.
dijous, 22 d’octubre del 2009
Ja som a casa!!!
Si, seguidores i seguidors incondicionals, l'aventura viatgera d'aquest any s'ha acabat, avui a mig matí hem aterrat a l'aeroport de Barcelona i ens hem plantat a Girona cap al migdia, MOLTES I MOLTES GRÀCIES a tots/es per acompanyar-nos en aquest llarg viatge un any més, ara toca gaudir de l'experiència i el record que sempre queda, i afrontar la rutina amb més empenta que mai. De tot cor us agraïm la vostra companyia que per nosaltres és tan important i gratificant. Un petó ben gran i fins l'any que ve!
dimarts, 20 d’octubre del 2009
S'acaben les vacances...
Ja som a la gran capital de la India, Delhi, que encara que ja hi haviem estat anteriorment dues vegades, no haviem tingut mai temps de descobrir-la amb calma, bueno, de calma res, perque en aquesta ciutat hi pots trobar de tot menys calma!jaja
La nostra recompensa a les penuries en els autocars de la bruixa va ocorrer ahir, estavem a l'aeroport de Kathmandu, que es una esplanada asfaltada, esperant el nostre vol cap a Delhi, en una sala d'espera on hi fotia una calor asfixiant, plena de mosques i males olors d'uns serveis que hi havia a l'altra banda, fent servir la gorra de ventall, esperavem el vol que, com es habitual en aquest pais anava amb retard (concretament 1 h i mitja...) i comencant a maleir els ossos a l'aeroport, a la companyia aeria, al pais, i fins al pobre vigilant que no tenia culpa de res..passem els trenta mil controls exhaustius de rigor, i en el moment d'embarcar, veiem que ens canvien de seient...a partir d'aqui ja us ho podeu imaginar...ens van rebre a l'avio amb una copa de cava!!! Per sorpresa nostra ens havien canviat a primera classe!!! Oh, quin gust...i ja ens veieu a nosaltres, suats, amb la roba amb olor de sabor nepales (d'aquell que es fa amb l'oli de fregir...) i amb el forat al mitjo a l'alcada del dit gros, alla, asseguts, amb la cara ben alta, ben contents i satisfets...El menu de primera, que si tovalloletes refrescant calentes blanques, que les vam tornar negres. Vam emprenyar la safata tantes vegades com vam poguer, que si un cafe, que si una copeta de vi blanc, que si alguna revisteta, que si una altra copeta de vi blanc, i una altra, i una altra...jaja. La pobre em sembla que encara avui es recorda de nosaltres...li vam demanar fins i tot que en fes una foto!! Aquest ha estat el nostre regal vingut de cel.
I en arribar a Delhi...xof, la bombolla de color rosa va rebentar. 34 graus de calor dels de veritat, una polucio de cal quatre, gent per tot arreu i per totes bandes, ricshaws, bicicletes, claxons, mec, mec,...
Vam arribar a l'hotel a les 8 del vespre, que no es cap meravella pero per dues nits que hi hem d'estar, ja esta prou be. No te ni balco, ni finestra, ni molt menys vistes...jaja (tot aixo per dir que es tipus zulo farmaceutica d'olot) pero tu engeques el ventilador de sostre i...l'aire circula igualment...
Ens hem llevat a les 7, tot i que aqui ja hem canviat d'horari, comencem a saber com se senten les top models tot el dia d'una banda a l'altre del globus terraqui, que al final ja no saps a quina hora balles.
Hem visitat els 4 punts importants de la ciutat, casa de Ghandi i lloc on va morir, Fort Roig, Temple Sikj i Madar Madjir, la mezquita mes gran del mon...i despres hem anat a dinar en un restaurant d'alto copete, per anar acomiadant les vacances i per recordar melancolicament lo princeps i reis que ens haviem sentit no feia ni 24 hores. Una abracada!
La nostra recompensa a les penuries en els autocars de la bruixa va ocorrer ahir, estavem a l'aeroport de Kathmandu, que es una esplanada asfaltada, esperant el nostre vol cap a Delhi, en una sala d'espera on hi fotia una calor asfixiant, plena de mosques i males olors d'uns serveis que hi havia a l'altra banda, fent servir la gorra de ventall, esperavem el vol que, com es habitual en aquest pais anava amb retard (concretament 1 h i mitja...) i comencant a maleir els ossos a l'aeroport, a la companyia aeria, al pais, i fins al pobre vigilant que no tenia culpa de res..passem els trenta mil controls exhaustius de rigor, i en el moment d'embarcar, veiem que ens canvien de seient...a partir d'aqui ja us ho podeu imaginar...ens van rebre a l'avio amb una copa de cava!!! Per sorpresa nostra ens havien canviat a primera classe!!! Oh, quin gust...i ja ens veieu a nosaltres, suats, amb la roba amb olor de sabor nepales (d'aquell que es fa amb l'oli de fregir...) i amb el forat al mitjo a l'alcada del dit gros, alla, asseguts, amb la cara ben alta, ben contents i satisfets...El menu de primera, que si tovalloletes refrescant calentes blanques, que les vam tornar negres. Vam emprenyar la safata tantes vegades com vam poguer, que si un cafe, que si una copeta de vi blanc, que si alguna revisteta, que si una altra copeta de vi blanc, i una altra, i una altra...jaja. La pobre em sembla que encara avui es recorda de nosaltres...li vam demanar fins i tot que en fes una foto!! Aquest ha estat el nostre regal vingut de cel.
I en arribar a Delhi...xof, la bombolla de color rosa va rebentar. 34 graus de calor dels de veritat, una polucio de cal quatre, gent per tot arreu i per totes bandes, ricshaws, bicicletes, claxons, mec, mec,...
Vam arribar a l'hotel a les 8 del vespre, que no es cap meravella pero per dues nits que hi hem d'estar, ja esta prou be. No te ni balco, ni finestra, ni molt menys vistes...jaja (tot aixo per dir que es tipus zulo farmaceutica d'olot) pero tu engeques el ventilador de sostre i...l'aire circula igualment...
Ens hem llevat a les 7, tot i que aqui ja hem canviat d'horari, comencem a saber com se senten les top models tot el dia d'una banda a l'altre del globus terraqui, que al final ja no saps a quina hora balles.
Hem visitat els 4 punts importants de la ciutat, casa de Ghandi i lloc on va morir, Fort Roig, Temple Sikj i Madar Madjir, la mezquita mes gran del mon...i despres hem anat a dinar en un restaurant d'alto copete, per anar acomiadant les vacances i per recordar melancolicament lo princeps i reis que ens haviem sentit no feia ni 24 hores. Una abracada!
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Ultimes hores a Kathmandu...Nepal forever!!!
El dia d'avui l'hem passat recorrent alguns punts interessants dels voltants de la citutat, com son: Patan i Bakhtapur. Ens hem llevat ben aviat, tenint en compte que ahir vam tenir nit de marxa en un local que tocava un grup en directe de adolescents nepalesos que ho feien prou be, Jimmy Hendrix, Police, The Boss, en fi, "musica para el recuerdo de toda la vida". D'aquells locals, plens de fum, que tot quisqui fuma pipes d'aigua i que no els veus els ulls de baixades que tenen les parpelles i els graus de decibels son dificils de calcular. Nomes entrar en el local ja et demanes per descalcar-te i tirar-te pel terra rodejat de coixins color gos quan fuix i la llum ben tenue. L'Al1, va tirar de xampany america i l'Al2 es va fotre dos blue margarita de cal ample que quan sortia no trobava les seves sabates, una mica mes i surt amb unes crocs roses amb dos pins de sol...jaja. I l'Al1 no sabia com col>locar el cul a terra...jajaj.
