Som a Gorkha, poblet conegut per ser el lloc on va neixer un important rei (el nom del qual es molt complicat i per tant no transcriurem...) que va fundar les lleis i la justicia nepalesa. Al cim i al capdamunt d'aquesta ciutat i a dalt de 1500 escales, si, ho he escrit be, 1500, es troba el que es conegut com el temple, palau i tot junt.
Es un lloc molt concorregut pels mateixos hinduiestes i a la vegada molt tetric perque s'hi practiquen cada dia varios sacrificis d'animals diferents, des de coloms, cabres, gallines i porcs. N'hem presenciat un... horroros. Una cabra blanqueta que l'han degollat davant la deesa i la pobra ha quedat fregida en un obrir i tancar d'ulls, despres, la sang s'ofereix als deus, i agafen a la cabra i l'arosseguen pel terra donant tres voltes al temple...deixant un riu vermell de sang que despres tothom hi patina a sobre.
Curiosament, no es pot entrar al recinte sagrat amb res de pell, i a l'entrada hi ha uns bons guardies que et registren be que no portis res de pell, ni cap cinturo, ni cartera, ni res...
Aixi que ens hem llevat a les 6:00 del mati, despres de tenir una nit mooolt mogudeta, ja que l'hotel no es cap meravella, pero potser ho fa el fet que ja ens estem adaptant als estandards nepalesos i quan el vam veure vam pensar que era genial, un bon bany, una bona terrasseta a l'habitacio, molt espaios...el que no ens van dir es que tambe era l'habitacio preferida d'uns altres visitant de l'edifici...ratolins!!!
Han vingut a fer una party a la nostra habitacio, a la que tancavem el llum...es passejaven per l'habitacio com pedro por su casa...Total que hem acabat dormint amb el llum ences, una aixeta oberta, amb els antifacos i taps a les orelles....en definitiva, que hem passat la nit del lloro! Auyentador de ratones electrico con ultrasonidos...una altra cosa que hem d'afegir a l'equipatge per l'any que ve!!!
Fns aviat!
.
Indonèsia, here we go!
Indonèsia, here we go!
Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.
Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.
Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!
10 comentaris:
OOoooooooosti, quin faaaaastic, i a sobre, l'heu pagat, o què?, li hauríeu d'haver dit que ho paguessin els ratolins.... ecccsss,eccss, la pell de gallina tinc de pensar-ho, i no dic massa alt que la tinc de gallina, no vagi a ser que aquesta gent tant summament rara, em fotessin fregida amb el pavo aquest que amb tanta certesa va fundar les lleis nepaleses!!.
Imagino que l'interessant d'aquest lloc ha de ser el pujar les 1500 escales que, per una altra cosa, ho dubto.....
petonets
Gorkha?! Però que es va passar un vasc per allà i li va posar el nom!?Documental que parla del tema deia que va anar així:
Gorkha.- " Anda Pachi, has visto este pueblo?? Que raros son y cuanta sangre hay, aquí minimo se ha filmado el exorcista.
Pachi.- " Coño Gorkha, pues tienes razón coño, podriamos ponerle un nombre ya que estamos aqui,no?!
Gorkha.- "Pues si Pachi, pongamosle el mio y ya al siguiente que veamos le ponemos el tuyo!!"
Signat: Colon
Jo no hagués pogut dormir, deu meu, quin fàstic!!!!!!!!!!Ja no vinc amb vosaltres, ja ja
Com és que els defensors dels animals no es passen per aquest temple i monten un pollo (ui, he dit la paraula maleida!)
petons
1.500 graons!!! ara no ser si jo hagués sigut capaç de posar-me un antifaç per dormir i si els ratolins s' animem i pujan el llit, Em moru!!!
Pobres ratolins, els havieu d'haver portat unes tapetes de formatges així els haguéssiu tingut entretinguts. Cuestió temple, quina barbarie no? en comptes de sacrificar una cabreta blanca el que podien fer és sacrificar un dels sacrificadors la deessa no notaria la diferència, són més animals ells que les bèsties. el Kissu ha fet uns uau uaus ben emprenyat i ha jurat no anar-hi mai.
Albert la Carmen del bar ha demanat per tu "encara no torna l'Albert? I nosaltres encara fent l'alardo, tenim unes ploreres a civil......Preparat que quan vinguis la Clara t'en farà cinc centims.
Un petonas
Mami Trini.
No ni ha pertant pobres ratas, jo vaig dormir a una pallisa que a baix i aviant porcs i a dalt nosatres i les rates quan ens possaben a dins del sac sens passajaben per sobre i si que varem dormir perque erem mes joves que vosaltres i sempre pot mes la som...
Lo dels sacrifisis te marro eh!! pro aqui els mataderos passa si fa o no fa el mateix
Quan arribeu que no men recordo??
Una abraçada ....mare
holitas de nuevo, de verdad albert que me kedo de piedra cada vez que tengo un ratin para poder abrir el blog, pero como se te ocurre tirarte en parapente?? y si te haces daño??? ahí sin hospitales, bueno o con hospitales pero un poco atrasados, de verdad que estas loco,esas cosas las dejas para cuando vuelvas, que aki tambien se pueden hacer, Venga besines y recuerdos al ratoncito perez (para no varias metiendome donde no me llaman)
Quizás la solución a los ratones sea sacrificar a uno para que los demás dejen de molestar... podeis optar por despeñarlo por esos 1500 escalones y amenazais a los demás con obligarles a subirlos je je je.
Bueno como vemos una vez más que estais bien, seguiremos tranquilos este Nepal Express y los comentarios de todos vuestros amigos y familiares.
Un beso para los dos.
CARME SISTER. Em de dir que l'hotel ratoner ha estat el mes barat en el que hem estat, l'equivalent a 4 euros per nit i per cap, i era el millor de dos hotels que hi havia al poble, aixi que no queda mes remei que aguantar, ser positiu i esperar que passi la nit rapid i arribi l'endema, jajaja.
JAVI alias AITOR. jajajajaj realment pots dedicar-te a guions de TV! Probablement faries la competencia a El Internado. Encara riem ara...Petons.
ANGELS. jajajja. No han passat els defensors del animals perque es van rumiar pujar les 1500 escales que no son moco de pavo (ui! hem dit una altra paraula maleida!!!)
LLUISA. Com que estem en un lloc d'alpinisme et faries creus com trepen les punyeteres ratetes, parets finestres i esquiades a la banyera..jajaj
MAMITRINI. Les tapetes de formatge...per nosaltres, no et fot? jaja Elles ja se les apanyen amb les engrunes que cauen dels clients. Digues-li al Kissu que aqui viuria com un rei peruq ni ha molts de la seva raca, encara que potser no sabria parlar el seu idioma! jajaj.
MARE. Tu sempre tan guerrera com sempre! jajaja pero tens rao amb l'edat, quan mes jove les coses es prenen amb mes empenta...pero ja tenim una edat...
ANONIM. Firma al final que no sabemos quien eres i no podemos dormir por los ratones i por tu culpa de pensar quien eres...jajaja
ALFONSO Y FAMILIA. Pues seria una buena idea! Pero da un asco...enorme asi que lo dejamos para el senor del cuchillo que es muy habil, mas habil que nosotros...Besos.
guapus, soc el que escric els guions de l'Aida, el que passa que estic començant, a veure si algun dia d'aquests començo a fer calerons! jajaja!! Perquè a aquest pas em veig allà portant vanettes i matant cabres!! jajaja
petons
Publica un comentari a l'entrada