.

.

Indonèsia, here we go!

Indonèsia, here we go!

Tornen les vacances i una altra vegada preparem les maletes, aquest any toca Indonèsia, un país format per un arxipèlag de més de 17.000 illes, ja que és un dels últims països més allunyats tocant gairebé a Austràlia, les nostres antípodes. Hem calculat que si estem 21 dies per aquest país, dividit entre les 17.000 illes del que està format, ens tocaria a dos minuts i mig a cada illa! Per tant pensem centrar-nos principalment en la bulliciosa Illa de Java, la turística Illa de Bali, l’exòtica Illa de Lombok i finalment la diminuta i tranquil·la Illa de Gili Air.

Esperem gaudir, relaxar-nos, disfrutar de la gent i dels bons moments de riure i bon menjar.

Esperem que disfruteu i ens comenteu tot es que se us passi pel cap. Una abraçada i fins a la tornada!

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Ultimes hores a Kathmandu...Nepal forever!!!

El dia d'avui l'hem passat recorrent alguns punts interessants dels voltants de la citutat, com son: Patan i Bakhtapur. Ens hem llevat ben aviat, tenint en compte que ahir vam tenir nit de marxa en un local que tocava un grup en directe de adolescents nepalesos que ho feien prou be, Jimmy Hendrix, Police, The Boss, en fi, "musica para el recuerdo de toda la vida". D'aquells locals, plens de fum, que tot quisqui fuma pipes d'aigua i que no els veus els ulls de baixades que tenen les parpelles i els graus de decibels son dificils de calcular. Nomes entrar en el local ja et demanes per descalcar-te i tirar-te pel terra rodejat de coixins color gos quan fuix i la llum ben tenue. L'Al1, va tirar de xampany america i l'Al2 es va fotre dos blue margarita de cal ample que quan sortia no trobava les seves sabates, una mica mes i surt amb unes crocs roses amb dos pins de sol...jaja. I l'Al1 no sabia com col>locar el cul a terra...jajaj.
Pero en fi tornem a la part mes cultural del post d'avui i a la vegada mes interessant, Bakhtapur ens ha agradat molt, es una ciutat petita amb en casc antic encantador on no hi ha transit i la gent viu d'una manera molt tradicional com si per ells el temps no passes, es dediquen al fer terrissa i la veritat que tothom esta implicat d'una manera ho altre en aquest negoci, des del que amotlla la terrissa, el que li dona forma al que la ven. Val a dir que com sempre les distancies en bus es converteixen en un port aventura ambulant.
Patan per contra no ha estat del tot del nostre agrat, molt mes a prop de la capital i per tant mes concorregut, ple de trafic, motos per tot arreu, bicicletes, gossos i gallines i......cabres!jajaja
Hem coincidit un any mes amb la festa del Dipawali, la festa de la lluny, precios, per els hindus es de les festes mes importants, aquest any ja hem participat activament en una processo portant una candela (de les de la vetlla pasqual...) Ha estat precios, a mes els nens canten per les cases, portant tot tipus de sonalls fets amb quatre xapes de cocacola esclafades i clavades amb un clau en una fusta. Canten una petita canco, que al principi es la mar d'enternidora pero que si no surts i els dones una monedeta aquesta canco es converteix en un taladro cerebral de la marca BOSCH, van aixecant el volum i cridant impertinentment fins que l'amo o el guiri integrat fa el gesto, molt curios. Tracta la tradicio, i la canco que si dones diners els deus te'n tornaran molts mes...esperem que sigui aixi, perque els Alberts s'han aixecat 1000 vegades, jajaj, interessant oi?
Dema ja marxem cap a la India, cap a la nostra temuda Nova Delhi, tenim el vol a les 15:00 hores pero d'hotel res de res...hem encarregat un hotel per internet pero ens ha contestat que fessim un pagament amb targeta per internet i es clar la seguretat per posar numeros de targeta en aquest pais en un ordinador d'un ciber no ens fa gens de gracia...aixi que a l'aventura que "es muy dura"!!!jajja
Proxima parada: INDIA. Ens veiem alla!

10 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Suposo que el que deu ser molt xulo és poder participar en les festa activament. Els nens deuen ser com els d' aqui amb les caramelles.
I nosaltres sempre deiem l' aventura és l' aventura. Que tingueu un bon viatge fins a Nova Delhi!!!

Anònim ha dit...

Però les cabres no les maten a totes? l'Al1 bevent alcohol? Ay que s'ens està viciant.... Albert prepara't que quan tornis `faré el meu Dipawali particular, a veure si reuneixo moltes monedes que la vida està muy achuchada.ja vaig guardant les llaunes buides per fer els escallarings ajajaja.
Cuideu-vos molt quea delhi hi ha molt de merder.
Quin dia torneu, ho dic perquè el dia 24 la Ares té correfoc a Girona.....si, no?

