Avui, en veure que ahir ja haviem descobert la zona molt a consciencia, que no hi havia gaire mes a veure a Lumbini a part del lloc exacte on va neixer Buda, i de tenir el cul escaldat i magullat de la bicicleta d'ahir amb els 15 quilometres a sobre. Ens hem adonat que teniem mono d'autocar i ens hem dirigit a Bhairahawa, una ciutat que es troba a uns 20 km de Lumibini, hem pensat que trobariem un bon hotel on poder entrar, demanar per dinar i anar directes al labavo a acondicionar-nos una miqueta. Hem menjat uns momos vegetals, que ens agraden molt i...a que no endevineu que mes??? Fideus!!! amb pollastre, que ens agraden...ufff! Per cert, sabeu a qui ens hem trobat a l'hotel??? Al Richard Gere. jajajaja. No, a ningu, estavem sols, nosaltres, el cambrer, el cuiner i l'aire acondicionat d'aquells quadriculats d'abans penjat de les orelles.
De fet, al final ja pensavem que quin aborrimant ser ric i tenir tant servei a la teva disposicio, que no et deixen ni fer el rotet! jajaja, O potser es que ens estem deixant?- ens preguntavem.
Trobem a faltar ja la colonia del mati, i tambe una miqueta que se'n posessin els altres perque quant algu que va perfumat passa pel nostre costat (aixo passa un cop cada tres dies...) el perseguim fins que la olor se'n va. Ja estem pensant que buidarem els testers dels Dutty Free de l'aeroport de tornada...
El sopar d'ahir va ser tota una aventura, vam arribar a l'Hotel i ens van dir que es podia sopar a partir de les 7:30, com que quedaven 5 minuts nosaltres que seiem i decidim esperar, cinc minuts??? Dues hores mes tard estavem asseguts al mateix lloc, espantant tot tipus d'insectes autoctons de la zona com son: mosquits, mosques, papallones i polilles nocturnes, marietes nepaleses (que son negres com el carbo..), grills unicornis, pregadeus mini, i uns altres que cada cop que els tocavem fotien una pudor d'espant, en definitiva, al cap de dues hores no podiem obrir ni els ulls de tant inflats que els teniem. Hem pensat que per l'any que ve comprarem un KillPaff electric a la maleta i de conya!!!
En l'hotelet on estem no estan acostumats a veure guiris i ens tracten molt be,menys els mosquits que ataquen. El turisme es basicament hindu, de la india ja que estem a 4 km de la frontera. Ahir hi havia una familia trap hindu que van avassallar al buffet lliure i van comenca a omplirse els plats i tancar-se a l'habitacio (la del nostre costat!!) i no paraven d'entrar gent, no podem saber del cert quantes persones i dormien pero segur que n'eren moltes.
Dema marxem cap a Bandipur, un poble de muntanya fet de cabanyetes de fang i palla. No prometem connexions en tres dies, ok?? Un petonas enorme i carinyos per tots!!
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
6 comentaris:
Eeeeiiiii! avui és diumenge i aquí estic com un clau donant la tabarra. Pel que veig la cabra tira al monte i vosaltres també, jajaja, espero que esteu bé i ja hagueu trobat el restaurant on fan els millors fideus amb pollastre. Als quan vingueu us hauré de fer un fricandó ben nostrat perquè us oblideu del menjar nepalí, que ja he vist a les fotos que heu perdut panxolina i això no pot ser.
Un petò empordanès ben fort.
Mami Trini.
MAMI TRINI. Avui ja es dilluns pero ja ens hem apuntat a l'agenda lo del fricando, que ho acceptem de bon grat i com que vindrem pobres sempre va be tenir un lloc per anar a jalar!!!
Això de les cabres perquè!? Que anaveu amb dos companys més!?
A veure, no entenc massa això, vosaltres aneu a aprendre sobre les cultures o sobre insectes!? perquè sembla que esteu estudiant biologia! jajaja.
Això d' avassallar amb el buffet lliure ja es va inventar amb antel·lació a l'Espanya autòctona!!xD
Miguel del Cuadrado Salcedo
JAVI. Quan estas esperant dues hores esperant el sopar i saps que el restarurant mes proper el tens a dos km a peu, observar la fauna volatil que dona voltes en forma de satel.lit a tu, por ser una bona distraccio per no posar-te dels nervis i no matar el cambrer!!!
Ara ja sé perquè ens aquests països mengent insectes, coi, estan tant farts d'esperar el menjar que els proven i osti tu doncs no estan tan dolents i així va començar tot.
Petons
Hola!!!Feia uns quants dies que no us podia seguir i ja tenia ganes de saber de les vostres aventures. Veien les fotografies enraderides, ara entenc el perqué d' aquest viatges i és la manera de mantenir la silueta( jo també veig menys panxa) ja que acabeu el viatge més prims i després recupereu durant l' any i aleshores torneu de viatge per recuperar, altres fem la dieta durant l' any, je je je!!!
Albert 1 Moltes felicitats !!!.
1 petó
Publica un comentari a l'entrada