i maques, ja tenim mes fotos i aquestes si que no us les podeu perdre, caureu de cul segur! Ja sabeu aneu a baix de tot a Espais dels Alberts. Fotografies i moments especials i l'album es Everest Base Camp. Aquesta vegada regalem "Targetas Regalo" de El Corte Ingles ates que hi ha 167 fotos!!! (es nota que podem remenar els ordinadors fins a cansar-nos, ara!) Apa, anims!

L'Al al Camp Base de l'Everest!!!

Kathmandu ufff!

Holaaaaaaa a tothom!!! per fi ja som a Kathmandu, Nepal. Avui hem arribat despres de passar la frontera per terra del Tibet al Nepal. Primer de tot, fins avui no hem pogut llegir molts dels vostres comentaris ja que a Xina ens bloquejaven la pagina. Estem molt contents, gracies Tito, Laia, Imma, Javi, Marta i com sempre.......la super Carme.
Segonament no us podeu imaginar com de dificil ha estat mantenir aquest blog, ja que a molts cibers teniem l'amo del ciber enganxat a l'esquena controlant tot el que feiem fins que ens cansavem i fotiem el camp amargats. Xina es aixi. Es per aixo que ahir vam ser tant escuets i algu diria que eixuts. La travessa amb 4X4 ens va deixar les cervicals destrossades i vam poder observar com es contrueix una carretera en els ultims 100 km. ara entenem l'expressio: Aixo es feina de Xinos!!! Treball molt dur i tot a pic i pala ni una maquina. La gent, tant homes com dones com nens, carregant rocs a pes per carregar-los a un camio...joder..quina passada!!!!
Doncs be, hem arribat avui, la primera imressio de Katmandhu: un caos. La segona: molts turistes (es nota que aqui lavida val quatre duros). Estem encara en estat de xoc ja Ara be precios, els saris de les dones, les olors d'encenns i de menjar amb especies. Ens hem allotjat provisionalment en un hotelet del centre del barri de Thamel, fet i pensat pels turistes, i es que hem arribat a les 14 h i tots els hotels ens deien full, full. Collons ja ens hem acollonit i els primer que ens ha dit si alla ens hem quedat. Un tercer pis, les terrasses aqui son els restaurants la veritat es que es molt bonic. De tota manera no ens podem adormir a la palla i hem de comprar un bitllet d'avio per Delhi, que per cert tambe estan tots plens i no sabem si podrem tornar...jajaaj. I es que aqui es temporada alta, hem canviat l'anorac per la samarreta de maniga curta. Hem endarredit 2 i 1/4 el rellotge. Raros, no? La nostra impressio a l'entrar al pais per la frontera ha estat xocant, el merder que es forma de camions, gent caminant, cotxes per una carretereta que a Catalunya seria una pista forestal mal acabada...jaja ja sabeu tres cotxes en tres direccions per una amplada de 2.5 metres de carretera, com s'ho fan?
Be doncs, fins dema si deu vol que ara si que podrem estar ben connectats...i ara si que si ens permeteu desfogar-nos: FREDDOM FOR TIBEEEEEEEET!!!!! que pobrets s'ho mereixen i molt!!!