Pero en fi tornem a la part mes cultural del post d'avui i a la vegada mes interessant, Bakhtapur ens ha agradat molt, es una ciutat petita amb en casc antic encantador on no hi ha transit i la gent viu d'una manera molt tradicional com si per ells el temps no passes, es dediquen al fer terrissa i la veritat que tothom esta implicat d'una manera ho altre en aquest negoci, des del que amotlla la terrissa, el que li dona forma al que la ven. Val a dir que com sempre les distancies en bus es converteixen en un port aventura ambulant.
Patan per contra no ha estat del tot del nostre agrat, molt mes a prop de la capital i per tant mes concorregut, ple de trafic, motos per tot arreu, bicicletes, gossos i gallines i......cabres!jajaja
Hem coincidit un any mes amb la festa del Dipawali, la festa de la lluny, precios, per els hindus es de les festes mes importants, aquest any ja hem participat activament en una processo portant una candela (de les de la vetlla pasqual...) Ha estat precios, a mes els nens canten per les cases, portant tot tipus de sonalls fets amb quatre xapes de cocacola esclafades i clavades amb un clau en una fusta. Canten una petita canco, que al principi es la mar d'enternidora pero que si no surts i els dones una monedeta aquesta canco es converteix en un taladro cerebral de la marca BOSCH, van aixecant el volum i cridant impertinentment fins que l'amo o el guiri integrat fa el gesto, molt curios. Tracta la tradicio, i la canco que si dones diners els deus te'n tornaran molts mes...esperem que sigui aixi, perque els Alberts s'han aixecat 1000 vegades, jajaj, interessant oi?
Dema ja marxem cap a la India, cap a la nostra temuda Nova Delhi, tenim el vol a les 15:00 hores pero d'hotel res de res...hem encarregat un hotel per internet pero ens ha contestat que fessim un pagament amb targeta per internet i es clar la seguretat per posar numeros de targeta en aquest pais en un ordinador d'un ciber no ens fa gens de gracia...aixi que a l'aventura que "es muy dura"!!!jajja
Proxima parada: INDIA. Ens veiem alla!
Pero en fi tornem a la part mes cultural del post d'avui i a la vegada mes interessant, Bakhtapur ens ha agradat molt, es una ciutat petita amb en casc antic encantador on no hi ha transit i la gent viu d'una manera molt tradicional com si per ells el temps no passes, es dediquen al fer terrissa i la veritat que tothom esta implicat d'una manera ho altre en aquest negoci, des del que amotlla la terrissa, el que li dona forma al que la ven. Val a dir que com sempre les distancies en bus es converteixen en un port aventura ambulant.
Patan per contra no ha estat del tot del nostre agrat, molt mes a prop de la capital i per tant mes concorregut, ple de trafic, motos per tot arreu, bicicletes, gossos i gallines i......cabres!jajaja
Hem coincidit un any mes amb la festa del Dipawali, la festa de la lluny, precios, per els hindus es de les festes mes importants, aquest any ja hem participat activament en una processo portant una candela (de les de la vetlla pasqual...) Ha estat precios, a mes els nens canten per les cases, portant tot tipus de sonalls fets amb quatre xapes de cocacola esclafades i clavades amb un clau en una fusta. Canten una petita canco, que al principi es la mar d'enternidora pero que si no surts i els dones una monedeta aquesta canco es converteix en un taladro cerebral de la marca BOSCH, van aixecant el volum i cridant impertinentment fins que l'amo o el guiri integrat fa el gesto, molt curios. Tracta la tradicio, i la canco que si dones diners els deus te'n tornaran molts mes...esperem que sigui aixi, perque els Alberts s'han aixecat 1000 vegades, jajaj, interessant oi?
Dema ja marxem cap a la India, cap a la nostra temuda Nova Delhi, tenim el vol a les 15:00 hores pero d'hotel res de res...hem encarregat un hotel per internet pero ens ha contestat que fessim un pagament amb targeta per internet i es clar la seguretat per posar numeros de targeta en aquest pais en un ordinador d'un ciber no ens fa gens de gracia...aixi que a l'aventura que "es muy dura"!!!jajja
Proxima parada: INDIA. Ens veiem alla!
dissabte, 17 d’octubre del 2009
divendres, 16 d’octubre del 2009
KATHMANDU, parada i fonda.
Eiiiiii! Que no podeu viure sense les nostres aventuretes o que??? Ens heu inundat els nostres correus personals solicitant-nos mes i mes....Aixi en agrada, que feu claca...
La veritat es que hem estat dos dies sense dir res perque hem estat molt atrafegats fent 100 km jajaja. Vam marxar ahir del nostre hotelet les mil marevelles de les muntanyetes, vam acomiadar-nos del ratoncito perez i companyia, i vam empendre la dura tasca de tornar a Kathmandu, ara be, amb parada inclosa, vam marxar del poble amb una vanette d'aquestes amb 12 seients pero en vam arribar a comptar 25 dins (comptant dos mocosos dels que has de vigilar perque mes d'un hem vist com treu les pastetes, i la olor d'agre....en fi) i els del sostre, aquests ja no els vam poder controlar...
Vam arribar a Manakamana, on hi ha un teleferic que es l'atraccio del pais, puja un desnivell de 2000 metres, i te uns 2,8 km de llargada, vam pagar 15 dollars per ser guiris, ells pagen l'equivalent a 3 euros, i vam pujar dalt encara que nosaltres esquiadors de tota la vida, en tenim els o... pelats de pujar-hi, pero a vegades s'han de fomentar aquestes iniciatives per turistiques que siguin, si no hi pujgem nosaltres, qui hi pujara??? Val a dir que era d'enginyeria Austriaca. Dalt hi ha un dels temples mes importants del Nepal, no hi van el recent casats, i tots hi sacrifiquen tambe alguna bestia, coloms, pollastres, i l'animal estrella....la cabra. Pujar una cabra pel teleferic: 2 euros, van en unes cabines especials!!jaja Despres un cop s'arriba a pujar escales i a empenyer la cabra, que nosaltres pensem que no son tontes i saben el que els espera, aixi que un estira per la corda i l'altre amb la ma l'empeny pel cul fins a ariibar a dalt...S'arriba al temple i....oh... un paio amb un gavinet tipic de la zona li talla el coll en rodo...el bichu continua fent espasmes sense cap, l'Al2 va veure una de les escenes amb una americana que brillava mes que un arbre de Nadal, i recordant-li lo diferent que eren les nostres cultures...i deia I can't look! i una altra cabra cap al'escorxador...Ah! aixo si despres te la foten en una bossa d'escombaries i te l'emportes cap a caseta...
Despres, maleta i nosaltres ens vam plantar a la carretera a l'estil Pekin Express (i nepales), parant tota van o bus que passava: -Kathmandu? responen: -Yes -How much? i aqui comenca l'estira i arronssa del regateig en el qual tothom ha de quedar content. Be nosaltres mes que contents vam quedar masegats, darrera de la van, votant com condemnats que pensem que entre els fideus amb pollastres i el sacseig a l'estil Master 33 de la Tienda en Casa, les carns se'ns posaran a lloc...
Vam arribar acompanyats d'una amiguet modernillo nepales que vam fer a la vanette, fanatic del Barca, del Iniesta i tota la trepa, d'aquells que intercanvies mails i aquestes coses,m i es que 5 hores donen per molt...Ens va acompanyar fins a l'hotel on vam arribar extenuats, cansats i magullats...
Pero avui ja ens hem aixecat de conya, ja ens hem guarnit el equip de guerra (vermudes, gorra, sandalies i...camara de fotos) i AL ATAQUE!!!
