.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
diumenge, 28 d’octubre del 2007
Camp Base de l'Everest o alla on Nostru Senyor va perdre l'espardenya
Perdoneu per tenir-vos abandonats durant quatre dies pero la veritat es que d'abandonats hi hem estat fins i tot nosaltres. Una aventureta de les que no s'obliden..hem dormit en llocs on no hi havia ni aigua, ni llum i un forat per fer el que ja sabeu aixi doncs, es clar molt menys....internet!!
Be ens situarem som a Nyalam que es el pas frontarer cap al Nepal, avui hem acabat la ruta que ens ha portat per paisatges meravellosos i molt salvatges, i seria molt dificil descriure'ls ja que seran de segur inoblidables.
La imatge mes inovidable es clar, la de l'Everest, encara ara tenim la pell com una patata Lays ondulada. El temps una pasada, ni un nuvol, ens hem trobat de conya i aixo que hem estat a 5200 metres d'alcada i hem estat amb molta gent que es trobava fatal. Anecdotes moltissimes, rodes punxades, bateries gastades, una pobre tibetana d'aquestes que para el cotxe i apareixen de no saps on i que et demana una aspirina, es clar la vam atiborrar de ibuprofe 600 i la tia mes contenta que unes pasques ja que ha de fer molts quilometres per arribar a l'hospital.
Amb nosaltres, la expedicio ha vingut un guia tibeta, Naulong, molt bon tio, i novato en aquesta feina, aquest pobre ens el van encolomar el dia abans de sortir perque aqui les normes i lleis canvien com el vent i per fer la ruta necesitavem viatjar amb guia. De controls policials a cada quatre passes.
En fi, dema ja entrem aNepal, hem de passar tots els controls d'aduana i alla esperem veure el blog sense cap tipus de ..... Tenim unes sis hores de pista sembla ser que molt verda i maca pero tambe amb controls maoistes. Fins ben aviat.
1 comentari:
No dubto pas que sigui inolvidable i que els paisatges siguin meravellosos, però això d'haver de dormir en llocs on no hi havia aigua, ni llum, i a sobre, haver de fer les necessitas fisiològiques en un forat, no sé, no sé, ufffff, quina cosa!!!.
El més important és que esteu bé. De tota manera ja m'havia dit la mama que has parlat avui amb ella. Perfecte, perquè així s'ha quedat més tranqui, tot i que jo li vaig llegint les notis a diari.
Apa doncs, una abraçada, i penjeu més fotos, please!!!.
Publica un comentari a l'entrada