.

.

Indonèsia, here we go!

Indonèsia, here we go!

Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.

Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.

Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!

dijous, 1 d’octubre del 2009

Holaaaaaaa altra vegada!!!!!

Hola, ja som aqui una altra vegada! Ja hem retornat a la civilitzacio despres d'estar 3 dies a la jungla practicament incomunicats. Aixi que com us podreu imaginar tenim moooltes coses que explicar-vos. Apagueu l'olla del foc, guardeu els documents amb els que estigueu treballant, desconnecteu el mobil i desendolleu la planxa, jajaja, perque ni ha per estona...
Vam arribar a la zona de Chitwan despres d'un viatge de 6 hores amb bus per 150 km, com podeu veure no era l'Alonso el driver, i es que aqui les carretes no passen de comarcals o rurals apanyades plenes de sots, aixo si ells en diuen autopista. Els sots son com un pou d'aigua que cada vegada que el passes les cervicals se't descoloquen, el conductor els intenta esquivar i els 150 km es converteixen en 1500 perque vas a puesto fent zigazagues.
Una vegada arribats al "resort" (jajaja...), aixi es com ens ho van vendre, hem estat amb un guia els tres dies enganzat al cul. Ara cap aqui, ara cap alla. Els unics guiris erem nos.
Les activitats han estat varies i diverses, totes comencen a les 6 del mati, pitjor que anar a la feina, encara que aqui tot va molt d'hora.
Caminada cultural per els pobles tharu, una etnia que intenta sobreviure com pot en el qual rep els turistes una miqueta com la iaia de la favada litoral (que vienen, que vienen!!!) Sembla ser que son completament immunes a la malaria i ates que la zona que hem visitat n'hi ha, es una gran ventatge per a ells.
A la nit vam anar a veure danses tharu, que vindria a ser com un ball de bastons de caramelles que tots coneixem pero amb mes mala ostia.
L'endema, baixada amb canoa rudimenaria en busca de cocodrils...una pasada, veure com els cocodrils prenen el sol. El que ens ha sorpres molt es el veure que no hi havia gaires turistes, la majoria d'ells son xinesos.
Mes tard caminada per la jungla, pensant-nos que seria una activitat turistica, ja ens vam acollonir en sentir les explicacions del guia sobre els rinoceronts: es un animal que necessita 50 km al voltant d'espai i que corre com un esperitat, si te'l trobes, o et troba ens diu, intenteu pujar dalt d'un arbre... que???? Ara si que ja ens vam acollonir i vam veure que la cosa anava de debo, aparegueren dos assistents amb dos pals (seria per espantar els rinos, o que?, sortosament s'ha de dir que no ens en va sorprendre cap.
A la tarda passejada dalt de l'elefant que per si no en teniem prou amb el bus, ara elefant, meneito, meneito, gasolina, gasolina!! Llavors si que vam poder gaudir del rinos , en vam veure ple, una pasada des de dalt l'elefant. Tot aixo sota una calor humida de justicia.
Avui ja hem marxat cap a Pokhara, l'altra ciutat important de Nepal, aqui la vida es molt mes tranquila que a la capital, Kathmandu, pero sembla una mica un Lloret de Mar, en fi, disfrutarem tot el que podrem i mes...
Per avui, ja esta be.
Agraiments: A la CARME SISTER que ens ha fet d'interlocutora amb tots vosaltres i que ha acceptat una trucada a cobro revertit des de l'altre punta del mon que li costara un ull de la cara i part de l'altre de part nostre. Gracies de tot cor!
I per cert, benvigudes les noves seguidores, Pili i Lluisa, pensarem en el Rafa en un d'aquests temples que anem. Gracies!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja m'imaginava que estarieu fent de Dr. Livinstone. Quin parell! Us havieu vacunat per la malaria? T'hauries d'haver endut el Kissu per defensar-te dels rinoceronts, jajajajaj. I de serps (les meves amigues) com està el tema?, jo seria incapaç d'anar-hi..... si m'encanta Irlanda es perquè no hi han serps!!!!
Vinga, ara a refer-vos una mica i descansar pel trekking, que suposo que serà duret, mes que res per l'alçada. Un petonico per als dos exploradores aguerridos.
Mami Trini.

M'en vaig a fer neteja que demà vénen a fer el cafè a casa les del jutjat, uix quina por!!!!

Anònim ha dit...

Ja era hora o trobava faltar:

Os faltaba dir i les criatires a dormir dons tinc l'Helena aqui al costat i vol tocar teclas tan si com no;
No se si avui las tortuges se auran ofegat dons plou a"cantaros" hi ha tornere mes tard ha escriure dons es estresant amb aquet bitxo al costat Un peto mare...

SeÑora Marta ha dit...

Veient les fotos, aixo sembla mosquitolandia, ja he vist el Relec al costat de la cerveseta. En comptes d'aigua, dutxes de Relec!

Molts guapos els elefants i els rinos!

Ja us heu pres el Resochin?? ;)

Alberts ha dit...

TRINI. Serps? son mes llargues que el cami de les Salines, i de curves tambe, pero no fan res... Ja has comprat les pastes?? Perque si nomes els fots cafe et maleiran els ossos, i que siguin bones que despres...ja saps.

MARE. No et preocupis que ja s'hauran amagat prou be per no mullar-se...igual es converteixen en tortugues d'aigua!!!

MARTA. Resochin??? Aquest any no ens hem pres res de res, aixi que posem el sistema immonologic a prova...

Angels ha dit...

No us podeu imaginar quina enveja!!! Segur que ha estat una experiència increïble! Un petonarro, segueixo llegint que vaig atrasada, je je