.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
dimecres, 17 d’octubre del 2007
"Quien la sigue la consigue" o com l'esperanca es lo ultim que es perd!
Les noves noticies que tenim per a tots/es es que per fi anem cap al Tibet dema dia 18. Al final i anem amb tren, es la unica alternativa que se'ns oferia, estarem 48 hores dalt del tren, aixo si, amb "soft sleeper" (llit tou) i en una cabina de 4 amb la parella de canadencs. Realment es la unica opcio que teniem i l'hem d'aprofitar, encara que aixo vol dir que hem de modificar els nostres plans de viatge a no ser que ens agafessim unes vacances sense data final, i ara per ara, que sapiguem no ens ha tocat la primitiva.
Segurament que aprofunditzarem be la zona del ti... i deixarem la India per altres ocasions. L'Al1 comenca aestar fart de xinesos i tota la burocracia rara que tenen. Un pais ben especial, la veritat.
Ahir, despres d'un dia ben cansat d'anar un lloc a l'altre, ens varem permetre un luxe: quan tornavem cap a l'hotel varem veure un lloc on hi feien massatges i l'Al2 li va faltar temps per entrar-hi. Durant una hora llarga va estar estirat a una camilla on li van repassar cada muscul del seu cos, des de les orelles fins el dit petit del peu. Tot aixo mentre et feien petar els ossos del cos. Zas cap cap aqui, zas! cap cap alla. El luxe carissim: 40 yuan (=4 euros) els dos. Jajajja.
I sorpresa.....sabeu qui vem coneixer ahir? Doncs a una parella de Manresa, ahhhh!!! La catalunya central esta per tot el mon. Mira que parlaven un catala ben de Manresa eh?
Tots son casualitats.
Esperem que tots estigueu molt be i ja anem llegint els vostres missatges que ens agraden molt i donen molt d'anim. Gracies. Per cert, no us pengem fotos ni videos perque no hi ha manera de aconseguir-ho amb la tecnologia d'aqui, que consti que les ganes hi son hi ho intentem.
5 comentaris:
ja et vaig dir que a tu t'el donaven per pesat!!!! apa que no et conec, els deus haver matxacat fin que han dit li donem a veure si ens els traiem de sobre. jajajaja
Aqui avui dia 17 també plou i com sempre a l'hora de sortir de la feina, tic xopa fins al ......, que aqui no es poden dir tacos.
bé feu una passada de campanes per mi en algun temple budista. un petonàs.
trini.
Hola guapos!!!!.
"Qui la segueix, ´l'aconsegueix", (carai que malament sona en català) què hareu fet per tal d'aconseguir-ho? serà el què diu la Trini??? potser sí, però en tot cas, ja teniu el què volíeu.
Per aqui tot bé.
Petons i ànims!!!!
Carme
eiiiii! som la parella de manresa!!!!! nosaltres en teoria en acabe de confrmar qe dema marxem! ... ja us ho explicarem... ens veiem al Tibet!!!! (o no...)
TRINI.Doncs si es veritat,som uns pesats i em donat el conyas tot el que hem pogut i mes...
CARME. L'esmentat a dalt. Pero ja et donarem un dia el conyas els dos a la vegada i ja sabras el que es.
XAVI I MERITXELL. Una abracada i ens veiem per alla dalt a la muntanya (que no podem dir el nom..jeje)
Bon viatge! Que disfruteu de les vistes! Petons, Marta
Publica un comentari a l'entrada