Bones a tothom! Primerament dir-vos que no podem accedir al blog i no podem llegir els vostres comentaris ja que no sabem perque pero esta bloquejat....ohhhhh! De tota manera podem continuar postejant les nostres croniques aixi que: no passa res.
Hem canviat de plans. Finalment farem la ruta de la Carretera de l'Amistat fins a Nepal. El fet ha estat que els canadencs amb els quals hem connectat molt be, ens van fer la proposta d'anar els quatre i fer la ruta. Ells s'adapten a nosaltres ja que avancen els seus plans i nosaltres en el fet que no podrem gaudir gaire de Nepal pero hem pensat que ja ho farem un altre any amb mes temps i calma.
Aixi doncs, marxem dema dia 25 de Lasa amb un 4X4 direccio Nepal, arribarem el dia 29 a Katmandu. La novetat es que anirem al Camp Base de l'Everest situat a 5200 metres i dormirem en el Monestir Rongpo situat a la mateixa alcada. Nosaltres hem llogat el 4X4 i el conductor, pero els llocs on volem anar i dormir els escollim nosaltres, en total farem 960 km en 5 dies per una carretera que mes aixo es una pista forestal. Esperem poder continuar amb contacte amb vosaltres.
Ahir vam anar a un Monestir anomenat Deprung, que en la seva epoca daurada havia acollit fins a 6000 monjos, en l'actualitat uns 600, i es que aqui els monestirs perque ho entengueu son com petits pobles encerclats plens de capelles i capelletes. Doncs be, vam agafar el bus 302 fins alla i una vegada alla ens sortiren un parell de polis de paisa amb un angles de Harward que en prohibiren l'entrada. El Monestir esta tancat i controlat per la poli. Ens sembla que alla hi ha problemes serios amb tot el que esta passant.
Aixi que...canvi de plans altra vegada. Vam anar a fer un treking de 4 hores a fi de visitar tota una serie de monestirs que nomes s'hi accedeix caminant. Precios. Ara be tot pujada i rebufant com condemnats cada dues passes i es que senyors l'alcada es nota de debo. va ser una experiencia preciosa. Vam veure estupes, monestirs on nomes hi ha dos monjos i d'aborrits no et seixen marxar i que t'ofereixen te de yak que es per vomitar directament, pero es clar, no pots pas dir que no perque no esta ben vist i apa, sant hilari, sant hilari fill de.... qui no se l'acabi. L'Al se'l va veure tot de cop sense respirar i es clar aixo va voler dir: vols caldo? doncs dues tasses. I se'n va veure una altre tassa. En acabat va fumar-se tres habanos seguits per treure's el mal gust de boca de yak. Em sembla que avui encara li repeteix.
Despres de tota la caminada aquesta nit passada ens hem fos amb el matalas i aixo que no n'hi ha..es dur. Em dormit com mai. Avui dia de tranquilitat i bons aliments, en definitiva, estem de vacances, no? Aquesta nit pensem anar a veure el potala de nit tot iluminat.
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Apa, nois, que ja queda menys!!! aprofiteu molt bé els dies que us queden.
A veure si podeu donar notícies que sempre son benvingudes (sobretot pels que llegim el blog que esperem trobar alguna cosa nova).
Mooooolts petons.
Publica un comentari a l'entrada