Pokhara, continuacio...

Hola a totes i tots!!!
Continuem en aquest meravellosa ciutat, explorant els seus voltants que son molts. Avui s'ha aixecat el dia nuvols, molts nuvols, nuvols com mai haviem vist, aixi que de sunrise (sortida del sol...) res de res...! Ho probarem dema!
Hem tingut pluja, pero no com la del video, sino una pluja fina que calava a poc a poc, tot i aixi hem visitat diversos pobles de la rodalia.
Primer hem anat a PAME, set km per anar i 7 km per tornar (la tornada, parada a la farmacia-botica de la iaia per comprar tirites per als peus, que per cert son d'aquestes amb ossets i dibuixets que si que es veuran be a les fotos...!)
El poble molt autentic la gent molt agradable i xixaraxera, fins i tot, ens han convidat a matar una rata que han acorralat en una mena de canya seca de bambu que han tapat les dues sortides i amb unes tenalles de ferro anavem punxant i rient, escatologic al maxim. L'Albert1 li han faltat cames juntament amb les tirites i els dotze quilometres a sobre per sortir cagant osties del lloc, se li ha passat el cansanci de cop.
Despres hem visitat un tipus de catarates, anomenades del diable, del diable deu ser la ostia que et fots si caus a dins d'elles que veus els diables i tota la cort celestial. Pero la historia explica que un belga i la seva novia, i van caure, van entrar per un forat i van sortir al llac de banyoles (jajaja que es broma) I van sortir sans i estalvis per un altre lloc, segons la llegenda popular diuen que van fer un pacte amb el diable per poder-se salvar (tipus el del Pont del Dimoni de Martorell, sabeu?)i aixi van sortir sans i estalvis. Des d'aleshores ho han convertit en un negoci, on es cobra entrada, pero el que no sabem es que se n'han fet del belga i de la seva novia.
Mes tard i amb la llengua fins els peus hem decidit anar a un Camp de Refugiats Tibeta(els nostres amics..jaja) pero ja negociant un bon preu amb un taxista. El lloc, com sempre molt magic, ple de tibetans ja entrats en edat que van exiliar-se el 1959 amb el Dalai Lama, tots eren de la seva quinta pero mes cascadets...Tambe hi havia una stupa en honor a tots aquells que van morir en l'intent, que van ser bastants. Molt entendridor. Com a curiositat dir-vos que aquest poblat ara el van a veure riuades de turistes Xinesos...despres de putejar-los, ara els van a visitar a fer-los fotos, curios, no creieu?
Tot seguit hem tornat a la Guest House a fer un bon dinar i una merescudeta bacaina.
Ara a la tarda hem sortit a donar el voleiu i a prendre la fresca i a veure el final del Festival del DAsain que per fi ja s'acaba i tot tornara a la normalitat...els nens al cole, i menys follon als temples... Ara us toca a vosaltres posar-nos al dia, que fa el Jorge Javier Vazquez i la Esteban??? ;-)