Despres d'estar volant unes quantes hores al final Chengdu seguint com totes les grans ciutats xineses tenim un nuvol sobre el cap. S'ha acabat veure el sol per uns dies.
Primer de tot dirvos que estem be, que ens trobem be i que tot MOOLT BE (aixo va per les patidores) Estem intentant mirar per anar al Tibet i esta siguent una autentica odisea. Primer et diuen que no, despres potser, i al final encara estem esperant i tot i aixo segons diuen qu hi ha un congres del Partit a Lhasa i fins la setmana vinent han tancat l'aixeta de permisos. (Ja m'explicaran que collons hi fan alla)
Hem conegut a una parella de canadencs que segurament mirarem de fer un grup de 4 per poder accedir al Tibet. Aixo es molt complicat i ens tenim que adaptar als Xinos, ja que tenen la paella pel manec (aixo ja ho sap la Merce com va...i com son els xinos, oi Merce).
Hem una ruta conjunta amb aquests canadencs que son molt simpatics, i el millor es que l'Al podra parlar ja que la noia parla espanol.
Be, aixo es tot el primer dia, ja us tindrem informats, si funciona perque el blog sembla bloquejat!
Molts petons a tots.
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
6 comentaris:
Anims!!!!!!!!!, que amb lo pesat que pots arribar a ser segur que us donen el visat. I no siguis manta a l'hora d'escriure que ens tens penjats al blog, cada dia miro a veure que hi has pènjat. Albert..... dilluns torno a la feina sniffffffff.
Petons,
Trini
Doncs ja era hora que diguessiu alguna cosa, tot i que imagino que aneu de cul per aconseguir anar al Tibet. Pero...dic jo... per què no podeu anar on us surti dels nassos si teniu un passaport i un visat a la ma? és com si aqui et diguessin que no pots anar a Sevilla.
En fi, que ja veiem que esteu bé i me'n alegro que hagiu trobat aquesta parella de canadencs i que, l'Al pugui parlar amb la dona, [tot i que potser jo aprofitaria per aprendre anglès] ja que en cas contrari es fa més avorrit.
Ja li he llegit les vostres notícies a la mama. Per aquí tot bé.
Petons i compte!!!!.
TRINI. No ens fa pas mandra escriure! El que passa es que aquests ordenadors son del segle passat i aquest teclat es en xines i no hi ha manera de trobar l'@. Aquestes tecles tenen mes proves d'ADN que la teva pericial de les Previes bla,bla,bla.
CARME. Necessitem una advocada ara mateix!!! Aquests xinos estan vulnerant els drets dels turistes entusiastesi de tot bitxo vivent.
A veure si m'aclaro jo el dissabte 13 vaig escriure un missatge i no sé on collons està, perquè m'he ampassat el blog de dalt a baix i no el trobo...
Respecte la ruta sinó m'he pedut encara sou a Lhasa esperant poder entrar al Tibet? Doncs compreu-vos uns trajes (allà baratos com aquí les capalines de Port Aventura)i feu-vos passar per congressistes, o també fa falta tenir els ulls axinats? Bueno us envio petons de tota la família Gómez-Escudé, a veure si els recolliu al Tibet per fí.
Laia
Hola guapos!!!
Per fi veig que us heu sortit amb la vostra encara que negociar amb els "xinos" no és cosa fàcil...
Per cert, on nàssos s'ha d'escriure??? pq tothom va penjant els comentaris en diferents llocs...en definitiva, com no podia ser menys tractant-se de la xina..un CAOS!!
Quina enveja amb el massatge....per cert, AL2, ja t'has relaxat aquesta vegada?? Suposo que no éren pas cécs...
Espero que disfruteu molt del viatge, pel que sembla, res a veure amb algún dels ja fets l'any passat, oi?
Quan arribeu, compte amb el mal d'alçada...segur que us han donat instruccions detalladíssimes del que heu de fer...jajaja..
Seguiu disfrutant i sent els ulls dels que no hi podem ser!!!
Petons i fins aviat!!!!
FAMILIA GOMEZ-ESCUDE. Molts petons i records per tots.
MERCE. Hola guapa! Com tu dius i ja els coneixes no ha estat gens facil sempre foten el que els rota i et diuen "come tommorrow". Quant als massatges, no no eren cecs, pero no et creguis, primer un i despres l'altre vigilant ronyoners, comeres i tota la indumentaria guiri de sempre...jajaja. Pero si molt mes relaxat. Molts petons!
Publica un comentari a l'entrada