.

.

Indonèsia, here we go!

Indonèsia, here we go!

Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.

Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.

Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!

divendres, 2 d’octubre del 2009

Pokhara, el cel despres de kathmandu.

Avui hem passat el nostre primer dia a Pokhara, un lloc molt tranquilet que te una miqueta de tot i de ben segur ens hi estarem uns dies, s'hi esta molt be aqui, si vols tranquilitat, la trobes, si vols caminar, fas excursions, si busques bons restaurants els trobes, si vols un guiria cada cantonada, tambe el trobes, jajaj aixi que...visca Pokhara!!!

Avui hem anat d'excursio a la Pagoda de la Pau Mundial, una pagoda feta pels japonesos ja fa anys en un entorn emblematic a dalt d'un cim des d'on es contemplen uns vistes esplendides del llac, de la ciutat de Pokhara i de les muntanyes mes altes de l'Annapurna, aixo si no hi ha nuvols que nosaltres per mala llet n'hem trobat.

La pujada ha estat terrorifica, no arribavem mai i hem patit bastant, fins i tot hem tingut algun moment de crisi, (que quan diem crisi volem dir que un engega a la merda a l'altre, jaja!) fins que s'arriba al cim i tot ja passa...jajaja.
Ens estem replantejant lo del trekking, ja es veura, el cert es que ens agrada caminar i veure coses enmig de les ciutats, pero suar la cansalada muntanya amunt..ho estem sospesant.

Estem allotjats en el Chetri 3 Sisters Guest House, una empreseta muntada per 3 germnanes la mar de trempades que es dediquen a donar suport a la dona nepalesa, entrenen a dones per fer de guies i portejadores i aixi poder ser independents, la causa per la que treballen esta molt be.
Tambe ajuden a les dones deles zones rurals que son abandonades per els seus marits que marxen a les ciutats a buscarse la vida i elles amb tota la canallda i sense ni un duro han de tirar endavant com poden.

Hem anat a fer un massatge ayurvedic (ja el trobavem a falta aquest any, jejej, que ens ha relaxat a les mil meravelles...

Dema tenim previst anar a Sagarkot, a veure l'espectacular sorida del sol que diuen que es meravellosa i que tambe es veuen els pics mes alts de l'Himalaya... Ara be axiso voldra dir llevarse a les 5 del mati...ja ho veieu, ens agrada matinar durant les vacances!! jajaj Apa siau, dins dema si deu ho vol.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola !!
Sembla mentida, que volem i fa il.lusió puja muntanyes,però aquests moments de crisi sempre i són, menys mal que quan arribes a dalt ,ja passa tot.

1 petó

Lluisa ha dit...

el 1er comentari le fet jo la Lluïsa de Sant Boi

Anònim ha dit...

Aix, no anem pas bé, si us heu d'emprenyar val més que us aneu fent excursionetes con del Inserso o així i massatge "de eso" ayurvedicos vull dir , marranos malpensats! En serio, podeu fer trekking, però al vostre ritme, sense que sigui cap matada, l'important és el que veieu no la distància recorreguda.
Ja he passat la insecció domiciliaria, com que tenien pressa només han pujat un moment, no he vist que cap hagi passat el dit pels mobles a veure si hi havia pols, jajajaj

Vinga, un petonet de l'Ares i meu cuideu-vos i mimeu-vos molt!

CARME SISTER ha dit...

Maco, tot molt maco, fins i tot la pluja que no he pogut sentir perquè no he tingu c....ns de treure la música que em surt de fondo. Diga'm inútil, però no he trobat el link que em permet desendollar-la.

No m'extranya que tingueu crisi, si avui hi ha crisi per tot, tots patim la crisi, però tampoc és d'extranyar que amb la calor que fa, aixecar-se a les 5 de la matinada i a sobre anar a pujar al cel de Pokhara......... bufff, m'he cansat només d'escriure-ho.

Bé, nois, me'n alegro que tot vagi bé, i seguirem esperant les vostres notícies.

petons

Alberts ha dit...

LLUISA. Com a bona muntanyera que ets ja saps de que va, pero aquest paisos asiatics has d'afegir-li la temperatura de 38 graus i clar la olla es va escalfant...pero una vegada al cim tot es festa major.

MAMITRINI. Si haguessim de pasar una inspeccio haurien de venir aqui, ja veuries com se'ls hi treuria les ganes d'anar a fer el xafarder...jaja.

CARME SISTER. La musica es per ambientar..no cal que la treguis, pero el soroll de la uralita quan queia l'aigua era brutal.

Pilar L. ha dit...

Albert, que tal? les fotos molt maques,quins ocasos(no sé com es diu en català jejeje)aquestes vistas no es veuen cada dia,suposo que vau disfrutar-les força,en quan a la crisi emocional és normal,tot el dia junts!!! i fent aquests esforços no me estranya. Gracies per fer l'oració o l'ofrena per en Rafa, molt agraïda.
El massatge ayurvedic suposo que genial per carregar piles per seguir amb aquestes "pallisas" que us doneu. Un petó per tú i un altre per L'Albert (no tinc el plaer de conèixe'l,ja tindrem oportunitat)