Petons
Mami Trini

CARME SISTER ha dit...

Hooola guapos!!jeje, todo lo bueno s'acaba, eh!!!, vaja, si no us han preguntat un munt de vegades quan torneu, no us han preguntat cap, que jo recordi ara mateix, ho ha demanat la mare, la mami trini i jo, i no sé si algu més dels anònims, per tant, FOTEU EL FAVOR DE DIR QUAN POSEU ELS PEUS A BCN I DESPRES GIRONA.

L'Al ha begut?, però què dius?????.

I sí que deuen semblar les caramelles, sí, perquè si bé aqui no fan escàndol quan no els hi dones diners, et miren amb una cara de mala os....a que no poden amb ells.

Apa que quan "agafeu" el llit de casa, penso que fins i tot us costarà dormir si no teniu ratolin que us passin per sota, o bé alguna cabra que li hagin tallat el coll, jajajaja.

Que tingueu un molt bon viatge a la India.

petons

Alberts ha dit...

LLUISA. Si, una cosa es tirar fotos des de fora i l'altra que te les tirin, el Dipawali es la festa de la llum, i tot s'omple de espelmes, llanties, candeletes i de flors de clavell de moro de color taronja. Molt bonic. Ens veiem a Nova Delhi a 34 graus segons avui la BBC.

MAMITRINI. Cuqui el xampany america de l'Al1 es la COCA-COLA, que no ho sabies?? Estarem el 24 amb el Jet-Lag pero tot es mirara!

CARME SISTER. Ens estem pensant de quedar-nos a viure aqui ja que ens hem acostumat als ratolins i als sacrificis de les cabres...

Angels ha dit...

Nois, no torneu, trobaré a faltar les vostres aventures. He pensat que el millor que podeu fer és apuntar-vos l'any que ve al Pekin Express i així ho vivirem més en directe. M'encanta que viatgeu, i segur que no sóc la única, crec que pel proper viatge el que heu de fer és un pot entre tots els vostres seguidors i que paguem tots una mica perquè estigueu més dies, que us sembla? Al2, no pateixis, ja parlaré jo amb la teva Secre.

Petons

Alberts ha dit...

ANGELS. Jajaja!!! Ostres ens has donat una bona idea!!! jajaja. Encara que a estones tambe es troba a faltar la caseta i l'entorn, encara que aixo es facilment superable..per lo de la Secre, no pateixis ha estat ben facil convencer-la.....de moment!!jaja Un petonas ben gran per tu i per la Carlota i la petita. Una super-mega-petonas!

Alf y Cristina ha dit...

Hola Alberts, espero que en Nueva Deli encontréis hotel, ya los quilómetros deben pesar y ya tendréis ganas de coger un hotel como Dios manda.
Con tanto dinero que les habéis dado a los niños nepalíes, seguro que cuando lleguéis a Girona encontrareis que los Dioses os han llenado la casa de billetes de los de Bill Laden (por si no lo sabíais son los de 500 € esos que sabemos que existen pero nadie los vé).
Al1, alcohol sabemos que no bebes, pero seguro que te has enchufado a alguna cachimba verdad?. Ya nos lo contarás.
Muchos besos.

Anònim ha dit...

Jolines, ahora Nueva Deli? y de verdad ke no teneis hotel todavia? Nada que os veo durmiendo al raso.Lo que no encuentro son las fotos de Patan i Bakhtapur, pero bueno eso es normal en mi, soy una negada para las nuevas tecnologias, ke faremªª, Bueno pekeñines cuidadito con la gran ciudad, besitos y pronto nos vemos.

SeÑora Marta ha dit...

Hola Alberts,

Encara q no us he escrit massa, he seguit religiosament les vostres peripecies. Les ultimes fotos m'han impactat, lo de la cabra...
sense paraules.
Us veig molt aclimatats i integrats en el paisatge (i tambe mes primets, tot s'ha de dir). Bon viatge de tornada!

Alberts ha dit...

ALFONSO & FAMILY. Esperemos que sea asi, aunque si nos dan salud y buenas vibraciones ya nos damos por satisfechos..

ANONIM. Seguimos sin pegar ojo de pensar quien puedes ser tu! Haras el favor de firmar por caridad divina y dejar-nos descansar en paz??jaja. Gracias por estar ahi y un abrazo bien grande?

MARTA&MARTIN. Tenim constancia de lo poc que has escrit, pero sabem que tambe has passat per un Jetlag, aixi que no pateixis esperem que el bodorrio hagi anat de conya i hagueu tingut una bona estada per terres catalanes. La cabra era el mes fluix...imagina't la vedella!!jajaj