Camp Base de l'Everest o alla on Nostru Senyor va perdre l'espardenya

Hola, hola, hola, holaaaaaaaaaa ja som aqui!!
Perdoneu per tenir-vos abandonats durant quatre dies pero la veritat es que d'abandonats hi hem estat fins i tot nosaltres. Una aventureta de les que no s'obliden..hem dormit en llocs on no hi havia ni aigua, ni llum i un forat per fer el que ja sabeu aixi doncs, es clar molt menys....internet!!
Be ens situarem som a Nyalam que es el pas frontarer cap al Nepal, avui hem acabat la ruta que ens ha portat per paisatges meravellosos i molt salvatges, i seria molt dificil descriure'ls ja que seran de segur inoblidables.
La imatge mes inovidable es clar, la de l'Everest, encara ara tenim la pell com una patata Lays ondulada. El temps una pasada, ni un nuvol, ens hem trobat de conya i aixo que hem estat a 5200 metres d'alcada i hem estat amb molta gent que es trobava fatal. Anecdotes moltissimes, rodes punxades, bateries gastades, una pobre tibetana d'aquestes que para el cotxe i apareixen de no saps on i que et demana una aspirina, es clar la vam atiborrar de ibuprofe 600 i la tia mes contenta que unes pasques ja que ha de fer molts quilometres per arribar a l'hospital.
Amb nosaltres, la expedicio ha vingut un guia tibeta, Naulong, molt bon tio, i novato en aquesta feina, aquest pobre ens el van encolomar el dia abans de sortir perque aqui les normes i lleis canvien com el vent i per fer la ruta necesitavem viatjar amb guia. De controls policials a cada quatre passes.
En fi, dema ja entrem aNepal, hem de passar tots els controls d'aduana i alla esperem veure el blog sense cap tipus de ..... Tenim unes sis hores de pista sembla ser que molt verda i maca pero tambe amb controls maoistes. Fins ben aviat.

I mes fotos!!

Ara si, ja hem penjat mes fotos, per veure-les anem a baix de la pagina cliqueu a Espai dels Alberts i l'album es Lasa II. Esperem que us agradin! Donem punts del Carrefour qui vegi les 64!

Ballant al Parc del Poble (Chengdu)

Som flexibles o com canviar de plans cada cinc minuts!

Bones a tothom! Primerament dir-vos que no podem accedir al blog i no podem llegir els vostres comentaris ja que no sabem perque pero esta bloquejat....ohhhhh! De tota manera podem continuar postejant les nostres croniques aixi que: no passa res.
Hem canviat de plans. Finalment farem la ruta de la Carretera de l'Amistat fins a Nepal. El fet ha estat que els canadencs amb els quals hem connectat molt be, ens van fer la proposta d'anar els quatre i fer la ruta. Ells s'adapten a nosaltres ja que avancen els seus plans i nosaltres en el fet que no podrem gaudir gaire de Nepal pero hem pensat que ja ho farem un altre any amb mes temps i calma.
Aixi doncs, marxem dema dia 25 de Lasa amb un 4X4 direccio Nepal, arribarem el dia 29 a Katmandu. La novetat es que anirem al Camp Base de l'Everest situat a 5200 metres i dormirem en el Monestir Rongpo situat a la mateixa alcada. Nosaltres hem llogat el 4X4 i el conductor, pero els llocs on volem anar i dormir els escollim nosaltres, en total farem 960 km en 5 dies per una carretera que mes aixo es una pista forestal. Esperem poder continuar amb contacte amb vosaltres.
Ahir vam anar a un Monestir anomenat Deprung, que en la seva epoca daurada havia acollit fins a 6000 monjos, en l'actualitat uns 600, i es que aqui els monestirs perque ho entengueu son com petits pobles encerclats plens de capelles i capelletes. Doncs be, vam agafar el bus 302 fins alla i una vegada alla ens sortiren un parell de polis de paisa amb un angles de Harward que en prohibiren l'entrada. El Monestir esta tancat i controlat per la poli. Ens sembla que alla hi ha problemes serios amb tot el que esta passant.
Aixi que...canvi de plans altra vegada. Vam anar a fer un treking de 4 hores a fi de visitar tota una serie de monestirs que nomes s'hi accedeix caminant. Precios. Ara be tot pujada i rebufant com condemnats cada dues passes i es que senyors l'alcada es nota de debo. va ser una experiencia preciosa. Vam veure estupes, monestirs on nomes hi ha dos monjos i d'aborrits no et seixen marxar i que t'ofereixen te de yak que es per vomitar directament, pero es clar, no pots pas dir que no perque no esta ben vist i apa, sant hilari, sant hilari fill de.... qui no se l'acabi. L'Al se'l va veure tot de cop sense respirar i es clar aixo va voler dir: vols caldo? doncs dues tasses. I se'n va veure una altre tassa. En acabat va fumar-se tres habanos seguits per treure's el mal gust de boca de yak. Em sembla que avui encara li repeteix.
Despres de tota la caminada aquesta nit passada ens hem fos amb el matalas i aixo que no n'hi ha..es dur. Em dormit com mai. Avui dia de tranquilitat i bons aliments, en definitiva, estem de vacances, no? Aquesta nit pensem anar a veure el potala de nit tot iluminat.