La veritat es que hem estat dos dies sense dir res perque hem estat molt atrafegats fent 100 km jajaja. Vam marxar ahir del nostre hotelet les mil marevelles de les muntanyetes, vam acomiadar-nos del ratoncito perez i companyia, i vam empendre la dura tasca de tornar a Kathmandu, ara be, amb parada inclosa, vam marxar del poble amb una vanette d'aquestes amb 12 seients pero en vam arribar a comptar 25 dins (comptant dos mocosos dels que has de vigilar perque mes d'un hem vist com treu les pastetes, i la olor d'agre....en fi) i els del sostre, aquests ja no els vam poder controlar...
Vam arribar a Manakamana, on hi ha un teleferic que es l'atraccio del pais, puja un desnivell de 2000 metres, i te uns 2,8 km de llargada, vam pagar 15 dollars per ser guiris, ells pagen l'equivalent a 3 euros, i vam pujar dalt encara que nosaltres esquiadors de tota la vida, en tenim els o... pelats de pujar-hi, pero a vegades s'han de fomentar aquestes iniciatives per turistiques que siguin, si no hi pujgem nosaltres, qui hi pujara??? Val a dir que era d'enginyeria Austriaca. Dalt hi ha un dels temples mes importants del Nepal, no hi van el recent casats, i tots hi sacrifiquen tambe alguna bestia, coloms, pollastres, i l'animal estrella....la cabra. Pujar una cabra pel teleferic: 2 euros, van en unes cabines especials!!jaja Despres un cop s'arriba a pujar escales i a empenyer la cabra, que nosaltres pensem que no son tontes i saben el que els espera, aixi que un estira per la corda i l'altre amb la ma l'empeny pel cul fins a ariibar a dalt...S'arriba al temple i....oh... un paio amb un gavinet tipic de la zona li talla el coll en rodo...el bichu continua fent espasmes sense cap, l'Al2 va veure una de les escenes amb una americana que brillava mes que un arbre de Nadal, i recordant-li lo diferent que eren les nostres cultures...i deia I can't look! i una altra cabra cap al'escorxador...Ah! aixo si despres te la foten en una bossa d'escombaries i te l'emportes cap a caseta...
Despres, maleta i nosaltres ens vam plantar a la carretera a l'estil Pekin Express (i nepales), parant tota van o bus que passava: -Kathmandu? responen: -Yes -How much? i aqui comenca l'estira i arronssa del regateig en el qual tothom ha de quedar content. Be nosaltres mes que contents vam quedar masegats, darrera de la van, votant com condemnats que pensem que entre els fideus amb pollastres i el sacseig a l'estil Master 33 de la Tienda en Casa, les carns se'ns posaran a lloc...
Vam arribar acompanyats d'una amiguet modernillo nepales que vam fer a la vanette, fanatic del Barca, del Iniesta i tota la trepa, d'aquells que intercanvies mails i aquestes coses,m i es que 5 hores donen per molt...Ens va acompanyar fins a l'hotel on vam arribar extenuats, cansats i magullats...
Pero avui ja ens hem aixecat de conya, ja ens hem guarnit el equip de guerra (vermudes, gorra, sandalies i...camara de fotos) i AL ATAQUE!!!
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Gorkha, sorprenent...
Som a Gorkha, poblet conegut per ser el lloc on va neixer un important rei (el nom del qual es molt complicat i per tant no transcriurem...) que va fundar les lleis i la justicia nepalesa. Al cim i al capdamunt d'aquesta ciutat i a dalt de 1500 escales, si, ho he escrit be, 1500, es troba el que es conegut com el temple, palau i tot junt.
Es un lloc molt concorregut pels mateixos hinduiestes i a la vegada molt tetric perque s'hi practiquen cada dia varios sacrificis d'animals diferents, des de coloms, cabres, gallines i porcs. N'hem presenciat un... horroros. Una cabra blanqueta que l'han degollat davant la deesa i la pobra ha quedat fregida en un obrir i tancar d'ulls, despres, la sang s'ofereix als deus, i agafen a la cabra i l'arosseguen pel terra donant tres voltes al temple...deixant un riu vermell de sang que despres tothom hi patina a sobre.
Curiosament, no es pot entrar al recinte sagrat amb res de pell, i a l'entrada hi ha uns bons guardies que et registren be que no portis res de pell, ni cap cinturo, ni cartera, ni res...
Aixi que ens hem llevat a les 6:00 del mati, despres de tenir una nit mooolt mogudeta, ja que l'hotel no es cap meravella, pero potser ho fa el fet que ja ens estem adaptant als estandards nepalesos i quan el vam veure vam pensar que era genial, un bon bany, una bona terrasseta a l'habitacio, molt espaios...el que no ens van dir es que tambe era l'habitacio preferida d'uns altres visitant de l'edifici...ratolins!!!
Han vingut a fer una party a la nostra habitacio, a la que tancavem el llum...es passejaven per l'habitacio com pedro por su casa...Total que hem acabat dormint amb el llum ences, una aixeta oberta, amb els antifacos i taps a les orelles....en definitiva, que hem passat la nit del lloro! Auyentador de ratones electrico con ultrasonidos...una altra cosa que hem d'afegir a l'equipatge per l'any que ve!!!
Fns aviat!
Es un lloc molt concorregut pels mateixos hinduiestes i a la vegada molt tetric perque s'hi practiquen cada dia varios sacrificis d'animals diferents, des de coloms, cabres, gallines i porcs. N'hem presenciat un... horroros. Una cabra blanqueta que l'han degollat davant la deesa i la pobra ha quedat fregida en un obrir i tancar d'ulls, despres, la sang s'ofereix als deus, i agafen a la cabra i l'arosseguen pel terra donant tres voltes al temple...deixant un riu vermell de sang que despres tothom hi patina a sobre.
Curiosament, no es pot entrar al recinte sagrat amb res de pell, i a l'entrada hi ha uns bons guardies que et registren be que no portis res de pell, ni cap cinturo, ni cartera, ni res...
Aixi que ens hem llevat a les 6:00 del mati, despres de tenir una nit mooolt mogudeta, ja que l'hotel no es cap meravella, pero potser ho fa el fet que ja ens estem adaptant als estandards nepalesos i quan el vam veure vam pensar que era genial, un bon bany, una bona terrasseta a l'habitacio, molt espaios...el que no ens van dir es que tambe era l'habitacio preferida d'uns altres visitant de l'edifici...ratolins!!!
Han vingut a fer una party a la nostra habitacio, a la que tancavem el llum...es passejaven per l'habitacio com pedro por su casa...Total que hem acabat dormint amb el llum ences, una aixeta oberta, amb els antifacos i taps a les orelles....en definitiva, que hem passat la nit del lloro! Auyentador de ratones electrico con ultrasonidos...una altra cosa que hem d'afegir a l'equipatge per l'any que ve!!!
Fns aviat!
dilluns, 12 d’octubre del 2009
BANDIPUR i noves emocions...
Som a Bandipur, un poblet que ens ha sorpres gratament! Un llogarret molt especial, autentic, genui de la cultura newar, els seus habitants viuen com fa 70 anys, han desenvolupat un turisme molt inteligent amb pocs llocs on dormir, de manera que l'impacte del turisme es minim... Els habitants d'aquest lloc son EDUCADISSIMS, AMABILISSIMS, HOSPITALARISSIMS i tot el que acabi en issims!! jajaja.
Es un lloc molt tranquil a dalt d'una muntanya on no hi ha cotxes ni trafic, ni bicis ni nervis, ni res de res, nomes quatre galls a les 5 del mati et poden fer la guitza...com han fet avui, que l'Albert1 si hagues tingut una escopeta se'ls hagues carregat un darrera l'altre, cosa que ens hagues anat be el nostre preferit apat, arros i fideus amb que???? Pollastre!
