.

.

Indonèsia, here we go!

Indonèsia, here we go!

Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.

Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.

Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!

divendres, 9 d’octubre del 2009

De TANSEN a LUMBINI...

Ei que ja som a Lumbini, hem sortit a les 8 del mati de Tansen, hem atravessat mig Nepal i hem arribat a Lumbini, que perque us en feu una idea esta a escassos quilometres de la India.
Per fi ha parat de ploure, de fet hi ha hagut forca aiguats que podeu seguir per la bbc.com/news...
Aquesta vegada pero, els dos catalans s'han desenbutxacat un bon feix de rupies i hem anat amb cotxe i xofer....si!!! Un Hunday petit com una caixa de mistos, pero comode! net! Aixi que ens hem assegut darrera el cotxe a l'estil colonial memorias de africa i cap a Lumbini falta gent.
Lumbini, es una mena de lloc sagrat, es on va neixer el que avui es coneix com el primer Budha, en Siddharta, es un complex enorme, anomenat Zona de Desenvolupament, on les diferents comunitats budistes internacionals consrueixen els seus temples. La zona te molts km quadrats, aixi que hem llogat un parell de bicis i a pedalar s'ha dit! Hem vist el temple alemany, el japones, el frances....menys l'espanyol perque no hi es!! jajaja.
Esarem un dia mes aqui i dema passat marxem cap a Bandipur, un altre llogarret encantador pero perdut de la ma de Deu, que sembla que es molt bonic.
Tenim problemes amb trobar connexions a Internet, de fet, hem fet 3 km per poder trobar un ordinador amb connexio..., la connexio es mooooolt lenta i per poder escriure quatre ratlles suem la cansalada...Aixi que, de part dels dos, doneu-vos tots per contestats, hem llegit els vostres comentaris i hem rigut molt (sou la ostia!. Estem be que es lo important, i estem en contacte ben aviat...
Marxem que ara comenca la classe de meditacio...!!!Ommmmm! Jajaja

4 comentaris:

CARME SISTER ha dit...

Hooola guapos!!!.

I ara diga'ns que als altres en agrada viatjar amb comoditats, jajaja, ja us deuen començar a pesar els dies que porteu en aquestes contrades, que us heu tornat colonialistes tal qual "memories de la india" i endavant que fa pujada.

Em sembla perfecte, jo ja sabeu que hauria agafat aquest transport des de el primer dia, bé, he de ser sincera, m'ho passo de conya amb les vostres aventures i és tal qual com si les visques asseguda al davant de l'ordinador. Ja us imagino amb la bici, amb el recepcionista, i amb la pluja dutxant-vos... jajajaja, molt bó.

Vinga, doncs, segueixo les vostres histories i, encara que sigui per donar-nos notícies, feu el favor de suar una mica la cansalada, ok?.

Moooolts petonets.

LAIA ha dit...

Hola Xatos!!!

Sóc la Laia i després de molt temps sense entrar al bloc, ja m'he posat al dia i m'he fotut un fart de riure jo sola...
Us envio una abraçada molt forta i ja us comentaré més endavant que faré tard a treballar... PETONS

Alberts ha dit...

CARME SISTER. Tenim les cervicals fora de lloc aixi que hem decidit que en aquests dies viatjarem amb una mica mes de comoditat per tornar a situar les cervicals a lloc. Avui n'hem fet 20 de km per internet...jajaja cada dia ens superem.

LAIA. No ens has pogut seguir fins ara?? I tens la barra d'escriure-ho en el blog??jajaja. Ja sabem que ets una dona molt enfeinada, i va en serio...Moltes gracies per seguir-nos...mas vale tarde que nunca!!!

Angels ha dit...

Com que me'ls miro amb una mica de retard, no se si arribeu a veure els comentaris, però us dic: quina cansalada? si sou dos tipets!!

Molt bé lo del cotxe, de tant en tant, va bé tornar a la normalitat i no tans apretujos, i ...

besitos