Ja tenim mes fotos!!! (2)

Ja sabeu com mirar-les, l'album es Lasa II

Debats al Monestir de Sera.

Lasa. Part II

Hola a tots i totes!! Ja heu creat el Club de Fans de A&A? Us recordo que heu de votar un president o presidenta...jajaja.
Be, anem al gra. Primer de tot, i aixo va per totes les patidores que seguixen aquest blog, ESTEM BE, sabem i vosaltres tambe que actualment hi ha tensions aqui a causa del president dels USA a l'entregar una punyetera medall a qui ja sabem. De fet es nota al carrer, controls policials, i molt merder, pero a nosaltres no ens afecta pas per res.
Quan als plans del viatge, hem decidit qudar-nos mes dies aqui (no viure-hi perque no tenim papers..jaja) i deixar el viatge per la Carretera de l'Amistat fins a Nepal per una altra ocasio. La veritat es que ahir vam anar a un meeting d'una noia que havia penjat un anunci, aqui la gent s'orgnitza amb grups per anar a Nepal aixi comparteixen despeses de Jeep i conductor. En veure el planter ens van caure els ous a terra: una americana nerviosa, un frances mes nervios encara i un rus que no sabia que volia i no callava mai. Aixi de dret vam anar a Air China i ens hem comprat uns billets la mar de monos que ens portaran directes a Katmandu en una horeta. Avantatges: veurem l'Everest des de l'avio, i podrem dedicar mes dies a Lasa i els voltants. Per dema teniem anar a un llac anomenat Tsa-mgo, pero la carretera estava tallada per la neu, i es que a les nits fot un fred que pela, ahir vam demanar a la recepcio que augmentessin la calefaccio, o la calor i la recepcionista tibetana amb un somriure que ens ensenyava la dent d'or ens va donar un parell de mantes, apa, apanyat! Aixo que dormim amb el pijama, tres mantes i els mitjons. Per cert una mencio especial a la tieta Pilar, que gracies a les seves capsetes de llumins que arreplegaba pels hotels quant ella i va estar estem anant a uns hotels de puta mare i ben be de preu. Thank you.
Avui hem anat a visitar el Potala, la residencia del D... L... abans que el fotessin fora. Impressionant. Hem pujat escales per tot arreu i us asseguro que son ben dretes i malfotudes, ens ha encantat. I veure els peregrins amb tota la seva devocio posa la pell de gallina. A la tarda hem anat al Monestir de Sera, que es una escola de monjos, enorme, temples i capelles per tot arreu i.....mes escales. D'alla son famoses els debats i les dicussions que es tenen entre els monjos. En fi, aixo es tot fins ara, dema una miqueta mes. Tashi delek!

Ja tenim fotos!!!!

Si voleu veure algunes fotos aneu a baix de tot a Espai dels Alberts a l'album Lasa.
Moltes estan del reves...ho sentim!!

Per fi el sostre del mon, Lhasa (T...)!!!