Nomes llevar-nos hem fet una caminada per els voltants de 9 km, de puja i baixa, puija i baixa, ara un temple, ara un arbre milenari, ara una font on rentar roba, i sorpresa...una serp: petita i malparida que gambaba com una lladre. El noi que ens acompanyava ens donava explicacions de tots els voltants especialment dels llocs on els maoistes van tirar bombes i van destruir alguns llocs. El noi recordava als seus 6 anys fugir de l'esclat de les bombes...Molt interessant.
En aquest poble sembla ser que hi ha una escola fundada per unes monges catoliques japoneses que potser explica la educacio i amabilitat de la gent, aquesta escola durant la crisi maoista van obligar a tancar-la l'any 2001 i la van poder tornar a obrir el 2003, ja veieu, no fa tant de tot plegat.
Mes tard hem satisfet al curiositat de l'Al2 hi ha fet parapent...ja veureu les fotos... ha estat una experiencia de llibertat acollonidora, pero que ha valgut la pena, ell per si de cas a ultima hora ha recordat a l'Al1 la combinacio de la caixa forta...jajaja. Durant una hora ha pogut contemplar a vista d'ocell els paratges de tota la contrada. Tot plegat fantastic!
Dema tornem als nostres origens humils i treballadors i agafem un busos i mes busos locals per dirir-nos a GORKHA, la cuna de la historia nepalesa moderna...ja us esplicarem en el seguent capitol...Petons i abracades i felicitats a la PILI LOZANO que avui es el seu sant!
Es un lloc molt tranquil a dalt d'una muntanya on no hi ha cotxes ni trafic, ni bicis ni nervis, ni res de res, nomes quatre galls a les 5 del mati et poden fer la guitza...com han fet avui, que l'Albert1 si hagues tingut una escopeta se'ls hagues carregat un darrera l'altre, cosa que ens hagues anat be el nostre preferit apat, arros i fideus amb que???? Pollastre!
Nomes llevar-nos hem fet una caminada per els voltants de 9 km, de puja i baixa, puija i baixa, ara un temple, ara un arbre milenari, ara una font on rentar roba, i sorpresa...una serp: petita i malparida que gambaba com una lladre. El noi que ens acompanyava ens donava explicacions de tots els voltants especialment dels llocs on els maoistes van tirar bombes i van destruir alguns llocs. El noi recordava als seus 6 anys fugir de l'esclat de les bombes...Molt interessant.
En aquest poble sembla ser que hi ha una escola fundada per unes monges catoliques japoneses que potser explica la educacio i amabilitat de la gent, aquesta escola durant la crisi maoista van obligar a tancar-la l'any 2001 i la van poder tornar a obrir el 2003, ja veieu, no fa tant de tot plegat.
Mes tard hem satisfet al curiositat de l'Al2 hi ha fet parapent...ja veureu les fotos... ha estat una experiencia de llibertat acollonidora, pero que ha valgut la pena, ell per si de cas a ultima hora ha recordat a l'Al1 la combinacio de la caixa forta...jajaja. Durant una hora ha pogut contemplar a vista d'ocell els paratges de tota la contrada. Tot plegat fantastic!
Dema tornem als nostres origens humils i treballadors i agafem un busos i mes busos locals per dirir-nos a GORKHA, la cuna de la historia nepalesa moderna...ja us esplicarem en el seguent capitol...Petons i abracades i felicitats a la PILI LOZANO que avui es el seu sant!
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Lumbini, un carrer i quatre cabres
Avui, en veure que ahir ja haviem descobert la zona molt a consciencia, que no hi havia gaire mes a veure a Lumbini a part del lloc exacte on va neixer Buda, i de tenir el cul escaldat i magullat de la bicicleta d'ahir amb els 15 quilometres a sobre. Ens hem adonat que teniem mono d'autocar i ens hem dirigit a Bhairahawa, una ciutat que es troba a uns 20 km de Lumibini, hem pensat que trobariem un bon hotel on poder entrar, demanar per dinar i anar directes al labavo a acondicionar-nos una miqueta. Hem menjat uns momos vegetals, que ens agraden molt i...a que no endevineu que mes??? Fideus!!! amb pollastre, que ens agraden...ufff! Per cert, sabeu a qui ens hem trobat a l'hotel??? Al Richard Gere. jajajaja. No, a ningu, estavem sols, nosaltres, el cambrer, el cuiner i l'aire acondicionat d'aquells quadriculats d'abans penjat de les orelles.
De fet, al final ja pensavem que quin aborrimant ser ric i tenir tant servei a la teva disposicio, que no et deixen ni fer el rotet! jajaja, O potser es que ens estem deixant?- ens preguntavem.
Trobem a faltar ja la colonia del mati, i tambe una miqueta que se'n posessin els altres perque quant algu que va perfumat passa pel nostre costat (aixo passa un cop cada tres dies...) el perseguim fins que la olor se'n va. Ja estem pensant que buidarem els testers dels Dutty Free de l'aeroport de tornada...
El sopar d'ahir va ser tota una aventura, vam arribar a l'Hotel i ens van dir que es podia sopar a partir de les 7:30, com que quedaven 5 minuts nosaltres que seiem i decidim esperar, cinc minuts??? Dues hores mes tard estavem asseguts al mateix lloc, espantant tot tipus d'insectes autoctons de la zona com son: mosquits, mosques, papallones i polilles nocturnes, marietes nepaleses (que son negres com el carbo..), grills unicornis, pregadeus mini, i uns altres que cada cop que els tocavem fotien una pudor d'espant, en definitiva, al cap de dues hores no podiem obrir ni els ulls de tant inflats que els teniem. Hem pensat que per l'any que ve comprarem un KillPaff electric a la maleta i de conya!!!
En l'hotelet on estem no estan acostumats a veure guiris i ens tracten molt be,menys els mosquits que ataquen. El turisme es basicament hindu, de la india ja que estem a 4 km de la frontera. Ahir hi havia una familia trap hindu que van avassallar al buffet lliure i van comenca a omplirse els plats i tancar-se a l'habitacio (la del nostre costat!!) i no paraven d'entrar gent, no podem saber del cert quantes persones i dormien pero segur que n'eren moltes.
Dema marxem cap a Bandipur, un poble de muntanya fet de cabanyetes de fang i palla. No prometem connexions en tres dies, ok?? Un petonas enorme i carinyos per tots!!
De fet, al final ja pensavem que quin aborrimant ser ric i tenir tant servei a la teva disposicio, que no et deixen ni fer el rotet! jajaja, O potser es que ens estem deixant?- ens preguntavem.
Trobem a faltar ja la colonia del mati, i tambe una miqueta que se'n posessin els altres perque quant algu que va perfumat passa pel nostre costat (aixo passa un cop cada tres dies...) el perseguim fins que la olor se'n va. Ja estem pensant que buidarem els testers dels Dutty Free de l'aeroport de tornada...
El sopar d'ahir va ser tota una aventura, vam arribar a l'Hotel i ens van dir que es podia sopar a partir de les 7:30, com que quedaven 5 minuts nosaltres que seiem i decidim esperar, cinc minuts??? Dues hores mes tard estavem asseguts al mateix lloc, espantant tot tipus d'insectes autoctons de la zona com son: mosquits, mosques, papallones i polilles nocturnes, marietes nepaleses (que son negres com el carbo..), grills unicornis, pregadeus mini, i uns altres que cada cop que els tocavem fotien una pudor d'espant, en definitiva, al cap de dues hores no podiem obrir ni els ulls de tant inflats que els teniem. Hem pensat que per l'any que ve comprarem un KillPaff electric a la maleta i de conya!!!
