Dedicat a tots els que esdiguin patidors de cognom i que segueixen aquest blog.
Ara que som a Nepal i hem canviat de pais i que estem fora de la jurisdiccio d'un pais anomenat Xina. Us explicarem les mil i una peripecies que vam passar per arribar a Lhasa. Com tots sabeu necessitavem un permis especial per accedir a la zona del Tibet i per aquells dies totes les entrades estaven tancades per al govern fins al dia 23, aixo representava passar-nos totes les vacances a una ciutat grisa anomenada Chengdu. Aixi que davant la desesperacio i el tomorrow, tomorrow, i recorrer tota la ciutat esgotant totes les possibilitats. Ens van comentar que anessim al Parc del Poble a prendre un te en una taula a prop de la barana del llac. Que un cop alla esperessim l'arribada d'un xines que a la ronyonera portes penjada una petita medalla del Dalai Lama. I aixi va ser, efectivament es va presentar un tal Sr. Lee que molt amablement ens va oferir els seus serveis entre ells els de la opera que ja us vam explicar.
Ens vam posar com a limit perque ens fessin el permis el dimecres i en veure que l'agencia ens digue tomorrow, tomorrow, vam trucar-lo. A partir d'aqui va comencar la pelicula. WELLCOME TO THE CHINESE MAFIA. Ens va citar a les 20:30 a l'entrada principal del parc del poble. Tot a les fosques. Ens va portar per un cami fins a arribar a una caseta que hi havia un paio amb un ordenador pel qual accedia al programa informatic del trens de Xina. Aixi que va expedir-nos quatre bitllets previo pago de honoraris, ja ens enteneu. Fins aqui tot be, encara que flipant mandonguilles i una mica escagarrinats. Per que la segona part encara havia de passar, haviem d'aconseguir passar els controls per accedir a l'estacio. El dia abans vam anar a controlar la situacio, si hi havia molta vigilancia policial o no. I es clar el primer que ens varem trobar un cartell com el quadre de les Menines de gran que deia: ES NECESSARI UN PERMIS ESPECIAL PER ACCEDIR AL TIBET. Joder!
L'endema vam anar a l'estacio, vam quedar amb els canadencs i amb el Mr. Lee que ens va fer passar per un acces especial (VIP) amb menys control per accedir a l'andana i al tren. Alla ens vam acomiadar del Mr. Lee i a creuar els dits, que no ens demanessin res ni ens enviessin enrera. El patiment no es va acabar fins que no vam tocar terra a l'Estacio de Lhasa i ningu ens va dir res. Aixo es tot. Mes detalls a la tornada.
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
5 comentaris:
OOOOOsssti, de debó que "quien la sigue la consigue"però us vareu arriscar un "colló" bé, no, una mica més....
En fi, en què us queda de viatge, porteu-vos bé, què en aquest país no "se andan con chiquitas".
Aquest episodi no li llegeixo a la mama.
Apa, doncs, a seguir amb el viatge que encara us resten uns dies.
petonets
Demà em miraré les fotos perquè avui ja estic feta caldo.
CARME. Aixo mateix, aquest capitol no cal que li llegeixis a la mama, estalvia-li sustos, pero t'asseguro que ha estat una bona experiencia.
HOLA NENS!!!
Bé ja m'ho he llegit tot, i teniu molta tela..."vaya cague"
De les fotos només dir-vos que me les he mirades totes i la millor la 15!!!Albert estàs estupendu...
Què collons són tantes banderoles?
Acepto todo tipo de remuneraciones por no leer este capítulo!jajaja. Es brometa! Que pasada, que chanchulleros que son! Porcierto, era el hermano de Bruce? Broma mala,lo se! :( Ala, seguiu posant noticies i fotos macos!
LAIA.jajaja Ai quina gracia que segueixis... Ara mirare la 15 quina es pero pensa que en tres dies no vam tocar l'aigua, aixi que no devia ser un dels meus millors dies..jaja Ah! Les banderoles, son pregaries que posen als llocs on fa vent perque les escampi el vent per tot el mon, eh que xulo? Un petonas.
Publica un comentari a l'entrada