Salutacions tots/es les fans que ens esteu seguint i que us hem deixat una mica arraconadets aquests dies...
JA SOM A LHASA!!!!!!!! Semblava que mai arribaria aquest dia pero per fi ha arribat i es que el periple que hem passat per arribar-hi... en fi, algun dia us ho explicarem.
El viatge amb tren ha anat be, hem estat a primera classe aixi que prohibit queixar-se, els llits tovets, musica ambiental, televisio i lavabo forca net. Aixo si l'espai reduit com si estiguessis en un avio.
Hem fet molta vida social amb els dos canadencs ja que a les hores dels apats anavem al vago restaurant a jalar..hem arribat a 5200 metres d 'altura amb el tren, una passada. Els paisatges que hem atravessat dubto que els oblidem mai.
Una vegada arribats a Lasa, hem tret la roba d'abric i ens ho hem agafat tot amb foca calma i es que l'alcada es nota. Ahir, per exemple obriem el pot de xampu, el tub de pasta dents...i tot sortia com si fos cava. Ja us podeu imaginar com deu estar el nostre cervell... Pero ens trobem be, molt be. El secret anar xino-xano.
Avui hem anat al Palau de Jokang i hem quedat bocabadats...es un centre de pelegrinatge on hi van a parar pelegrins de totes bandes i resen i donen voltes al temple i es tiren pel terra en forma de genuflexio. Una experienca que amb paraules costa d'explicar i es que es un lloc molt espiritual que t'arriba fins a lo mes fons. Bueno prou.
En principi aqui passarem uns dies i ja us anirem explicant mes batalletes.

Bye,bye Chengdu tururu!

Ara mateix venim del super, uns quants cacauets, snacks i aigua, ens espera un llarg viatge en tren i ves a saber que ens donaran, segurament uns noodles (espaguetis) ben caldosos amb tota mena d'herbes rares. Aixi que hem pensat de proveir-nos de unes bones madalenes o lo que mes s'assemblava aixo per un cas de crisi gastronomica.
Fins i tot ja ens sap greu marxarde Chengdu, ja ens familiaritzat amb el barri que fins i tot la del quiosc ens saluda cada mati amb un somriure del tot manga. Els del super ja ens han dit si en volem fer la targeta client de tant vistos que ens tenen i la del resturant ja ens diu "you come so often here" (veniu molt sovint aqui) Aixi que ja veureu aixo si que ha estat una immersio brutal en la vida quotidiana xinesa.
Ahir vam passar una vetllada d'allo mes agradable amb el Xavi i la Meritxell (la parella de Manresa que tambe esta tirada per aqui Chengdu esperant anar al T...) Varem fer un sopar i unes Tsingtao (birres) que per cert Xavi si llegeixes aixo et debem una cerveseta, encara que em sembla que t'hauras de conformar amb una estrella al Passeig Pere III de Manresa. Que tingueu molta sort. Ens agradat molt coneixer-vos i passar una bona estona rient ens moments de desesperacio.
Esperem arribar a Lhasa (T....), el proper dia 20 sobre les 20:00 mes o menys, aixo vol dir que no podrem connectar-nos ni explicar-vos les batalletes. No patiu que estarem be. See you on Lasa. Petons per a tots.

"Quien la sigue la consigue" o com l'esperanca es lo ultim que es perd!

Hola a tothom, son les 18:15 a Chengdu (Xina) i fa un mal temps de collons: PLOU, encara que no fa fred! Sembla extrany com una ciutat que viu amb nuvol permanent pugui caure aigua d'aquesta manera.
Les noves noticies que tenim per a tots/es es que per fi anem cap al Tibet dema dia 18. Al final i anem amb tren, es la unica alternativa que se'ns oferia, estarem 48 hores dalt del tren, aixo si, amb "soft sleeper" (llit tou) i en una cabina de 4 amb la parella de canadencs. Realment es la unica opcio que teniem i l'hem d'aprofitar, encara que aixo vol dir que hem de modificar els nostres plans de viatge a no ser que ens agafessim unes vacances sense data final, i ara per ara, que sapiguem no ens ha tocat la primitiva.
Segurament que aprofunditzarem be la zona del ti... i deixarem la India per altres ocasions. L'Al1 comenca aestar fart de xinesos i tota la burocracia rara que tenen. Un pais ben especial, la veritat.
Ahir, despres d'un dia ben cansat d'anar un lloc a l'altre, ens varem permetre un luxe: quan tornavem cap a l'hotel varem veure un lloc on hi feien massatges i l'Al2 li va faltar temps per entrar-hi. Durant una hora llarga va estar estirat a una camilla on li van repassar cada muscul del seu cos, des de les orelles fins el dit petit del peu. Tot aixo mentre et feien petar els ossos del cos. Zas cap cap aqui, zas! cap cap alla. El luxe carissim: 40 yuan (=4 euros) els dos. Jajajja.
I sorpresa.....sabeu qui vem coneixer ahir? Doncs a una parella de Manresa, ahhhh!!! La catalunya central esta per tot el mon. Mira que parlaven un catala ben de Manresa eh?
Tots son casualitats.
Esperem que tots estigueu molt be i ja anem llegint els vostres missatges que ens agraden molt i donen molt d'anim. Gracies. Per cert, no us pengem fotos ni videos perque no hi ha manera de aconseguir-ho amb la tecnologia d'aqui, que consti que les ganes hi son hi ho intentem.