En l'hotelet on estem no estan acostumats a veure guiris i ens tracten molt be,menys els mosquits que ataquen. El turisme es basicament hindu, de la india ja que estem a 4 km de la frontera. Ahir hi havia una familia trap hindu que van avassallar al buffet lliure i van comenca a omplirse els plats i tancar-se a l'habitacio (la del nostre costat!!) i no paraven d'entrar gent, no podem saber del cert quantes persones i dormien pero segur que n'eren moltes.
Dema marxem cap a Bandipur, un poble de muntanya fet de cabanyetes de fang i palla. No prometem connexions en tres dies, ok?? Un petonas enorme i carinyos per tots!!
divendres, 9 d’octubre del 2009
De TANSEN a LUMBINI...
Ei que ja som a Lumbini, hem sortit a les 8 del mati de Tansen, hem atravessat mig Nepal i hem arribat a Lumbini, que perque us en feu una idea esta a escassos quilometres de la India.
Per fi ha parat de ploure, de fet hi ha hagut forca aiguats que podeu seguir per la bbc.com/news...
Aquesta vegada pero, els dos catalans s'han desenbutxacat un bon feix de rupies i hem anat amb cotxe i xofer....si!!! Un Hunday petit com una caixa de mistos, pero comode! net! Aixi que ens hem assegut darrera el cotxe a l'estil colonial memorias de africa i cap a Lumbini falta gent.
Lumbini, es una mena de lloc sagrat, es on va neixer el que avui es coneix com el primer Budha, en Siddharta, es un complex enorme, anomenat Zona de Desenvolupament, on les diferents comunitats budistes internacionals consrueixen els seus temples. La zona te molts km quadrats, aixi que hem llogat un parell de bicis i a pedalar s'ha dit! Hem vist el temple alemany, el japones, el frances....menys l'espanyol perque no hi es!! jajaja.
Esarem un dia mes aqui i dema passat marxem cap a Bandipur, un altre llogarret encantador pero perdut de la ma de Deu, que sembla que es molt bonic.
Tenim problemes amb trobar connexions a Internet, de fet, hem fet 3 km per poder trobar un ordinador amb connexio..., la connexio es mooooolt lenta i per poder escriure quatre ratlles suem la cansalada...Aixi que, de part dels dos, doneu-vos tots per contestats, hem llegit els vostres comentaris i hem rigut molt (sou la ostia!. Estem be que es lo important, i estem en contacte ben aviat...
Marxem que ara comenca la classe de meditacio...!!!Ommmmm! Jajaja
Per fi ha parat de ploure, de fet hi ha hagut forca aiguats que podeu seguir per la bbc.com/news...
Aquesta vegada pero, els dos catalans s'han desenbutxacat un bon feix de rupies i hem anat amb cotxe i xofer....si!!! Un Hunday petit com una caixa de mistos, pero comode! net! Aixi que ens hem assegut darrera el cotxe a l'estil colonial memorias de africa i cap a Lumbini falta gent.
Lumbini, es una mena de lloc sagrat, es on va neixer el que avui es coneix com el primer Budha, en Siddharta, es un complex enorme, anomenat Zona de Desenvolupament, on les diferents comunitats budistes internacionals consrueixen els seus temples. La zona te molts km quadrats, aixi que hem llogat un parell de bicis i a pedalar s'ha dit! Hem vist el temple alemany, el japones, el frances....menys l'espanyol perque no hi es!! jajaja.
Esarem un dia mes aqui i dema passat marxem cap a Bandipur, un altre llogarret encantador pero perdut de la ma de Deu, que sembla que es molt bonic.
Tenim problemes amb trobar connexions a Internet, de fet, hem fet 3 km per poder trobar un ordinador amb connexio..., la connexio es mooooolt lenta i per poder escriure quatre ratlles suem la cansalada...Aixi que, de part dels dos, doneu-vos tots per contestats, hem llegit els vostres comentaris i hem rigut molt (sou la ostia!. Estem be que es lo important, i estem en contacte ben aviat...
Marxem que ara comenca la classe de meditacio...!!!Ommmmm! Jajaja
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Quan plou... tot es converteix en una m...
Segons les ultimes previsions meteorologiques del pais estem immesos en el TERCER i ultim MONZO de la temporada. No para de ploure a bots i barrals, l'aigua entra per tot arreu, tot el dia molls de peus o de coll i fangueix amunt fangueix avall i els rius creixen i creixen.
Hem arribat a la que sera el nostra assentament durant dos dies: TANSEN o PALPA. Quant hem arribat la gent s'ha estranyat que haguem pogut arribar, tothom ens preguntava com estava la carretera...i sabeu com estava??? Hem tardat 6 hores en arribar, en un bus que plovia dins per tot arreu, sense vidres a les finestres i veient carretera pels pels peus...(visca l'ITV) Hem vist desprendiments a tort i a dret, de fang, de pedres i... de camions. hem vist un camion com se n'anava barranc avall i el conductor....en fi, en pau descansi.
Arribem a puesto i l'hotel el tenim en un lloc amb vistes...pero que es clar esta al punt mes alt de poble, aixi que treu capalines i muntanya amunt amb les maletes.. El serrell de l'Al1 li tocava als peus...i aixo que no en te!
En arribar a l'hotel l'Al2 ha descarregat amb el recepcionista tota la mullada que portava a sobre. Joder, nos mullant-nos i ell veure passar el temps, tant els costava venir-nos a buscar sabent que veniem?? Pero sabeu com son oi? Rialleta, sorry i quedat mullat! L'Al1 ja estava apuntant a la seva iugular sobre el mostrador.
No tenim aigua calenta, es senzill d'entendre, no hi ha sol, no hi ha aigua calenta, aixi que potser acabem dutxant-nos sota la pluja, perque, sabeu l'esport nacional quant plou???? Us l'explicarem: poseu una galleda sota la canalera emprenyadora de la taulada que recull l'aigua, agafeu un drap, us poseu unes xancletes, acosteu el cotxe o moto i apa, ben net i aclarit gratis, jajaja.
hem anat al centre d'informacio turistica i hem hagut d'anar a buscar el paio a casa seva perque ens obris, allo fotia almenys dos mesos que estava tancat...
En fi, ja veieu, a aquestes hores i si continua el diluvi universal l'Al1 i lAl2 s'estan plantejant de tancar-se a l'hotel a fer un GRAN HERMANO durant dos dies. Ja posarem la camara perque pogueu clicar i viure-ho en directe,ok? Ara be, les expulsions no valen. Fins aviat...
Hem arribat a la que sera el nostra assentament durant dos dies: TANSEN o PALPA. Quant hem arribat la gent s'ha estranyat que haguem pogut arribar, tothom ens preguntava com estava la carretera...i sabeu com estava??? Hem tardat 6 hores en arribar, en un bus que plovia dins per tot arreu, sense vidres a les finestres i veient carretera pels pels peus...(visca l'ITV) Hem vist desprendiments a tort i a dret, de fang, de pedres i... de camions. hem vist un camion com se n'anava barranc avall i el conductor....en fi, en pau descansi.
Arribem a puesto i l'hotel el tenim en un lloc amb vistes...pero que es clar esta al punt mes alt de poble, aixi que treu capalines i muntanya amunt amb les maletes.. El serrell de l'Al1 li tocava als peus...i aixo que no en te!
En arribar a l'hotel l'Al2 ha descarregat amb el recepcionista tota la mullada que portava a sobre. Joder, nos mullant-nos i ell veure passar el temps, tant els costava venir-nos a buscar sabent que veniem?? Pero sabeu com son oi? Rialleta, sorry i quedat mullat! L'Al1 ja estava apuntant a la seva iugular sobre el mostrador.
