.

.

Indonèsia, here we go!

Indonèsia, here we go!

Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.

Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.

Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!

dilluns, 12 d’octubre del 2009

BANDIPUR i noves emocions...

Som a Bandipur, un poblet que ens ha sorpres gratament! Un llogarret molt especial, autentic, genui de la cultura newar, els seus habitants viuen com fa 70 anys, han desenvolupat un turisme molt inteligent amb pocs llocs on dormir, de manera que l'impacte del turisme es minim... Els habitants d'aquest lloc son EDUCADISSIMS, AMABILISSIMS, HOSPITALARISSIMS i tot el que acabi en issims!! jajaja.
Es un lloc molt tranquil a dalt d'una muntanya on no hi ha cotxes ni trafic, ni bicis ni nervis, ni res de res, nomes quatre galls a les 5 del mati et poden fer la guitza...com han fet avui, que l'Albert1 si hagues tingut una escopeta se'ls hagues carregat un darrera l'altre, cosa que ens hagues anat be el nostre preferit apat, arros i fideus amb que???? Pollastre!
Nomes llevar-nos hem fet una caminada per els voltants de 9 km, de puja i baixa, puija i baixa, ara un temple, ara un arbre milenari, ara una font on rentar roba, i sorpresa...una serp: petita i malparida que gambaba com una lladre. El noi que ens acompanyava ens donava explicacions de tots els voltants especialment dels llocs on els maoistes van tirar bombes i van destruir alguns llocs. El noi recordava als seus 6 anys fugir de l'esclat de les bombes...Molt interessant.
En aquest poble sembla ser que hi ha una escola fundada per unes monges catoliques japoneses que potser explica la educacio i amabilitat de la gent, aquesta escola durant la crisi maoista van obligar a tancar-la l'any 2001 i la van poder tornar a obrir el 2003, ja veieu, no fa tant de tot plegat.
Mes tard hem satisfet al curiositat de l'Al2 hi ha fet parapent...ja veureu les fotos... ha estat una experiencia de llibertat acollonidora, pero que ha valgut la pena, ell per si de cas a ultima hora ha recordat a l'Al1 la combinacio de la caixa forta...jajaja. Durant una hora ha pogut contemplar a vista d'ocell els paratges de tota la contrada. Tot plegat fantastic!
Dema tornem als nostres origens humils i treballadors i agafem un busos i mes busos locals per dirir-nos a GORKHA, la cuna de la historia nepalesa moderna...ja us esplicarem en el seguent capitol...Petons i abracades i felicitats a la PILI LOZANO que avui es el seu sant!

8 comentaris:

CARME SISTER ha dit...

Doncs espero que els "busos" estiguin millor del que vareu anar que, a sobre, pel que dieu, tenia "goteres". No sé com us vareu atrevir a pujar!!!.

Per cert, ja esteu al meridià de les vacances, us falta molt per arribar on teniu que fer-ho (que no ho recordo) per tal d'agafar l'aviò de tornada?. Quans km, aproximadament heu pogut fer fins ara?.

petonets per tots dos

Cristina y family ha dit...

Yo sabía que el Albert 2 era decidido pero no tanto, hay que tener valor para hacer parapente. Aunque por las vistas merece la pena.
Hoy es el día del Pilar y hemos ido a celebrarlo, lo hemos pasado muy bien y hemos comido mucho.
He visto el video del autobús, tenéis que tener las cervicales echas polvo con tanto vaivén, mejor que cojáis el coche que tiene mejor pinta, pero ya veo que no os dais por vencidos y volvéis al autobús, quizás esta vez tenéis suerte y encontráis un bus vip.

Cristina y family ha dit...

Por cierto, un beso para los dos y cuidaos mucho el tiempo que os queda por el lejaaaaaaaano oriente

Anònim ha dit...

Aix Albert, no s'et pot deixar sol, a la que giro l'esquena ja estàs fent jaimitades! Has de fer com l'Al1 que és un home assenyat, cabra boja! Vols saber la veritat? m'agradaria tenir pebrts per fer alguna cosa així. De moment em conformo a buscar casa rural per passar el Nadal jajajaj, que no és moc de pav trobar-ne una on vulguin el Kissu. Per cert una llepadeta de part seva. Avui l'Ares se l'ha endut a La Bisbal. Al t'en recordes de les arrecades ovoides? Vinga continueu disfrutant d'aquest viatge, i oju amb les bitxes i demés fauna aisàtica
Una abraçada
Mami Trini

Anònim ha dit...

AAAAHIIII fill meu !!!!
Sor que explicas las coses quan ja les as fetes dons si fos el contrari et feria las siguents refletxions..AS de fet parapent aqui aquets paisos qui si t'esclafes com un ou la feina que ens donarias per vindret a buscar com si aqui no o poguesis fe.
Els galls quina culpa en tenen? sembleu aquets de la Cerdanya que els molesta les vacas.
Disfruteu forse que tot se acabe un petonas a tots dos ....mare

Javi ha dit...

Per la vostre lectura dedueixo que no només a Espanya hi ha crisis! O sigui que la crisis ja la tenen també els maoistes? Si és que ja sabia jo que no erem únics!!Això de la crisis arriba a tots llocs!!
Per caixa forta dieu aquella guardiola dels xinos? De no ser així, podeu dir lliurement la combinació i nosaltres ens encarregarem del que hi hagi dins!!

Firmat: Dioni

Alberts ha dit...

CARME SISTER. En una setmana no han canviat els busos pel que hem pogut observar! Pero aquesta vegada han estat menys quilometres i no s'ha fet tan agotador, vaja que no hem ballat tan la lambada!

CRISTINA Y FAMILIA. Para ahorrrar un euro en estos paises hay que hacerlo todo...asi que parapente, bicicleta, subida de elefante, lo que nos echen... Aunque estemos de vacaciones, vemos que los dias se nos van agotando y nos entra una mala leche...

MAMITRINI. Tens rao, el seny el deixo a casa darrera la porta penjat quan surto de vacances! Tot i aixi, l'Al1 em fa parar els peus la majoria de vegades...jeje. Es tan dificil trobar un bus decent com tu una casa rural que acceptin kissus.

MARE. Com pots veure es tan segur com a la Seu d'Urgell, es clar que a la Seu d'Urgell els ous esclafats els fan diferents!. Ho vaig disfrutar molt i aixo es el que compta...

JAVI alies DIONI. La caixa forta es aquella en forma de guardiolo de fang aixi que la clau es ben facil: esclafar-la contra la paret!!jajaja. Fimat: Terrisses de La Bisbal d'Emporda.

Angels ha dit...

SOU ELS MILLORS!!!! Quan torneu us convidarem a una mica de fideus amb p...