.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
4 comentaris:
Les fotos boníssimes, i el lloc envejable, de debó us ho dic, tot i que m'he fixat en un petit detall en una de les fotos de l'Al1 que veig que porta tirites als peus, t'apreten les bikenbers? (no sé com nassos s'escriu)o bé és de tot el que camineu que us surten llagues.
Bé, si tu vols que m'ambienti amb a música, ok, perfecte, però a mi m'hauria agradat escoltar la pluja, diga'm triquismiquis!!!.
Per cert, Al 1: es va casar la Pati, i com pots imaginar la Cristina, i la Neus, a primera linia del front. Ja t'ho explicarà la Cris amb pels i senyals, però pensa que li van obrir les obres per entrar una limousine blanca.... més detalls a la tornada.
petons
CARME SISTER. jaja lo dels peus, quina vista que tens, entre el rellotge del monjo i les tirites de la foto!! Apa que no! Doncs si, es el fart de caminar que ens fotem cada dia per veure si perdem algun quilet, llastima de no tenir unes fotos del evento social de la Pat!!!
Molt místic tot, Albert a veure si sonrius mes,estàs molt serio a les fotos,al teu company es mes rialler que tú jejeje,les fotos precioses i el paisatge genial,no sé però crec que en aquesta muntanya on es el Buda es deu sentir una pau estranya No? ja em diràs.Bé espero que quan torneu tinguem una estona per veurens,m'agradaria molt.
Una abraçada.
Pili
PILI. Si que soc serios, es nota que no m'agrada que em fotografiin...Realment se sent molta pau per aquests temples, ens agrada molt que ens segueixis i puguis gaudir amb nosaltres de tots aquests llocs. Un petonas.
Publica un comentari a l'entrada