No tenim aigua calenta, es senzill d'entendre, no hi ha sol, no hi ha aigua calenta, aixi que potser acabem dutxant-nos sota la pluja, perque, sabeu l'esport nacional quant plou???? Us l'explicarem: poseu una galleda sota la canalera emprenyadora de la taulada que recull l'aigua, agafeu un drap, us poseu unes xancletes, acosteu el cotxe o moto i apa, ben net i aclarit gratis, jajaja.
hem anat al centre d'informacio turistica i hem hagut d'anar a buscar el paio a casa seva perque ens obris, allo fotia almenys dos mesos que estava tancat...
En fi, ja veieu, a aquestes hores i si continua el diluvi universal l'Al1 i lAl2 s'estan plantejant de tancar-se a l'hotel a fer un GRAN HERMANO durant dos dies. Ja posarem la camara perque pogueu clicar i viure-ho en directe,ok? Ara be, les expulsions no valen. Fins aviat...
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Pokhara, punt i final...i canvi de desti.
Doncs si, aquestes que heu vist son les fotos de la meravellosa sortida del sol per darrera de l'himalaya, be, el sol ben be no va acabar de sortir pero alguna punta de muntanya vam acabar veient...jajaja
Ens vam llevar a les 5 del mati amb un agradable cop de porta de la camionera que dirigeix l'hotel on ens estem dient-nos que ens esperava el taxi...cordant-nos les sandalies a saltironets i renegant als quatre vents vam pujar cap a SAgarkot, l'escenari escollit, migs adormits ens van col.locar en direccio a la vista ens van endosar un cafe amb llet d'aquells que millor que no et veguis el cul...i ens van abrigar amb dos xals fets de llana de yak (que ben be que ens van anar i...a esperar...) No ens feu repetir la situacio i el nom de les muntanyes perque no en seriem capacos de tantes que n'hi ha: Annapurna I, el II, el III....el que ens va cridar l'atencio es el fet que el Machhapuchhere de 6997 m (el pic que veieu a la foto) es la muntanya considerada sagrada i esta prohibit pujarla, escalar-la, ningu mai ho ha fet, curios, oi?
Cap a les 7 i despres de gaudir d'unes vistes espectaculars vam fer cap a l'hotel a fotre'ns el nostre esmorzar continental de cada dia, amb dos ous al gust (truita, ferrats o remenats) que ens pujara el colesterol a rebentar...
Avui hem agafat un bus regular i hem anat al Pewa Tul un altre llac que hi als afores que no per mes petit i menys conegut menys guapo...hem anat com les sardines isabel dins la llauna, de fet els desplacaments en aquest pais estan comencant a ser traumatics, hem tardat 1 hora per fer 10 km, us ho podeu cerure, el bus sembla mes aviat un camio i el bo del cas es que para casa per casa, res d'anar a una parada, que dius, no podria anar un a esperar-se a casa del vei qeu son 10 m i una parada menys??? Doncs nooooo! Frenada al canto que sembla que el cap se t'estira com una molla i et torna 4 segons mes tard a puesto entre les espatlles..jajaja
Dema passat marxem a TANSEN un poblet de muntanya poc visitat per turistes ates que va haver-hi merder militar fa un parell d'anys i la gent no hi va, pero ens assegurat be i sembla que tot es correcte i que estarem la mar de be. 119 km de viatget...uffff! La carretera es coneguda com la de Siddartha, es preciosa, curva va curva ve, a les voreres hi ha petits temples que la gent va pregant des de l'autocar per tenir un bon viatge i tiren alguna rupia tambe, la carretera esta vorejada de plateners i arbres, aixi que hem decidit que pot ser un bon trajecte per disfrutar des del sostre del bus (aqui es molt normal anar al roof top...)T'agafes fort i apa!!!
Despres tenim pensat anar a LUMBINI, una ciutat de peregrinacio per exelencia encara que no te res a veure ni amb la meca ni amb Lourdes...Alla on el Buda es va quedar a meditar sota una figuera...pero aixo ja us ho explicarem en un altre capitol!!!
Ens vam llevar a les 5 del mati amb un agradable cop de porta de la camionera que dirigeix l'hotel on ens estem dient-nos que ens esperava el taxi...cordant-nos les sandalies a saltironets i renegant als quatre vents vam pujar cap a SAgarkot, l'escenari escollit, migs adormits ens van col.locar en direccio a la vista ens van endosar un cafe amb llet d'aquells que millor que no et veguis el cul...i ens van abrigar amb dos xals fets de llana de yak (que ben be que ens van anar i...a esperar...) No ens feu repetir la situacio i el nom de les muntanyes perque no en seriem capacos de tantes que n'hi ha: Annapurna I, el II, el III....el que ens va cridar l'atencio es el fet que el Machhapuchhere de 6997 m (el pic que veieu a la foto) es la muntanya considerada sagrada i esta prohibit pujarla, escalar-la, ningu mai ho ha fet, curios, oi?
Cap a les 7 i despres de gaudir d'unes vistes espectaculars vam fer cap a l'hotel a fotre'ns el nostre esmorzar continental de cada dia, amb dos ous al gust (truita, ferrats o remenats) que ens pujara el colesterol a rebentar...
Avui hem agafat un bus regular i hem anat al Pewa Tul un altre llac que hi als afores que no per mes petit i menys conegut menys guapo...hem anat com les sardines isabel dins la llauna, de fet els desplacaments en aquest pais estan comencant a ser traumatics, hem tardat 1 hora per fer 10 km, us ho podeu cerure, el bus sembla mes aviat un camio i el bo del cas es que para casa per casa, res d'anar a una parada, que dius, no podria anar un a esperar-se a casa del vei qeu son 10 m i una parada menys??? Doncs nooooo! Frenada al canto que sembla que el cap se t'estira com una molla i et torna 4 segons mes tard a puesto entre les espatlles..jajaja
Dema passat marxem a TANSEN un poblet de muntanya poc visitat per turistes ates que va haver-hi merder militar fa un parell d'anys i la gent no hi va, pero ens assegurat be i sembla que tot es correcte i que estarem la mar de be. 119 km de viatget...uffff! La carretera es coneguda com la de Siddartha, es preciosa, curva va curva ve, a les voreres hi ha petits temples que la gent va pregant des de l'autocar per tenir un bon viatge i tiren alguna rupia tambe, la carretera esta vorejada de plateners i arbres, aixi que hem decidit que pot ser un bon trajecte per disfrutar des del sostre del bus (aqui es molt normal anar al roof top...)T'agafes fort i apa!!!
Despres tenim pensat anar a LUMBINI, una ciutat de peregrinacio per exelencia encara que no te res a veure ni amb la meca ni amb Lourdes...Alla on el Buda es va quedar a meditar sota una figuera...pero aixo ja us ho explicarem en un altre capitol!!!
dissabte, 3 d’octubre del 2009
Pokhara, continuacio...
Hola a totes i tots!!!
Continuem en aquest meravellosa ciutat, explorant els seus voltants que son molts. Avui s'ha aixecat el dia nuvols, molts nuvols, nuvols com mai haviem vist, aixi que de sunrise (sortida del sol...) res de res...! Ho probarem dema!
Hem tingut pluja, pero no com la del video, sino una pluja fina que calava a poc a poc, tot i aixi hem visitat diversos pobles de la rodalia.
Primer hem anat a PAME, set km per anar i 7 km per tornar (la tornada, parada a la farmacia-botica de la iaia per comprar tirites per als peus, que per cert son d'aquestes amb ossets i dibuixets que si que es veuran be a les fotos...!)
El poble molt autentic la gent molt agradable i xixaraxera, fins i tot, ens han convidat a matar una rata que han acorralat en una mena de canya seca de bambu que han tapat les dues sortides i amb unes tenalles de ferro anavem punxant i rient, escatologic al maxim. L'Albert1 li han faltat cames juntament amb les tirites i els dotze quilometres a sobre per sortir cagant osties del lloc, se li ha passat el cansanci de cop.