Chengdu forever and ever!!!!

Hola i salutacions per tots i totes!!

Primer de tot hem d'agrair a una nebodeta adoptiva que tenim a Figueres perque ha fet possible que veiessim els vostres missatges en aquest Blog. Moltes gracies Ares!!! I es que recordeu una foto que hi havia al principi d'uns nois amb una pancarta demanant la llibertat d'un territori??? Donc aquesta foto feia que el nostre blog estigues censurat i bloquejat en aquest pais. Gracies Ares de veritat.

Bueno, al tema: estem encara a Chengdu. La situacio es aquesta: el punyetero partit .... (quan veieu aquests puntets son paraules suceptibles a la censura, aixi que imaginacio nanos!) d'aquest pais esta reunit a Beijing la capital, en forma de congres i aixo ha fet que tanquesssin les portes al Tibet per als estrangers, som molts els que estem aqui putejats i desesperats. Diuen en els llocs on tramiten els permisos "tomorrow, tomorrow" i encara esperem.

Aixi que davant la desesperacio em decidit relaxar-nos i agrpar-nos a un tour de un dia per anar a veure els ossos panda, un centre de recuperacio mundial. Fa poc n'hi van regalar dos a la reina Sofia. Sabieu que les quan neixen son de les mes petites en relacio al tamay que tenen d'adults?
Sabieu que dormen un 45% de la seva vida (vaya vida! jaja) son molt curiosos, i bonics.Hem disfrutat entre una multitud de guiris d'arreu del mon i evidentment de xinesos. Hem sortit a un clauer amb un mini pelux d'os panda penjat a la cremallera de la motxilla, jaja.

Alla hem conegut una Singapurenya que s'havia quedat tirada en un tour cap al Lhasa i que s'havia de fer sola. De totes volia que anessim amb ella, que ens sortiria be de preu pero el problema ha estat com sempre permis. La tia parlava espanyol, aqui dius d'on etsi la gent sembla que es canvii el disc dur i activi el traductor.

Avui a les 17:00 hores ens diuen el que del permis, pero per si de cas ja estem mirant bitllets d'avio per anar directes a Katmandu per si les mosques.

Res mes per la resta estem la mar de be, seguirem amb contacte.

Ni hao ma?

Holaaaaaaa!!!!

Ja estem del tot situats. Chengdu es una ciutat com tantes d'altres, amb molt de bullici i forca caos. Ens hem instalat en un hotel autenticament xines que esta molt i molt be. Aqui com tots arreu els guiris van a parar als mateixos llocs i la veritat es que els preus son una mica abusius en relaci'o a la qualitat-preu. Pel mateix preu estem de conya en un hotel gairebe luxos en comparacio a molts altres que hem estat. Ara be, l'esmorzar, tambe es xines. Ous durs, tomaquets xerri i arros ...i amenitzat amb "guindilles". El mati ja el comencem amb picant. I es que a la provincia de Sichuan la cuina tipica es realment picant.

