.

.

Indonèsia, here we go!

Indonèsia, here we go!

Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.

Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.

Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!

diumenge, 22 d’agost del 2010

Terra de Hopi i Navajos

Bon dia a tothom! Son les 7 del mati, ens trobem a Page, i fot mitja hora que m'espero a la cua de recepcio que obren a les 7 per ser el primer que enganxi l'ordinador i aixi poder escrire-us quatre ratlles...:-).
Estem en un motelet la mar de xulo, ahir vam acabar de fer la ruta del Canyon del Colorado i vam enfilar fins al Monument Valley. Si el Gran Canyon esta be, nens, elMonument Valley....requetebe!!! Vam conduir uns 300 quilometres fins a arribar-hi, una meravella, son tot roques gegants sortints formant diferents formes d'una impressionant vista...Vam pagar el 5 dollars de rigor i ens vam endinsar per una pista forestal carregada de terra i pols en la que a cada curva i quedava algun cotxe enganxat (els dels guiris, es clar, els d'aqui van amb uns 4X4 que quan t'avancen mastegues pols durant mitja hora...) .
Aqui es on hi tambe les reserves indies (de natius per ser politicament correctes) del Hopi i Navajos, i encara que estan totalment integrats als nous temps, els pots diferenciar perfectament amb els seus rostres. Viuen en caravanes mal engeponades, enmig del nores, amb quatre caballs i una ranchera, sembla ser que perceben unes ajudes i subencions del govern per tal de poder tirar endavant i es que no ens estranya perque en aquesta terra tan arida no ti viu ni un enciam...
Ara be, tambe podriem dir que els han reduit en un lloc on Deu va perdre l'espardenya, llavors es clar es dediquen a la fabricacio de souvenirs, pararadeta al voral de la carretera i angels castilla.
Ahir l'aventureta va ser del mes emocionant i es que eren les 10 de la nit i encara no sabiem on ens estirariem, la carretera fosca i amb res a la rodona...finalment vam arribar al motelet on estem...
Avui anem cap a Bryce Canyon i Zion Canyon, ens espera una bona tiradeta...
En fi amiguets anirem a fer un bon esmorzar colesterolic i gegant com tot el d'aqui i que ens aguanti la panxa plena unes quantes hores o fins que trobem un altre lloc per el omplir el pap.
Es molt complicat penjar fotos, ja que tots els ordinadors els tenen tancats amb pany i clau i es que els serveis publics a vegades brillen per la seva ausencia, es mes dificil posar una targeta o un pendrive aqui a USA que a l'ultim poble perdut de Asia.
L'Angels i el Jaume van corrent amunt i avall i fent fotos mes que un reporter del National Geographic.
Fins dema o fins que trobem un altre ordinador per poder penjar-vos mes fotos!!!

3 comentaris:

CARME SISTER ha dit...

Aneu amb compte amb les cabelleres que, no és que tingueu massa, però.... a veure si us quedeu sense pel (excepte l'Albert1 que ja no en té)

Ara em fot perquè tot això m'ho vaig perdre i segur que està super bé.

Aqui a BCN fa moltíssima calor. Va fer uns dies bons que semblava que baixava la temperatura, però ha tornat a pujar.

Volem més fotos!!!!!!!!!!

I... pel que veig, a las Vegas, ni un dolar us va tocar,oi?.

Petons.

Anònim ha dit...

Ai, ja us vaig dir que haguessiu anat millor amb el portatil! Hi ha wifi a tot arreu. Que vagi be al Bryce Canyon. Per cert, el Zion es un National Park. Que disfruteu per terres de Utah i dels mormons!
Petooooons! M&M

LAIA ha dit...

Hola Parella 1!!!

Ja m'he posat al dia...
Perdoneu, és que després de 15 dies sense nens no m'ho atrapo, és broma poma.
La setmana pasada vam pintar, i el cap de setmana vam estar allà dalt (sense connexió), i ara he aprofitat que el Marc a fotut el camp (ha quedat)i l'Agnès ja està entrenant, i apa m'ho he llegit tot de dalt a baix. La M&M tenia raoó, vosaltes que esteu a l'última en tecnologia i allò tant petit tampoc fa nosa ni pesa tant, però bueno ja les penjareu...les fotos ...

Les pequetortugues estan bé, potser una miqueta més estresaades que a Girona(no paren de tocar-les, a ratos)però, mengen i caguen tot normal.

Bé, sembla que tot us va fenomenal, ara, poca aventurilla, no... Apa molts petons i records a la PARELLA 2.
Que guanyi la millor...

Laia