Despres hem visitat un tipus de catarates, anomenades del diable, del diable deu ser la ostia que et fots si caus a dins d'elles que veus els diables i tota la cort celestial. Pero la historia explica que un belga i la seva novia, i van caure, van entrar per un forat i van sortir al llac de banyoles (jajaja que es broma) I van sortir sans i estalvis per un altre lloc, segons la llegenda popular diuen que van fer un pacte amb el diable per poder-se salvar (tipus el del Pont del Dimoni de Martorell, sabeu?)i aixi van sortir sans i estalvis. Des d'aleshores ho han convertit en un negoci, on es cobra entrada, pero el que no sabem es que se n'han fet del belga i de la seva novia.
Mes tard i amb la llengua fins els peus hem decidit anar a un Camp de Refugiats Tibeta(els nostres amics..jaja) pero ja negociant un bon preu amb un taxista. El lloc, com sempre molt magic, ple de tibetans ja entrats en edat que van exiliar-se el 1959 amb el Dalai Lama, tots eren de la seva quinta pero mes cascadets...Tambe hi havia una stupa en honor a tots aquells que van morir en l'intent, que van ser bastants. Molt entendridor. Com a curiositat dir-vos que aquest poblat ara el van a veure riuades de turistes Xinesos...despres de putejar-los, ara els van a visitar a fer-los fotos, curios, no creieu?
Tot seguit hem tornat a la Guest House a fer un bon dinar i una merescudeta bacaina.
Ara a la tarda hem sortit a donar el voleiu i a prendre la fresca i a veure el final del Festival del DAsain que per fi ja s'acaba i tot tornara a la normalitat...els nens al cole, i menys follon als temples... Ara us toca a vosaltres posar-nos al dia, que fa el Jorge Javier Vazquez i la Esteban??? ;-)
Continuem en aquest meravellosa ciutat, explorant els seus voltants que son molts. Avui s'ha aixecat el dia nuvols, molts nuvols, nuvols com mai haviem vist, aixi que de sunrise (sortida del sol...) res de res...! Ho probarem dema!
Hem tingut pluja, pero no com la del video, sino una pluja fina que calava a poc a poc, tot i aixi hem visitat diversos pobles de la rodalia.
Primer hem anat a PAME, set km per anar i 7 km per tornar (la tornada, parada a la farmacia-botica de la iaia per comprar tirites per als peus, que per cert son d'aquestes amb ossets i dibuixets que si que es veuran be a les fotos...!)
El poble molt autentic la gent molt agradable i xixaraxera, fins i tot, ens han convidat a matar una rata que han acorralat en una mena de canya seca de bambu que han tapat les dues sortides i amb unes tenalles de ferro anavem punxant i rient, escatologic al maxim. L'Albert1 li han faltat cames juntament amb les tirites i els dotze quilometres a sobre per sortir cagant osties del lloc, se li ha passat el cansanci de cop.
Despres hem visitat un tipus de catarates, anomenades del diable, del diable deu ser la ostia que et fots si caus a dins d'elles que veus els diables i tota la cort celestial. Pero la historia explica que un belga i la seva novia, i van caure, van entrar per un forat i van sortir al llac de banyoles (jajaja que es broma) I van sortir sans i estalvis per un altre lloc, segons la llegenda popular diuen que van fer un pacte amb el diable per poder-se salvar (tipus el del Pont del Dimoni de Martorell, sabeu?)i aixi van sortir sans i estalvis. Des d'aleshores ho han convertit en un negoci, on es cobra entrada, pero el que no sabem es que se n'han fet del belga i de la seva novia.
Mes tard i amb la llengua fins els peus hem decidit anar a un Camp de Refugiats Tibeta(els nostres amics..jaja) pero ja negociant un bon preu amb un taxista. El lloc, com sempre molt magic, ple de tibetans ja entrats en edat que van exiliar-se el 1959 amb el Dalai Lama, tots eren de la seva quinta pero mes cascadets...Tambe hi havia una stupa en honor a tots aquells que van morir en l'intent, que van ser bastants. Molt entendridor. Com a curiositat dir-vos que aquest poblat ara el van a veure riuades de turistes Xinesos...despres de putejar-los, ara els van a visitar a fer-los fotos, curios, no creieu?
Tot seguit hem tornat a la Guest House a fer un bon dinar i una merescudeta bacaina.
Ara a la tarda hem sortit a donar el voleiu i a prendre la fresca i a veure el final del Festival del DAsain que per fi ja s'acaba i tot tornara a la normalitat...els nens al cole, i menys follon als temples... Ara us toca a vosaltres posar-nos al dia, que fa el Jorge Javier Vazquez i la Esteban??? ;-)
divendres, 2 d’octubre del 2009
Pokhara, el cel despres de kathmandu.
Avui hem passat el nostre primer dia a Pokhara, un lloc molt tranquilet que te una miqueta de tot i de ben segur ens hi estarem uns dies, s'hi esta molt be aqui, si vols tranquilitat, la trobes, si vols caminar, fas excursions, si busques bons restaurants els trobes, si vols un guiria cada cantonada, tambe el trobes, jajaj aixi que...visca Pokhara!!!
Avui hem anat d'excursio a la Pagoda de la Pau Mundial, una pagoda feta pels japonesos ja fa anys en un entorn emblematic a dalt d'un cim des d'on es contemplen uns vistes esplendides del llac, de la ciutat de Pokhara i de les muntanyes mes altes de l'Annapurna, aixo si no hi ha nuvols que nosaltres per mala llet n'hem trobat.
La pujada ha estat terrorifica, no arribavem mai i hem patit bastant, fins i tot hem tingut algun moment de crisi, (que quan diem crisi volem dir que un engega a la merda a l'altre, jaja!) fins que s'arriba al cim i tot ja passa...jajaja.
Ens estem replantejant lo del trekking, ja es veura, el cert es que ens agrada caminar i veure coses enmig de les ciutats, pero suar la cansalada muntanya amunt..ho estem sospesant.
Estem allotjats en el Chetri 3 Sisters Guest House, una empreseta muntada per 3 germnanes la mar de trempades que es dediquen a donar suport a la dona nepalesa, entrenen a dones per fer de guies i portejadores i aixi poder ser independents, la causa per la que treballen esta molt be.
Tambe ajuden a les dones deles zones rurals que son abandonades per els seus marits que marxen a les ciutats a buscarse la vida i elles amb tota la canallda i sense ni un duro han de tirar endavant com poden.
Hem anat a fer un massatge ayurvedic (ja el trobavem a falta aquest any, jejej, que ens ha relaxat a les mil meravelles...
Dema tenim previst anar a Sagarkot, a veure l'espectacular sorida del sol que diuen que es meravellosa i que tambe es veuen els pics mes alts de l'Himalaya... Ara be axiso voldra dir llevarse a les 5 del mati...ja ho veieu, ens agrada matinar durant les vacances!! jajaj Apa siau, dins dema si deu ho vol.
Avui hem anat d'excursio a la Pagoda de la Pau Mundial, una pagoda feta pels japonesos ja fa anys en un entorn emblematic a dalt d'un cim des d'on es contemplen uns vistes esplendides del llac, de la ciutat de Pokhara i de les muntanyes mes altes de l'Annapurna, aixo si no hi ha nuvols que nosaltres per mala llet n'hem trobat.
La pujada ha estat terrorifica, no arribavem mai i hem patit bastant, fins i tot hem tingut algun moment de crisi, (que quan diem crisi volem dir que un engega a la merda a l'altre, jaja!) fins que s'arriba al cim i tot ja passa...jajaja.