Ja tenim els plans fets per anar al Tibet. Es molt mes dificil del que ens pensavem. La questio es que el xinos tenen la regio del Tibet bloquejada, i has de fer el que realment ells volen. Total que ja hem preparat el "tour" per Lhasa i voltants. Finalment no agafem el tren ja que ens han passat tres dies a Chengdu i ens comenten que el trajecte de Lhasa a Katmandu son com a minim 6 dies. Ahhhh! per tant no podem anar apretats. No podriem tenir 5 mesos per viatjar com aquesta parella canadenca? Tambe s'han apuntat al que nosaltres volem fer. Segurament volarem amb ells a Lhasa. Interessa fer un grupet per omplir el 4X4 i sigui mes economic i la veritat es que ells son una parella candidata, jaja!

Ahir a la tarda vam anar al Parc del Poble i vam flipar per un tubo, jo l'Albert2 vaig ballar amb una xina que ens va omplir de fotos encantada amb els guiris. Despres vam anar a un salo de te davant un llac on es tipic que et netegin les orelles i es clar nosaltres ens els vam treure de sobre. Alla vam coneixer un tal Sr. Lee que es dedica a fer de guia freelance, un bon paio, i vam quadar que avui anirim a la opera amb ell on ens explicaria tot de que va i podriem anar al backstage i veure com es maquillen els artistes. Estarem situats en un lloc privilegiat. Preu de la sortida: 10 euros els dos. Inclou: trajecte amb taxi de l'hotel a la opera anada i tornada, entrades i explicacions pertinents i guia es clar, una ganga, oi? Tant de bo a Catalunya fossin tant barats...

Be, reis i reines anem a confirmar el vol cap a Lahasa i a prendre'ns unes "pastis" contra el mal d'altura que ara si que estem acollonidos a que ens rebenti el cervell, potser no, igual anem col.locats tot el dia. Fins dema!

Ja hem arribat!!!

Despres d'estar volant unes quantes hores al final Chengdu seguint com totes les grans ciutats xineses tenim un nuvol sobre el cap. S'ha acabat veure el sol per uns dies.

Primer de tot dirvos que estem be, que ens trobem be i que tot MOOLT BE (aixo va per les patidores) Estem intentant mirar per anar al Tibet i esta siguent una autentica odisea. Primer et diuen que no, despres potser, i al final encara estem esperant i tot i aixo segons diuen qu hi ha un congres del Partit a Lhasa i fins la setmana vinent han tancat l'aixeta de permisos. (Ja m'explicaran que collons hi fan alla)

Hem conegut a una parella de canadencs que segurament mirarem de fer un grup de 4 per poder accedir al Tibet. Aixo es molt complicat i ens tenim que adaptar als Xinos, ja que tenen la paella pel manec (aixo ja ho sap la Merce com va...i com son els xinos, oi Merce).

Hem una ruta conjunta amb aquests canadencs que son molt simpatics, i el millor es que l'Al podra parlar ja que la noia parla espanol.

Be, aixo es tot el primer dia, ja us tindrem informats, si funciona perque el blog sembla bloquejat!

Molts petons a tots.

Free Damm

Ja marxeeeemm! Estem igual de contents que el de l'anunci!

Lhasa - City of Chenresig (2)

Avui n'he trobat un de Lhasa per fer encara més boca...Ai quines ganes!

Kathmandu, Nepal

Aquest és un vídeo que he trobat per anar fent bocaaaa!

La ruta que ens espera

Sortim el dia 12/10/07, dia de la Pilarica, direcció a Chengdu, Xina, una ciutat que tots dos ja vam estar l'any passat encara que fos de passada, des d'on prepararem la pujada a la capítal del Tíbet, Lhasa. La intenció és d'anar-hi amb tren...ja ho veurem, són 44 hores de tren, algú s'apunta?

Després estarem uns dies a Lhasa i tot seguit farem cap a Kathmandú, la capital del Nepal per la "carretera de l'amistat", uns 960 km amb 4x4 visitant diferents poblets.

Finalment acabarem uns dies a Delhi, Índia, per acabar tornant cap a Girona.

Dies abans de sortir cap al Tíbet i Nepal...