Ens estem replantejant lo del trekking, ja es veura, el cert es que ens agrada caminar i veure coses enmig de les ciutats, pero suar la cansalada muntanya amunt..ho estem sospesant.
Estem allotjats en el Chetri 3 Sisters Guest House, una empreseta muntada per 3 germnanes la mar de trempades que es dediquen a donar suport a la dona nepalesa, entrenen a dones per fer de guies i portejadores i aixi poder ser independents, la causa per la que treballen esta molt be.
Tambe ajuden a les dones deles zones rurals que son abandonades per els seus marits que marxen a les ciutats a buscarse la vida i elles amb tota la canallda i sense ni un duro han de tirar endavant com poden.
Hem anat a fer un massatge ayurvedic (ja el trobavem a falta aquest any, jejej, que ens ha relaxat a les mil meravelles...
Dema tenim previst anar a Sagarkot, a veure l'espectacular sorida del sol que diuen que es meravellosa i que tambe es veuen els pics mes alts de l'Himalaya... Ara be axiso voldra dir llevarse a les 5 del mati...ja ho veieu, ens agrada matinar durant les vacances!! jajaj Apa siau, dins dema si deu ho vol.
dijous, 1 d’octubre del 2009
Holaaaaaaa altra vegada!!!!!
Hola, ja som aqui una altra vegada! Ja hem retornat a la civilitzacio despres d'estar 3 dies a la jungla practicament incomunicats. Aixi que com us podreu imaginar tenim moooltes coses que explicar-vos. Apagueu l'olla del foc, guardeu els documents amb els que estigueu treballant, desconnecteu el mobil i desendolleu la planxa, jajaja, perque ni ha per estona...
Vam arribar a la zona de Chitwan despres d'un viatge de 6 hores amb bus per 150 km, com podeu veure no era l'Alonso el driver, i es que aqui les carretes no passen de comarcals o rurals apanyades plenes de sots, aixo si ells en diuen autopista. Els sots son com un pou d'aigua que cada vegada que el passes les cervicals se't descoloquen, el conductor els intenta esquivar i els 150 km es converteixen en 1500 perque vas a puesto fent zigazagues.
Una vegada arribats al "resort" (jajaja...), aixi es com ens ho van vendre, hem estat amb un guia els tres dies enganzat al cul. Ara cap aqui, ara cap alla. Els unics guiris erem nos.
Les activitats han estat varies i diverses, totes comencen a les 6 del mati, pitjor que anar a la feina, encara que aqui tot va molt d'hora.
Caminada cultural per els pobles tharu, una etnia que intenta sobreviure com pot en el qual rep els turistes una miqueta com la iaia de la favada litoral (que vienen, que vienen!!!) Sembla ser que son completament immunes a la malaria i ates que la zona que hem visitat n'hi ha, es una gran ventatge per a ells.
A la nit vam anar a veure danses tharu, que vindria a ser com un ball de bastons de caramelles que tots coneixem pero amb mes mala ostia.
L'endema, baixada amb canoa rudimenaria en busca de cocodrils...una pasada, veure com els cocodrils prenen el sol. El que ens ha sorpres molt es el veure que no hi havia gaires turistes, la majoria d'ells son xinesos.
Mes tard caminada per la jungla, pensant-nos que seria una activitat turistica, ja ens vam acollonir en sentir les explicacions del guia sobre els rinoceronts: es un animal que necessita 50 km al voltant d'espai i que corre com un esperitat, si te'l trobes, o et troba ens diu, intenteu pujar dalt d'un arbre... que???? Ara si que ja ens vam acollonir i vam veure que la cosa anava de debo, aparegueren dos assistents amb dos pals (seria per espantar els rinos, o que?, sortosament s'ha de dir que no ens en va sorprendre cap.
A la tarda passejada dalt de l'elefant que per si no en teniem prou amb el bus, ara elefant, meneito, meneito, gasolina, gasolina!! Llavors si que vam poder gaudir del rinos , en vam veure ple, una pasada des de dalt l'elefant. Tot aixo sota una calor humida de justicia.
Avui ja hem marxat cap a Pokhara, l'altra ciutat important de Nepal, aqui la vida es molt mes tranquila que a la capital, Kathmandu, pero sembla una mica un Lloret de Mar, en fi, disfrutarem tot el que podrem i mes...
Per avui, ja esta be.
Agraiments: A la CARME SISTER que ens ha fet d'interlocutora amb tots vosaltres i que ha acceptat una trucada a cobro revertit des de l'altre punta del mon que li costara un ull de la cara i part de l'altre de part nostre. Gracies de tot cor!
I per cert, benvigudes les noves seguidores, Pili i Lluisa, pensarem en el Rafa en un d'aquests temples que anem. Gracies!
Vam arribar a la zona de Chitwan despres d'un viatge de 6 hores amb bus per 150 km, com podeu veure no era l'Alonso el driver, i es que aqui les carretes no passen de comarcals o rurals apanyades plenes de sots, aixo si ells en diuen autopista. Els sots son com un pou d'aigua que cada vegada que el passes les cervicals se't descoloquen, el conductor els intenta esquivar i els 150 km es converteixen en 1500 perque vas a puesto fent zigazagues.
Una vegada arribats al "resort" (jajaja...), aixi es com ens ho van vendre, hem estat amb un guia els tres dies enganzat al cul. Ara cap aqui, ara cap alla. Els unics guiris erem nos.
Les activitats han estat varies i diverses, totes comencen a les 6 del mati, pitjor que anar a la feina, encara que aqui tot va molt d'hora.
Caminada cultural per els pobles tharu, una etnia que intenta sobreviure com pot en el qual rep els turistes una miqueta com la iaia de la favada litoral (que vienen, que vienen!!!) Sembla ser que son completament immunes a la malaria i ates que la zona que hem visitat n'hi ha, es una gran ventatge per a ells.
A la nit vam anar a veure danses tharu, que vindria a ser com un ball de bastons de caramelles que tots coneixem pero amb mes mala ostia.
L'endema, baixada amb canoa rudimenaria en busca de cocodrils...una pasada, veure com els cocodrils prenen el sol. El que ens ha sorpres molt es el veure que no hi havia gaires turistes, la majoria d'ells son xinesos.
Mes tard caminada per la jungla, pensant-nos que seria una activitat turistica, ja ens vam acollonir en sentir les explicacions del guia sobre els rinoceronts: es un animal que necessita 50 km al voltant d'espai i que corre com un esperitat, si te'l trobes, o et troba ens diu, intenteu pujar dalt d'un arbre... que???? Ara si que ja ens vam acollonir i vam veure que la cosa anava de debo, aparegueren dos assistents amb dos pals (seria per espantar els rinos, o que?, sortosament s'ha de dir que no ens en va sorprendre cap.
A la tarda passejada dalt de l'elefant que per si no en teniem prou amb el bus, ara elefant, meneito, meneito, gasolina, gasolina!! Llavors si que vam poder gaudir del rinos , en vam veure ple, una pasada des de dalt l'elefant. Tot aixo sota una calor humida de justicia.
Avui ja hem marxat cap a Pokhara, l'altra ciutat important de Nepal, aqui la vida es molt mes tranquila que a la capital, Kathmandu, pero sembla una mica un Lloret de Mar, en fi, disfrutarem tot el que podrem i mes...
Per avui, ja esta be.
Agraiments: A la CARME SISTER que ens ha fet d'interlocutora amb tots vosaltres i que ha acceptat una trucada a cobro revertit des de l'altre punta del mon que li costara un ull de la cara i part de l'altre de part nostre. Gracies de tot cor!
I per cert, benvigudes les noves seguidores, Pili i Lluisa, pensarem en el Rafa en un d'aquests temples que anem. Gracies!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)